Un nou model de llibreria per poder viure a pagès

Sant Pau de Segúries / RipollHi ha vegades que els astres s’alineen. Ho explica la Marta en cotxe cap a la llibreria La Lluerna, a la plaça Gran del barri Vell de Ripoll. És l’única botiga que només ven llibres de tota la comarca, va néixer fa només vuit mesos i escalfa motors per a una tardor farcida de presentacions de llibres, concerts i l’estrena del club de lectura. Un nou espai de trobada per revitalitzar la vida cultural de Ripoll. “No sabia ni que tenia vocació de llibretera, però col·lectivament hi vam veure una oportunitat”, reflexiona. La Lluerna és una de les set empreses amb què està diversificada la cooperativa d’habitatge i producció Mas La Sala. És el projecte vital de sis joves que fa set anys van decidir entrellaçar les seves vides lluny de la ciutat, on s’havien criat, i ja en fa quatre que van aconseguir materialitzar-ho en una finca de 60 hectàrees a Sant Pau de Segúries, a 900 metres d’altitud.

Els agrada recordar que el detonant va ser una crida per correu electrònic. La Rita i la Núria estudiaven ciències ambientals a la Universitat de Barcelona i proposaven crear una nova comunitat en una zona rural. En la primera reunió van ser més d'una desena de persones i van acabar engegant el projecte sis després de fer front a la dura realitat de trobar una terra on materialitzar-lo. Però si hi ha res que tingui la comunitat de La Sala és que tot està molt estudiat, consensuat... i la cura es posa al centre. És un projecte que vol transitar del capitalisme a la nova pagesia, amb uns canvis en els hàbits de consum a partir de l'agricultura regenerativa, la resiliència comunitària i l'economia social.

Són un col·lectiu heterogeni amb lligams familiars i d’amistat: sis socis de la cooperativa que representen cinc unitats familiars amb perspectiva de créixer –de fet, ja són un més amb l’arribada de l’Agustí, que té un any i mig–. A  la pràctica és una nova comunitat que comparteix cuina –cada dia hi ha una persona que fa el menjar per a tothom– i diferents espais, però cada nucli té la seva habitació independent i també un projecte que lidera. “Juntos, pero no revueltos”, com deia l’assumpte de l’e-mail.

Set empreses en una

A La Sala de moment no hi ha sous. Com a molt en un futur cobraran bestretes com a socis de la cooperativa. Tots ells, la Marta, la Rita, la Núria, en Ricard, l’Ana i l’Edgar –que tenen entre 30 i 40 anys–, van fer una aportació inicial a la cooperativa i fins a l'any passat també feien una aportació mensual. Per sobreviure, s’han impulsat un total de set projectes seguint una premissa en constant revisió: “Participar de l’abundància sistèmica de La Sala i el seu entorn a partir d’una comunitat que posa les cures al centre”. Així, tenen un hort i venen als mercats locals, tenen ramats d’ovelles i vaques, fan gestió forestal i aquesta tardor esperen poder vendre bolets; també fan turisme rural, educació ambiental i, des del gener, la llibreria.

“Si la llibreria té un mes baix, el turisme rural compensa. Està pensat perquè tinguis diferents potes per si en falla una”, explica la Marta, pedagoga de formació, vinculada al món cultural i criada a Sant Cugat del Vallès, que admet que a casa nostra hi ha pocs referents de barrejar “comunitat i empresa”. Si una cosa tenen clara a La Sala és que s'han instal·lat a Sant Pau de Segúries buscant qualitat de vida. I també un compromís amb la comunitat per crear xarxa i l’afany de sostenir una vida cultural.

Per això la llibreria va entrar en el projecte. Hi havia un nínxol: feia anys que Ripoll no tenia una botiga que només vengués llibres –hi ha estancs i papereries a la comarca que venen llibres però no exclusivament llibres–, i quedava un espai buit a la Qperativa, un projecte per fomentar el cooperativisme al centre de Ripoll. La Sala es va aliar amb Carla Escarrà, que tenia la iniciativa aparcada, i a poc a poc s’està convertint en un espai de referència. També per a molts nouvinguts que han abraçat la vida rural després de la pandèmia.

La dificultat d’accedir a la terra

Justament la crisi del covid-19 els va donar l’empenta que necessitaven. “Ens vam instal·lar just abans del confiament, i el covid ens va fer reafirmar que ho estàvem fent bé”, diu en Ricard, que porta el ramat de 35 ovelles ripolleses, totes femelles. El projecte de La Sala es basa en l’aprofitament comunitari de la terra a través de l’agricultura regenerativa. És a dir, no donen pinso als animals –mengen en petits espais de pastura i controlen pel mòbil les vaques amb uns collars amb GPS–. Tampoc llauren l’hort sinó que fan servir una fanga de doble mànec per airejar el sòl i fugen d’etiquetes com el segell ecològic perquè consideren que té la mateixa forma de produir que els sistemes extractius. Consideren que és un canvi que s’acabarà imposant no només per ideals, sinó per un context de canvi climàtic, ja que l’agricultura regenerativa és molt més resilient que la tradicional.

Perquè aquest model tiri endavant el que cal és sobretot temps. I l’abundància no pot arribar amb un contracte de lloguer a cinc anys. “Això és per jubilar-nos!”, exclama en Ricard. Cosí de la Marta, va estudiar administració i direcció d’empreses a Barcelona, on va coincidir amb l’Edgar, amb qui porta els ramats. Tots ells es consideren uns afortunats per poder disposar d’un tros de terra. Res d’això existiria si no haguessin pogut conrear una finca familiar d'una de les sòcies de la cooperativa. “Rebem moltes trucades i correus electrònics. Accepteu socis? Sabeu d’algú que n'accepti?–assenyala la Marta des de la cafeteria de la QP, al costat de La Lluerna–. Hi ha molts projectes de gent jove sense terra”.

* En la versió inicial d'aquest article, al primer paràgraf, s'assenyalava que La Lluerna és l'única llibreria de tota la comarca del Ripollès. Això no és així, com ens ha fet notar un lector. Sí que és l'única botiga que només ven llibres, tal com s'assenyala al subtítol.