La novel·lista sense límits

GironaDesprés de guanyar el premi Casero amb l'onírica 'Bedlam' (Empúries, 2013), la gironina Mar Bosch Oliveras (1981) acaba de publicar amb Edicions del Periscopi –afegint-se, per tant, a una nòmina d'autors que inclou, per exemple, Liudmila Petruixésvskaia i David Foster Wallace– la novel·la 'Les generacions espontànies', prologada per Josep Maria Fonalleras. “Jo sóc com un bolet nascut en un temps en què ningú es podia imaginar l'existència d'espores”, diu la protagonista del llibre, Eva Botet, en un moment de la delirant entrevista amb el director de l'empresa en què aspira a ser contractada. I després li parla de pollets, ous i gallines, de cucs i cervatons, de vides que no semblen tenir una causa concreta, que són vides espontànies i punt. Tot és aparença, esclar. Louis Pasteur va demostrar al segle XIX que la teoria de la generació espontània és una fal·làcia i Botet, les seves peripècies vitals, només són una excusa per endinsar el lector en un seguit de situacions hilarants que, a banda d'enjogassar-lo, li mostren un grapat de vicis i misèries d'una societat que s'assembla força a la nostra.

“Les rosses que he conegut aquí són d'allò més variades; res dels clixés als quals ens tenen acostumats. Perquè miri que hi ha rosses que s'esforcen a perpetuar-los!”, li diu Botet al director general en un altre moment de l'entrevista. I afegeix: “Una rossa amable, una de sarcàstica i diligent, mitja dotzena de bastant avícoles i mal follades”. L'espontaneïtat de la protagonista, que combina altes dosis d'ingenuïtat amb una evident mala bava, és una bona pista del que ofereix la nova obra de Mar Bosch. Sorpreses, per descomptat. I humor, molt d'humor. I també la constatació que l'autora concep la literatura com una festa on tot és possible. Les constants ramificacions de la trama, l'evidència que Botet no pot frenar-se quan la llengua li cavalca, la certesa que Bosch ha decidit explorar els seus límits o fins i tot demostrar que és una novel·lista sense límits, són raons més que suficients per endinsar-se en la lectura de 'Generacions espontànies'.

“El llicenciat i jo vam treballar molt intensament. També ens vam enamorar. Molt. Després ho vam deixar córrer tot, el projecte també. El vaig despatxar primer jo, que per això era l'emprenedora. Després em va despatxar ell, que per això era el que estimava menys dels dos”. Podria ser un microrelat, però només és una de les digressions de Botet, una de les moltes troballes d'una novel·la plena de girs inesperats, de coherència estilística i talent.

'Generacions espontànies' serà presentada aquest dissabte (12h) a la Llibreria 22 de Girona.