Nova eina per ajudar els professionals en el diagnòstic dual dels trastorns mentals i la discapacitat intel·lectual

Segons estimacions epidemiològiques, un 41% de les persones amb discapacitat intel·lectual pateixen trastorns psiquiàtrics. La prevalença d'aquests trastorns augmenta com més greu és el nivell de discapacitat intel·lectual. El problema, però, és que la coexistència de discapacitat intel·lectual i trastorn psiquiàtric sovint no ha sigut reconeguda i acostuma a ser infradiagnosticada i, consegüentment, no tractada. Per ajudar els professionals a detectar la doble patologia en aquestes persones s'ha posat a la seva disposició el llibret Salut mental i discapacitat intel·lectual, que recull les reflexions i conclusions a què es va arribar en la Primera Jornada de Salut Mental i Discapacitat Intel·lectual, celebrada el passat 14 de maig. Organitzada per la Societat Catalana de Psiquiatria i Salut Mental i Granés Fundació, hi van participar més de 300 persones. L'objectiu era posar a l'abast dels professionals que donen suport a les persones amb discapacitat "el coneixement i l'expertesa de les unitats dels SESMDI i UHEDI" i "avançar en la diagnosi de la malaltia mental en les persones amb discapacitat intel·lectual", segons Laura Masferrer, directora de Granés Fundació.

El llibret es presentarà el 27 de gener al Parc Hospitalari Martí i Julià de Salt en una sessió en format presencial i online organitzada per la Fundació Granés, la Fundació Dincat i la Societat Catalana de Psiquiatria i Salut Mental. Durant la presentació es recaptaran fons per a La Marató de TV3, que en l'última edició ha tractat sobre la salut mental.

Segons Carme Mariscot, psiquiatra de l'Institut d'Assistència Sanitària, la publicació del llibret sobre salut mental i discapacitat intel·lectual és necessària perquè “els trastorns mentals en les persones amb diversitat funcional són desconeguts per molts professionals sanitaris que els atenen als CAP, a urgències, als jutjats o a la medicina especialitzada”. “El desconeixement de les característiques dels trastorns mentals en aquestes persones genera un rebuig per part dels professionals. Només entenent com es manifesten, com s'expressen, podrem ajudar-los”, afegeix Mariscot.

Una de les preocupacions que els ponents de la jornada van posar damunt la taula i que es recullen en el llibret és el "sobreús de psicofàrmacs" en aquestes persones. "Creiem que s’haurien d’incloure indicacions clíniques quan es recepta medicació i justificar la durada del tractament. S’hauria de controlar periòdicament que aquesta medicació estigui fent efecte i no s’estiguin presentant problemes d’efectes adversos. També pensem que és important que es faci un seguiment en la salut de les persones amb trastorn de desenvolupament intel·lectual, sobretot quan comencen a fer-se grans i més encara si presenten nivells de discapacitat amb més necessitats de suport", assenyala Rafael Martínez Leal, coordinador de recerca i formació del servei de discapacitat intel·lectual de la Fundació Villablanca. En opinió de Ramon Novell, cap del servei de discapacitat intel·lectual de l'Institut d'Assistència Sanitària SESMDI-Girona, tot i que al llarg dels últims anys s'ha anat prenent consciència de les necessitats de les persones amb trastorn del desenvolupament intel·lectual i s'han elaborat programes de suport interterdepartamental per afavorir la inclusió i la millor qualitat de vida, queda encara molt per fer perquè "les residències i les llars residències no siguin els únics recursos, sinó que puguin viure a la comunitat, en pisos amb suport".

Trastorn psicòtic, esquizofrènia, depressió o trastorn bipolar són algunes de les patologies mentals que tenen més prevalença entre les persones amb discapacitat intel·lectual respecte de la població general.