Narcís Sastre: “Em venc el cotxe, utilitzaré vehicle compartit”

GironaAl seu llibre Girona XX-XXI. Geografia urbana d’una ciutat en moviment, Narcís Sastre repassa com s’han concretat a Girona transformacions urbanes universals com la reconversió d’antics espais industrials, la restricció del vehicle privat, l’aposta per una mobilitat sostenible i la promoció de parcs i espais naturals. Geògraf i exregidor de Paisatge i Hàbitat Urbà, Sastre no estalvia valoracions personals. Tant aplaudeix èxits com lamenta errors. Crida l’atenció l’oposició de Sastre al vehicle privat. Es tracta d’un llibre amè de llegir, amb anècdotes personals i pinzellades d’humor, escrit amb la mirada posada en un futur de mobilitat sostenible i noves tecnologies.

Vostè vol restringir de manera dràstica la circulació del vehicle privat en el centre de Girona. ¿Per quin motiu?

No proposo expulsar el cotxe sinó restringir el cotxe i recuperar espai per al vianant, cosa que repercuteix també en l’economia urbana. És un canvi de paradigma. El llibre va de salut i de benestar. Aquestes grans bosses d’aparcament no haurien de ser al centre de la ciutat. Una persona que viu a Celrà i treballa a Girona ha de poder venir amb tren, que ha d’augmentar de freqüència. Una persona de Vilablareix ha de poder venir en bicicleta.

Demana suprimir milers de places d’aparcament en superfície de la zona Devesa-Güell i de la zona del Parc del Migdia, i fer canvis als grans aparcaments soterrats que hi ha als Jutjats, a la plaça de l’U d’Octubre, a la plaça del Lleó i en altres zones.

Sí. Moltes zones de la ciutat són susceptibles de convertir-se en espai guanyat en un sentit ampli. Es podria crear una taxa sobre els vehicles que aparquen als aparcaments subterranis i destinar els diners recaptats a polítiques de mobilitat sostenible. No proposo que es tanquin aquests aparcaments, i no dic res en relació als aparcaments privats dels edificis residencials.

Té cotxe?

Per poc temps, perquè ara me’l vendré. No em surt a compte. Em passo al cotxe compartit. Utilitzaré els cotxes elèctrics de la cooperativa Som Mobilitat. M’apunto al canvi de model.

Com seria el peatge de congestió per entrar a la ciutat?

Aquest peatge de congestió no és una eina nova i té una llarga trajectòria en ciutats com Londres o Estocolm. Es basa en un sistema telemàtic de control de matrícules. Si el teu vehicle contamina més, has de pagar més. La gratuïtat és una fal·làcia. Treure el peatge de l’autopista ha estat un error.

El llibre tracta molts altres temes. ¿Girona ha fet un gran salt endavant, fins i tot per sobre de ciutats equivalents?

Girona ha fet un gran salt endavant, però el perill és caure en el “Girona rai”. No hem d’oblidar que hi ha grans desigualtats socials i barris com la Font de la Pólvora amb problemes d’encaix que ja venen d’origen.

¿Ha de continuar creixent Girona, ciutat que ha superat els cent mil habitants?

Girona continuarà creixent, però ja no ho farà tant en el terme municipal com en els municipis de l’àrea urbana. Girona té només el 6 per cent del sòl urbanitzable de l’àrea urbana.

El govern espanyol no va soterrar el tren convencional, com havia promès, i ara tenim el viaducte convertit en una mena de mur indigerible.

No és necessàriament un problema, això. El problema no és tant la presència del viaducte com els usos de l’espai sota el viaducte. Hem de treure cotxes i aconseguir que la ciutat sigui més permeable.

El projecte La Vora, de connexió de parcs urbans i espais naturals, sembla que només pot rebre aplaudiments.

És un gran projecte de Martí Franch. L’objectiu és envoltar tota la ciutat i crear corredors verds que penetrin cap al centre. Els espais que s’han fet fins ara són un èxit, com la zona de Torre Gironella, les Pedreres o la platja del Ter. Ara mateix, el projecte La Vora de Girona és finalista del Premi Internacional Rosa Barba de la Biennal de Paisatge.

¿Proposa dessacralitzar la Devesa?

No és un espai intocable, cal veure i viure la Devesa, que sigui un lloc on passen coses.

El llibre no tracta el Barri Vell, però jo li pregunto si hi ha alguna cosa urgent a fer-hi.

El Barri Vell és un exemple d’èxit. ¿Algú recorda com era fa quaranta anys? Ara, també és cert que s’ha d’evitar que acabi convertint-se en un barri del tot turistitzat.

Quina actuació considera prioritària amb la mirada posada en el futur?

Que la carretera de Barcelona passi a ser un carrer. Ciutats de països com Holanda van fer aquest canvi ja als anys setanta i va ser tot un èxit, cap daltabaix. Sense anar més lluny, el carrer Santa Clara de Girona és el més viu de la ciutat i s’ha convertit en zona de vianants.