Mostafà Shaimi: “Si un terç de la població de Salt no pot votar, els resultats són un frau democràtic”

Com està Salt de racisme? Amb l’objectiu de respondre a aquesta pregunta, la plataforma Espai Antiracista Salt-Girona va convocar fa uns dies un debat a l’Ateneu Popular Coma Cros en el qual molts ciutadans van explicar que en el seu dia a dia pateixen situacions discriminatòries pel seu origen i color de pell. Mostafà Shaimi, professor associat del departament de pedagogia de la Universitat de Girona i membre de l’Espai Antiracista Salt-Girona, va moderar el debat.

Quina conclusió destaca del debat?

Des de l’Espai Antiracista de Salt tenim més que constatat que hi ha racisme estructural i que les persones d’origen immigrant de la població el pateixen constantment. En la taula rodona vam poder escoltar testimonis de diverses persones que en són víctimes i que van explicar casos concrets, tant de racisme social com de racisme institucional, que és el que ve de les administracions: de l’Ajuntament, de l’administració autonòmica o central, de l’oficina d’habitatge, de la policia...

Es van sentir crítiques a l’Ajuntament.

L’Ajuntament de Salt té un problema: no reconeix el racisme com a tal al seu municipi. No el reconeix perquè si ho fa vol dir que ha d’actuar. A Salt hi ha una fractura social i intervenir per corregir-la vol dir defensar unes persones que són víctimes de racisme i discriminació, i això té un cost electoral elevat per a una formació política. Perquè hi ha molta gent a Salt que si toques el tema del racisme no et votaran, ja que consideren que els problemes de la població són culpa de la immigració. Si vols fer una feina valenta has d’igualar drets, i a molta gent no li semblarà bé perquè creu que estàs afavorint una gent que són la causa dels problemes de Salt. Ara tenim la millor versió política al govern de Salt, Independents per Salt i ERC, però són covards a l’hora d’afrontar la qüestió. Apliquen allò de qui dia passa any empeny.

No s’ha aconseguit cap millora?

No. La persecució policial continua, la segregació escolar continua, i no hi ha un reconeixement d’una realitat en què hi ha una sèrie de persones que són víctimes constantment del racisme.

En què es materialitza el racisme institucional que denuncien?

Les persones migrades ja parteixen d’una situació administrativa discriminatòria respecte als ciutadans autòctons. La llei d’estrangeria, per exemple, els obliga a fer un tràmit administratiu per aconseguir el reagrupament familiar, que és l’informe per demostrar que el seu habitatge està en condicions, tràmit que no demana a un Jordi o a una Gemma si vol viure en família, però sí a un Mamadou o a una Fàtima. Si l’Ajuntament, com passa amb el de Salt, cobra taxes als immigrants per fer un informe d’habitatge, o d’arrelament social, aleshores està participant en aquest racisme institucional. Des de l’Espai Antiracista hem reclamat canvis i en alguns aspectes hem millorat, però no en tot. Hem aconseguit, per exemple, que l’informe d’habitatge, que abans el feia un agent de la policia, ara qui el faci sigui un tècnic de l’Ajuntament.

Des de la plataforma ciutadana que s’ha creat a Salt per lluitar contra la segregació escolar al municipi es considera aquest problema una forma de racisme institucional. Per què?

Perquè l’escola hauria d’afavorir la igualtat d’oportunitats dels alumnes, i això és impossible amb escoles, com és el cas de La Farga, amb el 100% d’alumnes de famílies d’origen immigrant. La població immigrada al municipi és de poc més del 40% i, per tant, aquest centre no reflecteix la realitat del municipi. Tenim una escola pública, la de La Farga, que no ha pogut combatre la segregació escolar ni la concentració. Les administracions no és que no facin prou per evitar-ho, és que no fan res. Senzillament, ho toleren.

Ajuntament i Generalitat sostenen que sí que prenen mesures.

Des de l’Ajuntament no hi ha un reconeixement que existeix aquest problema. I Josep Bargalló és el primer conseller de la Generalitat que admet que hi ha segregació. A nivell d’intencions es vol combatre, però de moment no hi ha cap acció concreta. La segregació escolar és greu perquè hipoteca el futur de la societat. Si els nens i nenes no es troben a l’escola, si durant la infància no conviuen, quan siguin grans i es trobin serà en situació de conflicte perquè no hauran compartit, no hauran conviscut. Es perpetua així la fractura social.

Segons el que es va sentir al debat, una de les coses que dolen més als ciutadans d’origen immigrant és no poder votar.

Aquesta és la forma més clara i contundent de racisme institucional. Es vulneren els drets polítics dels ciutadans que no tenen nacionalitat espanyola. Se’ls prohibeix poder decidir l’alcalde o alcaldessa del seu municipi. Un de cada tres habitants de Salt no podrà votar en les pròximes eleccions. Això és molt greu, especialment en la política local: si un terç de la teva població no pot votar, quina legitimitat té la representació a l’Ajuntament? Els resultats són així un frau democràtic. A Salt tenim dos regidors de Plataforma per Catalunya justament per l’absència de votants immigrants a les eleccions. Si votessin, aquesta formació racista no tindria representació.

SOS Racisme ha engegat la campanya Pareu de parar-me per denunciar les identificacions policials “per perfil ètnic”. Al debat, diversos joves de Salt van explicar-ne casos viscuts.

És un fet totalment comprovable. Entre els joves de Salt d’origen immigrant que surten de nit, al 90% no els deixen entrar en establiments d’oci. I pel carrer la policia els para per identificar-los només pel color de pell.

L’Espai Antiracista no ho denuncia?

La lluita antiracista és feixuga i arribem on arribem. En això hi hem entrat poc perquè volem que les persones que ho pateixen abanderin les accions de denúncia, a les quals donarem suport.