Un nou model de masoveria contra el despoblament rural

GironaArran de l’enorme sotrac causat per la pandèmia del covid-19, moltes famílies han sentit la necessitat de replantejar el seu projecte de vida, canviant l’ebullició de les grans ciutats per la calma del món rural. I en aquest auge de demanda de residències en pobles petits i el seu entorn, una de les opcions més buscades és la masoveria. Ara bé, no es tracta del patró tradicional en què el propietari cedeix la finca al masover, que treballa les terres i entrega un percentatge de la collita o el ramat, sinó que en aquest nou model el tracte es basa en la reforma d’una masia en mal estat. És a dir, el masover acorda amb el propietari l’arrendament d’una casa rural en estat més o menys ruïnós, sense terres ni bestiar, que paga indirectament fent-se càrrec de les despeses de les obres de millora i manteniment. Com que no entren en joc els conreus ni el bestiar i sovint són cases situades en nuclis de pobles petits, aquest tipus de cessió de la propietat s’anomena masoveria urbana.

Un exemple especialment rellevant a les comarques gironines és la masia de Can Brigel de Juià. Des del mes de juny, 4 joves amics de 20 anys van decidir implicar-se en la restauració i el manteniment d’una masia en mal estat a canvi de 6 anys de lloguer sense retribució econòmica. Després dos mesos de treballs intensos per fer l’espai habitable, els joves ja han començat a viure-hi des del setembre i es desplacen cada dia en tren o en cotxe fins a la Universitat de Girona. “Els joves no tenim lloguers assequibles i confortables a les grans ciutats, així que hem preferit instal·lar-nos al camp, amb un ritme de vida més pausat i econòmic, que ens permet crear i tenir cura del patrimoni arquitectònic amb tranquil·litat”, afirma Alessandro Ranocchi, membre del projecte Brigel.

Una altra experiència positiva la protagonitza Oriol Porcel, que ara fa tres anys va marxar amb la família de Barcelona per establir-se en una casa de pagès al nucli de Mieres. En aquell moment, davant la impossibilitat d’afrontar la compra d’un habitatge rural, van apostar per aquest règim de contracte entrant en una borsa d’interessats que oferia l’Ajuntament del poble. Així, després de ser escollits, amb la mediació d’un arquitecte tècnic del consistori, que defineix el cost de les reformes, van pactar el volum d’inversió inicial per poder-hi viure en condicions i els temps de carència del lloguer. Després d’aquest contracte a cinc anys vista, Porcel ho té clar: “A nivell familiar, la decisió de traslladar-nos al món rural ha sigut molt satisfactòria, tant per a les dues criatures, que ens diuen que no volen tornar a la ciutat, com per als adults, ja que hem disminuït les despeses de manera considerable”.

Una opció per evitar la venda

Des del punt de vista dels propietaris, la masoveria urbana representa una opció idònia per recuperar la vida en una casa rural en desús –que necessita ser habitada– i que no poden restaurar. És el cas, per exemple, del Josep, propietari d’un mas de pagès a Palol d’Onyar, que no disposava de la liquiditat suficient per afrontar l’acondiciament de l’immoble. Aleshores, per evitar vendre i perdre el bé material, va trobar “una família solvent que arriscava el capital i manté viva i habitada la casa els pròxims anys”.

Aquesta mateixa solució la busca en Gabriel, que ofereix una masia dins del nucli de Planoles, amb un lloguer a llarg termini a canvi de reformar les estances. “Pel valor sentimental que la casa representa per a la família no la volem vendre, i com que fa 15 anys que està deshabitada tampoc volem veure com envelleix sense que ningú l’aprofiti. És per això que ens acollim aquest nou sistema d’arrendament, promogut per l’Ajuntament, en què el llogater no paga amb diners sinó en espècies”, explica el propietari.

Ara bé, tot i els avantatges del model, els dos propietaris coincideixen en les dificultats i els dubtes a l’hora de trobar “la persona indicada que es faci càrrec del cost de la restauració de la casa”. En ple procés de selecció, el propietari de Planoles explica que abans de formalitzar el contracte vol “conèixer bé els projectes i les intencions dels interessats per escollir el candidat encertat”. El propietari de Palol d’Onyar reconeix que “a l'hipotecar el futur de la casa en mans d’uns llogaters, existeix sempre el risc que per un imprevist no puguin assumir la despesa acordada”.

Xarxes de suport professional

Amb l’objectiu d’acompanyar i aconsellar propietaris i llogaters en aquest tipus d’arrendaments, existeixen col·lectius com La Masovera (Lamasovera.org), que treballa per a la defensa del dret a un habitatge digne, la cura del patrimoni i el medi ambient. Es tracta d’un espai virtual promogut per un col·lectiu de professionals que posen en contacte persones amb necessitats d’habitatges i propietaris per tirar endavant el “model no-especulatiu de la masoveria urbana com a alternativa al binomi lloguer-compra”.

Forma part d’aquest col·lectiu el despatx Undos Arquitectura Cooperativa, dirigit per Estel Jou i Ramon Heras, que ofereix assessorament a ajuntaments i administracions perquè mobilitzin els habitatges buits, privats o públics, del seu municipi i fructifiquin models d’arrendaments alternatius. Així, generant una estructura de suport amb els consistoris rurals, Jou i Heras defensen la masoveria urbana com “una solució per al despoblament de municipis petits, la falta d’oferta immobiliària, l’abandonament del patrimoni i la millora de l’eficiència energètica de les cases antigues”.

A més, Undos Arquitectura no només reivindica el pacte de la masoveria, sinó que també aposta per la cooperativa d’habitatges, que consisteix en la cessió, per part de l’Ajuntament o d’un propietari privat, d’una finca en desús, on una cooperativa pot construir-hi habitatges i els seus socis paguen una quota segons l’ús que en fan. Molt estesa als països escandinaus, és una opció que, segons el despatx d’arquitectes, “permet empoderar la població per engegar projectes de rehabilitació del patrimoni abandonat i, també, establir població jove i adulta al municipi”. Fruit d’aquesta idea, Undos Arquitectura ha acordat amb l’Ajuntament de la Cellera de Ter la cessió d’un edifici públic durant 75 anys per desenvolupar una comunitat de cohabitatge a preu de lloguer social.

Interès a Twitter i Instagram

Per arribar a més gent interessada, l’anunci de l’oferta d’habitatge a Planoles va aparèixer a les xarxes socials de Repoblem, un compte que fa difusió de qualsevol notícia relacionada amb el repoblament dels territoris rurals de Catalunya. El perfil, creat per Ton Lloret arran de l’interès pel tema durant la pandèmia, acumula, sense ànim de lucre, 32.000 seguidors a Twitter i 18.000 a Instagram.  

Davant les dades que evidencien el gran desequilibri d’habitants entre les zones urbanes i els micropobles rurals, cada vegada més envellits, Lloret assenyala “el model de masoveria com el gran desllorigador per frenar el despoblament del món rural”. Als petits municipis de tradició pagesa “hi ha molts habitatges buits on no s’hi viu des de fa anys i que han quedat obsolets, així que aquest pacte d’arrendament, en què tothom hi guanya, és un bon sistema per satisfer la demanda creixent d’habitatges en entorns rústics”, afirma Lloret. Per això, des de la visibilitat dels perfils de Twitter o Instagram, Repoblem anima i difon els propietaris que posen les seves cases tancades i abandonades al servei de les persones interessades a traslladar-se als micropobles.

Un altre perfil de Twitter i Instagram que desenvolupa una tasca semblant és La Caçadora de Masies, gestionat per Marta Lloret, que suma 26.800 seguidors tant a Instagram com a Twitter. En aquest compte creat el gener del 2021, Marta Lloret penja fotografies fetes per ella mateixa de masies de tot el territori català amb l’objectiu principal de denunciar l’abandonament d’aquest valuós patrimoni. Ara bé, sobrepassada per l’èxit de la iniciativa, també aprofita el gran nombre de seguidors per fer difusió o ajudar, per exemple, a trobar masovers per a una masia abandonada. “Les parets de les masies són com llegir un llibre d’història, ja que contenen el llegat dels nostres avantpassats pagesos i ens recorden com vivien en aquest territori”, sentencia Lloret, Per això, afegeix, “és molt important que la gent jove, com els responsables del projecte Brigel, s’impliquin en rehabilitar, treballar i conservar el valor de l’arquitectura rural”.