GironaEl monestir de Sant Pere de Rodes compta el temps per mil·lennis. El 5 d’octubre de l’any 1022 es va consagrar l’església del monestir. Ara se’n celebren mil anys amb un programa que, fins al maig de 2023, aprofundeix en la història d’un monument ple de misteris, amb concerts, exposicions, clubs de lectura i actes amb escoles de l’Alt Empordà.
Una petita esglesiola del segle VII es va transformar en un monestir fascinant que va conèixer segles d’esplendor, però va caure en la decadència fins a arribar a l'abandó total. Sant Pere de Rodes és avui un impressionant conjunt monumental renascut de les cendres. El turista hi rep l’impacte anímic que ja experimentava el pelegrí medieval.
Sònia Masmartí, responsable del monument, confirma que, després de la pandèmia, s’ha recuperat el turisme internacional i espera tancar l’any amb 80.000 visitants, xifra "estable". El monestir va tenir un pic de 130.000 visitants a la dècada de 1990, i durant la pandèmia no va superar els 50.000 visitants. L’entrada costa 6 euros.
El cenobi benedictí forma part d’un triangle amb el castell de Sant Salvador i el poblat de la Santa Creu de Rodes. Els del monestir resaven, els del castell lluitaven i els del poblat treballaven. Una campanya d’excavacions arqueològiques ha desenterrat l’estructura de carrers i cases del poblat, que vivia dels pelegrins, com avui es viu del turisme.
El mil·lenari inclou l’exposició de fotos Sant Pere de Rodes, l’objectiu immortal, produïda amb l’Institut d’Estudis Empordanesos i visitable al monestir. A més, inclou Fem un museu, que exposa peces del fons arqueològic del monestir des del punt de vista dels alumnes d’escoles del territori. El racó de Sant Pere posa a l’abast publicacions sobre el monestir a les biblioteques de Garriguella, Figueres, Roses, Port de la Selva, Llançà, Castelló d’Empúries i Vilajuïga. El mil·lenari inclou concerts, visites guiades i clubs de lectura sobre dues novel·les: Rere els murs, de Núria Esponellà, i El càtar ignorant, de Jordi Barrufet.
Tenia 658 monedes d’or i plata, però no les va gaudir en aquesta vida. Les va amagar gelosament i no va tornar a recuperar-les. La lògica diu que la mort va cridar-lo abans d’hora. La identitat del propietari del fabulós tresor de Sant Pere de Rodes és un dels misteris que acompanya el monestir. L’any 1989, durant la gran rehabilitació, l’arqueòloga Anna Maria Puig va desenterrar un pot ceràmic ple de monedes que feia més de quatre segles que reposava protegit dels espoliadors sota una simple capa de runa. La cronologia de les monedes revela que es van ocultar al tombant del segle XV al XVI.
Les monedes (348 d’or i 310 d’argent) procedien de diferents llocs de la Mediterrània. Podien pertànyer a un ric mercader que hauria pelegrinat al monestir per expiar els pecats, però hi va trobar la mort, per malaltia o per acte de violència. No es pot descartar que el tresor procedís d’impostos cobrats pel monestir i que el monjo administrador l’amagués per protegir-lo d’una ràtzia pirata que li va costar la vida. El tresor, un dels grans descobriments numismàtics de Catalunya, de preu incalculable, es pot visitar al Museu Nacional d’Art de Catalunya, a Barcelona.
Quina estranya bogeria va portar els homes a sacrificar generacions senceres en la construcció d’un monument colossal en l’indret més solitari i inaccessible de la serra de Rodes? El misteri de la fundació del monestir continua viu. Sònia Masmartí, responsable del conjunt monumental, explica que durant l’estiu de sequera extrema que acabem de viure, la verdor no ha desaparegut en l’indret del monestir. I és que, en la tria d’aquest lloc, bé devia pesar “l’abundància d’aigua i un paisatge preciós”, com tants altres espais sagrats hi ha al món situats en entorns de gran bellesa.
Un altre element és tenir a tocar el cim dominant del territori per detectar la presència d’enemics en 360 graus i preparar la defensa. En aquest cim hi ha el castell de Sant Salvador de Verdera, un dels indrets més fascinants de la Mediterrània. Està situat a una altitud de 670 metres sobre el nivell del mar, 150 metres més amunt de la cota del monestir. Al lloc del monestir s’han documentat restes romanes, fet que afegeix un origen pagà als misteris i enigmes d’un conjunt monumental extraordinari.
En ple fervor de religiositat, arreu de la geografia van florir petites esglesioles romàniques, també grans temples i catedrals. Amb els seus quasi quaranta metres d’alçada, l’església de Sant Pere de Rodes va ser consagrada el 1022, ara fa mil anys. A l’interior del temple hi ha uns pilars de base rectangular que sostenen esveltes columnes cilíndriques rematades per capitells corintis amb motius vegetals i caps de gos o de llop que són un element únic al món. Per què es va optar per aquest estil arquitectònic inclassificable, amb ressonàncies del món clàssic romà, és una de les incògnites irresoltes.
A l’altar hi havia el reliquiari amb el braç i el cap atribuïts a Sant Pere. La gent hi acudia a demanar bons auguris. Se sap que hi havia un cartell del segle XV del jubileu de Sant Pere de Roda que anunciava 18 cossos de màrtirs. Era la propaganda de l’època per atraure pelegrins. També es presumia d’una pedra de la lapidació de Sant Esteve, el dit petit de Santa Helena (amb restes de carn autèntica), una costella de Sant Just, un queixal de Sant Valeri, una ampolleta amb sang de Jesucrist... Els pelegrins resaven i deixaven flotar el seu esperit mentre circulaven per la girola de l’església.
És possible esborrar els pecats comesos en el passat? Els catòlics de l’Edat Mitjana creien en la indulgència plenària i feien durs pelegrinatges per redimir les penes que calia pagar pels pecats comesos. Les indulgències van arribar a ser un negoci. El clergat venia absolucions a canvi de diners per la por a l’infern dels creients. Sant Pere de Rodes tenia fama i rebia pelegrins d’arreu. Una butlla segellada pel papa de Roma permetia al monestir celebrar el Jubileu o Any Sant, moment de concessió de les restringides indulgències plenàries. Però l’inquisidor general de la corona catalanoaragonesa, Nicolau Eimeric, va denunciar que la butlla papal era falsa. El fet és que el monestir no tenia la butlla original del papa Urbà II, sinó una còpia, i s’escudava en una rocambolesca història per justificar aquesta mancança.
Però el monestir sempre guanya. Si la butlla era autèntica, Sant Pere de Rodes té el jubileu més antic de la història, anterior al de Santiago de Compostel·la. Si era falsa, té el mèrit d’haver enginyat una campanya fenomenal de captació de clients. Tot un misteri.
Els mil anys de la consagració de l’església de Sant Pere de Rodes de l’any 1022 coincideixen amb els mil anys de la preuada Bíblia de Rodes, conservada a la Biblioteca Nacional de França, a París. Per celebrar la consagració de l’Església, l’abat Oliva va regalar al monestir una bíblia elaborada a l’scriptorium del monestir de Ripoll, considerada un dels manuscrits més importants del món. El misteri és qui va robar la preuada bíblia i si mai aquesta serà restituïda al seu legítim propietari, que ara seria la Generalitat, titular del monument.
A finals del segle XVII, quan el duc Anne-Jules de Noailles comandava l’exèrcit francès a l’Empordà, la bíblia va ser espoliada, al costat d’altres peces d’art religiós, i després venuda a Lluís XV. L’obra original constava de 556 folis de gran riquesa artística. Les seves miniatures van inspirar la pintura i l’escultura romàniques. El passat mes de maig, amb motiu de la inauguració del Mil·lenari de Sant Pere de Rodes, l’ajuntament del Port de la Selva va fer donació d’una còpia facsímil de la bíblia, que ara s’exposa a l’església del monestir.
Aquests són cinc dels misteris que envolten un monestir mil·lenari que confia en recuperar-se després de la pandèmia i tornar a ser un gran lloc de trobada.
Tornen els furts a l'aparcament
“Havíem aconseguit erradicar els robatoris a vehicles estacionats als aparcaments del monestir i ara en tornem a tenir”, lamenta l’alcalde del Port de la Selva, Josep M. Cervera, i demana a la Generalitat, a través del Departament d’Interior, d’establir mecanismes de vigilància, si convé utilitzant les noves tecnologies. “El nombre actual de robatoris no és escandalós com fa uns anys, però un cotxe rebentat dona molt mala imatge”.
L’ajuntament del municipi on hi ha el monestir va posar fa uns anys un servei de vigilància i els furts es van acabar. Una persona amb contracte laboral vigilava i cobrava una quantitat als vehicles estacionats. Ara no hi ha vigilant ni es cobra. Tot i que la Policia Municipal i els Mossos hi fan tasques de vigilància, no poden cobrir totes les hores, explica l’alcalde, que calcula en una quinzena els robatoris que hi pot haver en un any, en bona part concentrats en èpoques de poca afluència de cotxes.
Cervera valora positivament l’increment de visitants registrat després de la pandèmia del covid-19. "El monestir és un valor, un dels atractius que tenim, i el treballem i promocionem conjuntament amb l’Agència Catalana del Patrimoni i la Direcció General del Patrimoni Cultural", assenyala.