Marta Madrenas (JxCat) torna a l’alcaldia de Girona per la mínima
Amb 9 dels 27 regidors, l'alcaldessa ha demanat "responsabilitat" a l'oposició per poder governar
GironaEn segona volta i només amb els nou vots del seu partit. Marta Madrenas (JxCat) ha tornat a agafar la vara de l’alcaldia de Girona per la mínima, després que els partits de l’oposició, Guanyem, el PSC i ERC –que sumen 16 regidors– no hagin arribat a cap acord per desbancar la candidata de JxCat. De fet, tots els partits del ple municipal han votat els seus propis candidats: els 9 regidors de JxCat a Marta Madrenas, els 6 de Guanyem a Lluc Salellas, els 6 del PSC a Silvia Paneque, els 4 d’ERC a Quim Ayats i els 2 de Ciutadans a Daniel Pamplona.
Girona ha engegat avui una nova legislatura amb un govern en minoria, liderat per Marta Madrenas, que haurà de buscar aliats per tirar endavant qualsevol mesura. La revalidada alcaldessa podrà triar entre pactar amb els socialistes –com va fer durant un any i mig en l'últim mandat i amb qui sumen 15 regidors– o amb Guanyem –amb qui només coincideixen en temes d’àmbit nacional, però que tenen models antagònics de ciutat–. ERC podria ser el seu soci, però quedarien a un vot de la majoria absoluta i haurien de comptar amb, almenys, l’abstenció d’un altre partit per aprovar iniciatives amb majoria simple.
Per aquesta raó, durant el seu discurs d’investidura Madrenas ha reconegut que no tindria un mandat plàcid i ha demanat a la resta de formacions “responsabilitat, diàleg i voluntat d’acord”. A més, ha reivindicat la seva investidura com a alcaldessa al·legant que “respectar els resultats electorals” és la millor fórmula “per no trair l’esperit democràtic que han expressat els milers de veïns i veïnes” a les eleccions del 26 de maig.
Madrenas va accedir per primera vegada a l’alcaldia el març del 2016 gràcies a un pacte amb el PSC. Va ser després del ball d’alcaldes que va causar el nomenament de Carles Puigdemont com a president de la Generalitat. Primer el va substituir Albert Ballesta –que anava de número 19 a la llista– i, després de dos mesos al capdavant de l’Ajuntament, va dimitir i va ser Madrenas qui va agafar-ne el relleu. Aquestes, doncs, han sigut les seves primeres eleccions com a alcaldable i ha obtingut un regidor menys que Puigdemont el 2015.
Entre els 27 regidors que avui han pres possessió al ple municipal de Girona destaquen tres representants que, tot i repetir en el càrrec, ho fan des d’una altra bancada. Així, Pere Albertí seia fa quatre anys amb el grup d’ERC-MES i ara ho fa amb Guanyem Girona; Martí Terés –abans també amb ERC– ara és amb JxCat; i Isabel Muradàs, que va formar part del grup de Madrenas, avui era amb els socialistes.
Tot plegat en un ple d'investidura multitudinari i que ha començat amb un maldecap per al personal de protocol. Com que la ciutat ha superat els 100.000 habitants i s'ha passat de 25 a 27 regidors, els tècnics han hagut de moure cel i terra per trobar dues cadires semblants a les altres perquè s'hi poguessin asseure tots els representants.
Acords impossibles
Madrenas només compta amb 9 dels 27 regidors –i la majoria absoluta són 14–, i en les últimes setmanes els partits de l’oposició havien posat damunt la taula diverses possibilitats per governar, però cadascun s’ha mantingut enrocat en la seva proposta sense considerar les posicions dels altres. Així, el PSC va proposar un tripartit d'esquerres amb ERC i Guanyem, ERC un tripartit independentista amb JxCAT i Guanyem, i Guanyem una coalició amb ERC que, com que no arriba a la majoria absoluta, necessitava els vots del PSC només per a la investidura, però no per governar.
Però els republicans han vetat qualsevol pacte amb els socialistes, els de Guanyem han descartat qualsevol acord amb els de Madrenas i Paneque ni ha previst la possibilitat de regalar els vots a canvi de res. Al contrari, la socialista manté oberta la possibilitat de presentar una moció de censura en les pròximes setmanes per desbancar Madrenas de l’alcaldia.
Un intercanvi de propostes i retrets entre les formacions de l’oposició que l’alcaldessa s’ha mirat des de lluny i en silenci. És l’única que no ha fet declaracions sobre pactes ni ha formulat propostes d’acord. Bé, tampoc n’ha dit res el cap de llista de Cs, Daniel Pamplona –que ha estat desaparegut des del dia de les eleccions–, però en el seu cas ha sigut perquè cap formació ha volgut comptar amb els seus dos regidors per governar.
