La llista electoral cívica agafa volada en la jornada de reflexió independentista del Gironès
Insta els ajuntaments a recuperar l’atenció «cara a cara» amb el ciutadà i a cobrar l’IBI a les institucions espanyoles
Sant Gregori (Gironès)La creació d’una llista cívica per concórrer a les eleccions al Parlament va prendre volada a la jornada de reflexió independentista del Gironès, convocada conjuntament per l’ANC, Òmnium, l’ADAC i l’Ateneu 24 de Juny, dissabte passat a l’espai La Pineda, de Sant Gregori.
Més d’una cinquantena de persones van participar en un debat de format assembleari per respondre a la pregunta "Què fem a les properes conteses electorals?", partint de la premissa que el govern de la Generalitat i els partits que li donen suport no avancen decidits cap a la independència, malgrat haver guanyat el referèndum de l’1-O de 2017, sinó que acaten un ordenament espanyol que posa en risc la llengua i la nació catalanes.
Llista única de partits i societat civil
El debat es va estructurar en tres àmbits: estatal, nacional i local. Tots els participants van poder fer la seva proposta en l'àmbit corresponent. Cada proposta va ser votada a mà alçada i les que van tenir més suport es van presentar a les conclusions. En l’àmbit estatal, la proposta amb més suport va ser concórrer a les eleccions espanyoles amb una "llista única" que aplegaria la societat civil i els partits. La segona opció més votada va ser la "llista cívica" o "quarta llista", una alternativa als partits actuals. També es van posar sobre la taula fer campanya pel vot nul i elaborar d’un codi de conducta per als partits independentistes.
L’àmbit nacional, distribuït en diferents taules per l’alta concurrència, va donar suport a la creació d’una llista cívica amb "nous líders" per "reactivar la independència declarada", però també es van considerar prioritàries la "mobilització permanent al carrer", la creació d’un organisme independent que forci la unitat estratègica dels independentistes, l’assalt als partits amb una alta massiva de militants, la redacció d’una llei electoral catalana amb llistes obertes, que els polítics represaliats de l’1-O no es presentin, acostar-se als barris de ciutadans no catalanoparlants i fomentar la desobediència civil.
En l’àmbit local, una de les propostes amb més suport demana simplement "recuperar l’atenció cara a cara amb el ciutadà". Les conclusions també destaquen "fomentar l’autosuficiència" dels ajuntaments, específicament l’energètica i la judicial. En aquest sentit, es demana "fomentar la mediació dels jutjats de pau" com a alternativa "a la justícia espanyola" i cobrar l’impost IBI a totes les institucions espanyoles. Altres propostes destacades són posar en evidència els incompliments dels partits, fomentar la sobirania fiscal, aprovar mocions que instin el Parlament a aplicar "la llei de transitorietat ja aprovada" i desaconsellar el vot als que pacten amb els partits del 155.
"Passaran coses"
El periodista Vicent Partal va obrir i va cloure la jornada amb un missatge d’optimisme. Segons va dir, l’èxit de la darrera manifestació de l’11-S "ha canviat la situació" i "passaran coses". Partal va anunciar la convocatòria d’una "conferència nacional de l’independentisme" per al mes de gener. "La pròxima acció ha de ser posar en pràctica la independència, que ja ha estat proclamada". "Hi ha un quart espai per als que ja estem farts d’ERC, Junts i la CUP".
