Liberisliber encara no està perduda del tot

BarcelonaLa decisió, anunciada dimarts, dels organitzadors de la fira Liberisliber de Besalú de no celebrar aquest any una nova edició es reconsiderarà si finalment les institucions, en concret la Diputació de Girona i la Generalitat, es comprometen a donar-hi un suport econòmic que la faci viable, aportat amb antelació suficient perquè “es pugui treballar en l’organització amb unes mínimes condicions i amb el temps que requereix un esdeveniment d’aquest tipus”. L’anunci de la supressió de la fira ha generat una allau de missatges de suport als seus organitzadors a través de les xarxes socials: editorials, escriptors, llibreters, lectors i personalitats del món de la cultura han reaccionat reclamant que Liberisliber no claudiqui i que les administracions hi aportin el suport econòmic necessari. “Ha estat emocionant comprovar com és d’important aquesta fira per a tantíssima gent i seria una pena deixar perdre tot el llegat que hem acumulat en aquesta última dècada”, diu Miquel-Àngel Codes, director de Liberisliber juntament amb Jordi Fernández.

La fira, que es fa habitualment el primer cap de setmana d’octubre, ha anat creixent any rere any fins al punt que en les últimes edicions l’organització no ha pogut admetre totes les peticions de les editorials per participar-hi. L’any passat, tot i celebrar-se amb mesures de seguretat sanitària a causa de la pandèmia del covid, hi van ser presents 65 editorials i una trentena es van quedar a la llista d’espera.

Greuge comparatiu

El pressupost que s’hi va destinar va ser de 45.500 euros, totalment insuficient, segons Codes, que lamenta que les administracions discriminen aquesta fira mentre aposten decididament per altres cites literàries, com ara La Setmana del Llibre en Català o el festival MOT, que compta amb un pressupost de més de 100.000 euros “tot i que té un format molt més senzill, sense expositors”. Codes creu que el fet d’acceptar editorials que publiquen en castellà perjudica Liberisliber a l’hora de rebre el suport de les administracions. “No hauria de ser així”, lamenta el director de la fira, que assegura que, tot i la presència de llibres en castellà, més del 70% de les publicacions que s’hi venen són en català.

En l’anunci de suspendre aquest any la fira, els organitzadors denuncien que porten anys “reclamant a les administracions públiques (conselleria de Cultura, Institució de les Lletres Catalanes, Institut Català de les Indústries Culturals, Diputació de Girona i Ajuntament de Besalú) trobar una fórmula” per poder “treballar en unes mínimes condicions, cosa que bàsicament vol dir treballar amb temps suficient; però aquestes administracions -les que han contestat- consideren que no, que la fira i el festival no s’ho valen”. També lamenten “els nombrosos i notoris greuges comparatius” de les administracions a l’hora de donar ajuts, el seu “menyspreu cap al territori” i “la fabulosa facilitat de redactar plans estratègics i seguidament incomplir-los”.

Els organitzadors sostenen que han entregat a les administracions els plans estratègics que se’ls han demanat. “Hem treballat bé, les xifres -totes creixents, per cert- ens avalen, a nivell qualitatiu i quantitatiu”, asseguren. La fira d’editorials Indilletres, de la Bisbal, que té un format molt similar, sí que ha anunciat nova edició.