L’expansió de la vespa asiàtica posa en perill les abelles?

GironaCrit d’alerta dels apicultors gironins davant del creixement exponencial de la vespa asiàtica o vel·lutina, que creuen que pot posar en perill la supervivència de les abelles de mel en un termini relativament curt en determinades zones. Segons dades del departament de Territori, l’any 2014 es van trobar 11 nius en tota la demarcació de Girona, el 2015 van ser 104, i el 2016, 116, 71 dels quals a la Garrotxa. Per a Àngel Noguer, president d’Apicultors Gironins Associats (AGA), la vespa asiàtica ha fet molt de mal en aquesta comarca l’últim any i representa una amenaça molt seriosa per a les abelles.

“A la Garrotxa no hi ha aturador. Si no és en dos o tres anys, serà en quatre o cinc, però les abelles de mel estan sentenciades si la cosa no canvia molt”, afirma rotund. Noguer admet que no té estudis concrets per defensar aquest pronòstic, però es basa en la seva experiència -està jubilat i la seva família encadena cinc generacions d’apicultors- i en el que sap a través dels abellaires de la zona. “Desapareixeran perquè alguns petits apicultors de la Garrotxa ja han tirat la tovallola, d’altres se’n cansaran aviat, i els professionals s’emportaran els bucs cap a altres llocs”, afegeix.

Carles López, secretari de l’AGA, diu que els nius trobats són una part molt petita dels que hi ha en realitat. “Creiem que els nius neutralitzats poden ser entre un 10% i un 15% de la xifra real que hi deu haver”, diu.

Setge als bucs

Noguer explica que les vespes vel·lutines actuen coordinadament per atacar les abelles. “Tres o quatre vespes es posen davant d’un buc i emeten un soroll molt fort. Les abelles s’apilonen al davant de la caixa per defensar-se però no gosen sortir perquè si ho fan les vespes les maten i se les mengen”, diu. “Això dura setmanes, fins que les abelles es debiliten perquè no poden sortir a beure. Llavors les vespes entren al buc i es mengen les larves, les abelles i la mel”, afegeix Noguer, que remarca la voracitat de la vespa. “Necessita proteïna i sucre i s’ho menja tot: abelles, altres insectes, fruita, peixos i fins tot la carn de porcs senglars morts”. En aquest sentit, el president de l’AGA esmenta el cas d’un apicultor que també és caçador i que porta carn de senglar al seu apiari perquè les vespes deixin tranquil·les les abelles.

Jaume Cambra, professor de botànica de la Universitat de Barcelona i president durant cinc anys de l’associació Apicultors Ecològics Associats, explica que les vespes asiàtiques es fixen en els bucs perquè els resulta més pràctic buscar menjar en una colònia amb milers d’abelles que atacar individualment els insectes. Sobre el fet que mengin carn, Cambra diu que “totes les vespes, vel·lutines o no, en mengen, perquè necessiten proteïna per a les seves larves. Per això també s’alimenten d’animals morts, com altres animals carronyaires que hi ha als boscos”.

Aprendre a conviure-hi

Per a Cambra, cal entendre que tot el que es pot fer és aplicar mesures pal·liatives. “Hem d’assumir que és un problema que no té solució. La vespa asiàtica s’ha adaptat molt bé i no desapareixerà a curt termini”, assegura. Per això es fixa en el que ha passat en altres territoris afectats. “Fa quatre o cinc anys vam convidar científics francesos a tractar la qüestió a partir de la seva experiència, perquè allà fa més de 10 anys que tenen aquest problema. Ni ells ni altres que també el pateixen abans que nosaltres, com els bascos, no l’han frenat, però tampoc no han desaparegut les abelles de mel”, afegeix.

En la mateixa línia es pronuncia Ferran Miralles, director general de Polítiques Ambientals del departament de Territori. “La vespa asiàtica és un inconvenient que s’afegeix a altres que ja pateixen els apicultors, com els insecticides i la varroasi, però no comportarà la desaparició de les abelles enlloc ni crec que la vel·lutina arribi a estendre’s a tot Catalunya. S’està consolidant a les zones que li són més propícies”, diu Miralles.

Cambra creu que per afrontar el problema de la vespa asiàtica es necessita informació. “Ens calen dades i no en tenim. Per tant, encara no sabem quina és l’afectació real que té”, diu. Per això rebutja els pronòstics catastrofistes. “L’escenari apocalíptic que vaticinen alguns no me’l crec; no convenen els alarmismes”, diu. Miralles hi està d’acord, mentre que Noguer tampoc vol que el seu crit d’alerta es malinterpreti. “No ens hem d’esverar però hem d’estar-hi molt a sobre; és el primer any que fan tant mal”, diu.

Atac a un home

El president dels apicultors gironins demana la col·laboració de la gent per avisar en cas que detectin nius de vespa asiàtica, i adverteix que aquests insectes també poden atacar humans. N’explica un cas. “A la muntanya de Santa Bàrbara, a Anglès, un pagès va tallar un freixe. Quan l’arbre era a terra, l’anava serrant i quan va arribar a la part de dalt hi havia un niu de vel·lutines que no havia vist i el van ben picar”, diu. López va anar a matar aquest niu. “Les vespes són agressives com tots els animals quan defensen les seves cries. Les vel·lutines, quan estan irritades, a més de picar, ho sé per experiència, sobrevolen les víctimes i els llancen un verí que a la pell no fa res, però als ulls, sí”, diu López.

La vespa asiàtica afecta principalment les comarques gironines, amb una presència important en cinc d’elles: la Garrotxa, l’Alt Empordà, la Selva, el Gironès i el Pla de l’Estany.

Paranys i insecticides per frenar-ne la progressió

La vespa asiàtica es va introduir a Europa l’any 2004 mitjançant una femella fecundada que va arribar en un contenidor de ceràmica xinesa al port de Bordeus. Des d’allà es va escampar per tot França, sobretot per la zona atlàntica plujosa. “Allà n’hi ha per tot arreu. En canvi, a la França mediterrània seca n’hi ha molta menys”, diu el professor de botànica de la UB Jaume Cambra. El País Basc, Navarra, Cantàbria i Galícia van ser els primers territoris de l’Estat a detectar-ne la presència. A Catalunya se’n va trobar el primer niu a l’Alt Empordà el 2011 i un any després ja n’hi havia a la Garrotxa. Actualment els apicultors combinen dos sistemes per frenar-ne l’expansió. D’una banda, uns paranys amb feromones per atraure les reines i que no puguin sortir-ne i, des de fa uns mesos, també apliquen el mètode conegut com a coreà o troià. Es tracta d’agafar una vespa reina, tallar-li les potes de darrere perquè no es pugui espolsar i impregnar-li l’abdomen amb un insecticida. Quan se la deixa anar, va cap al niu i enverina la resta d’exemplars.

Aquest sistema es va començar a fer servir l’octubre de l’any passat a les Planes d’Hostoles (Garrotxa) amb resultats satisfactoris i ara s’aplica a la Garrotxa, el Pla de l’Estany i l’Alt Empordà. “Va bé si la vespa té el niu relativament a la vora, però si el té a un quilòmetre o més no serveix perquè amb el vol va perdent l’insecticida i no afecta el niu”, diu López. A Galícia també fan servir carn enverinada, però aquí s’ha descartat per les afectacions que podria tenir el verí per a altres animals una vegada s’ha introduït en el medi.

“Nosaltres no ho recomanem, però no podem saber si algun apicultor desesperat ho fa pel seu compte”, diu López. Encara que d’entrada els agents

rurals combatien la vespa asiàtica, des de fa un any només actuen en casos concrets. “Hi hauríem de destinar tots els efectius i no és factible. De vegades trobar un niu és feina de tres o quatre dies de diversos agents i tenen altres tasques”, diu Miralles. “La vespa asiàtica és una espècie invasora més, com en el seu moment ho va ser la rata de claveguera. S’han d’aplicar mesures per evitar que es descontroli”, afegeix