Dues hores i cinc minuts per fer 100 km en tren

GironaSón un quart de vuit del matí d’un dia laboral i corrues de persones abillades amb motxilles de feina –algunes amb patinets o bicis plegables– s’afanyen a arribar a l’estació de tren de Girona. Els que corren més van a la caça del tren de mitjana distància de les 7.18 h, que surt des de la via elevada direcció Barcelona. La resta, l’àmplia majoria, fan via cap a l’entrada al forat de l’AVE, a l’estació que havia de ser provisional al bell mig del Parc Central i que amb el temps s’ha convertit en la porta d’entrada al tren que garanteix arribar puntual a la feina: el d’alta velocitat, que surt a les 7.26 h.

La majoria tenen l’objectiu de ser a les 9 del matí a la feina, a la Ciutat Comtal. Però cap dels que pugi al mitjana distància de Renfe, de la línia R11, ho aconseguirà. Un dia més, porta retard. Mitja hora. De totes maneres, encara que fos puntual, tampoc ho aconseguirien. El tall a l’estació de La Sagrera, actiu des de dissabte i previst fins al desembre, encara ha eixamplat més l’abisme entre la línia de l’AVE Barcelona-Figures i els trens de Rodalies. El trajecte de 38 minuts amb Avant que uneix directament Girona amb l’estació de Sants continua sent imbatible pel que fa a temps, tot i que mai ha anat a la velocitat punta que es va prometre quan es va construir. Però ara encara té més adeptes, ja que els abonaments tenen un 50% de descompte fins a final d'any. Ni l'abonament gratis de Mitjana Distància i Rodalies ha fet canviar els usuaris de parer.

L’abonament gratuït

Amb el tall a La Sagrera, per arribar a l’estació de Sants des de Girona amb Rodalies –aproximadament un trajecte de 100 km– calen més de dues hores. Dues hores i cinc minuts exactament si no hi ha cap contratemps: transbordant a l’estació de Sant Andreu Comtal i agafant la L1 del metro de Barcelona i fent transbord. Per a la Dulce, de 28 anys, és l’única opció que hi ha sobre la taula: necessita arribar a la nova feina a Barcelona que va acceptar gràcies a l'abonament gratuït perquè no li suposava cap despesa i no hauria d'invertir-hi més de tres hores, que ara s'han convertit en més de quatre. Lamenta que només per arribar a Sant Andreu ja tarda almenys 1 hora i 20 minuts, el que es tardava abans en tren de mitjana distància per arribar a Sants. Ara hi ha de sumar mitja hora més de metro, amb vagons plens com llaunes de sardines, per arribar a la feina. “Som el tren de tercera regional que només fem servir pobres i immigrants”, exclama indignada.

En canvi, l’Avant de les 7.26 h, si no hi ha cap contratemps d'última hora, arribarà a Sants a les 8.05 h i donarà fins i tot marge als que hi pugen de començar a treballar a les 8.30 h. El problema que té ara, però, és la pressió que comença a patir el servei. La tarda abans de qualsevol dia laboral –i sovint també festiu–, ja no és possible comprar un bitllet fins al migdia. L’Emma, que viatja un cop a la setmana a l’Institut del Teatre de Barcelona, explica que “per assegurar-se un lloc, cal reservar el bitllet amb un dia d’antelació a través de la web o l’aplicació de Renfe”; i en Joaquim Maria, professor de la Universitat de Girona resident a Barcelona, ja tem que “davant de l’augment de passatgers, si no s’augmenta la freqüència de trens, cada dia hi haurà corredisses per agafar lloc”.

El risc de morir d’èxit

El servei d’Avant no ha parat de créixer des de l’entrada en funcionament de l’alta velocitat, i el 2018 ja hi havia més passatgers que el feien servir per anar a Barcelona que no pas els que agafaven la R11. Només la pandèmia, amb la supressió de moltes freqüències d’alta velocitat de la línia Barcelona-Figueres que no s’han restablert fins a l’inici d’aquest curs, va fer que la R11 tingués més viatgers que la línia de l’AVE. De totes maneres, l’èxit de la línia gironina és imbatible: des de fins i tot abans de la construcció de la línia d’alta velocitat que és la de mitjana distància amb més viatgers de tot l’Estat.

Des de Renfe, asseguren a l’ARA que el servei no està al límit i que s’estan oferint 36.200 places setmanals, “pràcticament les mateixes que abans de la pandèmia”. Sobre el tall a La Sagrera, el portaveu de la companyia, Antonio Carmona, assenyala que “malgrat els inconvenients davant d’una obra que s’ha de fer”, el servei “s’està desenvolupant amb normalitat”.

En la pràctica suposa més temps que l’Eloi, gironí de 25 anys que l'octubre començarà el màster de professorat de secundària en l’especialitat de filosofia –que només es cursa a Barcelona–, no vol invertir. “Quan es va anunciar la gratuïtat de l’abonament de mitjana distància vaig celebrar el gran estalvi mensual que em suposaria. Però vistos aquests primers dies de queixes, retards i complicacions derivats de les obres de La Sagrera, prefereixo pagar el forfet d’alta velocitat al 50%, assegurar-me arribar a l’hora i no perdre cada dia quatre hores al tren”, diu. L’abonament de 10 viatges per 20 dies a partir de formalitzar el primer viatge costa 35 euros, el que vol dir 3,5 euros per bitllet.

L’alta velocitat ha suposat un abans i després per a moltes persones que han decidit viure a Girona i treballar a Barcelona. Però, per contra, els viatges amb mitjana distància cada cop són més llargs. Als anys 90 es trigava cinc minuts menys que ara a arribar a l'estació de Sants, sense comptar el tall a l’estació de la Sagrera.