L'editor Oriol Ponsatí-Murlà obté el premi Casero amb un joc narratiu al voltant d'una maleta plena de lingots d'or

GironaL'editor i professor de filosofia de la UdG Oriol Ponsatí-Murlà ha guanyat el XXXIII Premi de Novel·la Curta Just Manuel Casero, que concedeix la Llibreria 22 de Girona i publica l'editorial Empúries, amb 'Totes les estacions de França'. Jaume Puig Agut, de Blanes, ha quedat finalista del premi amb l'obra 'L'escala de l'evasió', de la qual el jurat n'ha recomanat també la publicació.

Segons l'opinió del jurat, la novel·la guanyadora és "un brillantíssim exercici d'estil que fa pensar en els llibres de Raymon Queneau i algunes peces de complicada estructura formal de Cortázar". Segons ha explicat Ponsatí-Murlà, la idea de la novel·la parteix d'un suggeridor article que va llegir a l'ARA i a partir del qual va trobar la inspiració per posar-se a imaginar tot un seguit de possibles explicacions al fet que algú abandonés una maleta carregada de lingots en un vagó de rodalies de París.

Una espiral narrativa

L'habilitat i la destresa presents en la novel·la 'Totes les estacions de França' es fan explícites quan les diverses històries s'emboliquen entre elles, quan els personatges es troben i se'n van, quan hi ha anades i vingudes, desaparicions i troballes, detalla el veredicte del jurat.

Aleshores, també intervé la figura del mateix autor, en un joc metaliterari en el qual es veu implicat a mig camí del somni i la follia. El jurat destaca que "tot aquest conjunt d'individus –a l'entorn de l'excusa de la maleta– configuren una fauna humana que s'interrelaciona, intervé en el relat i en modifica la percepció", que defineix com "una espiral narrativa de primer ordre".

Oriol Ponsatí-Murlà (Figueres, 1978) és fundador d'Edicions de la Ela Geminada, doctor en Filosofia per la Universitat de Girona i col·labora al suplement de les comarques gironines del diari ARA. 'Totes les estacions de França' serà publicada a principis del 2014 per Editorial Empúries.

La finalista

'L'escala de l'evasió', la novel·la finalista, presenta un frontispici i un epíleg en els quals es parla de la possibilitat que els pingüins embogeixin. Lluny de la gernació, n'hi ha que decideixen anar-se'n desert enllà, cap a un destí gelat que els matarà.

En el gruix de la novel·la hi ha dues històries paral·leles. La primera, protagonitzada per un policia que es diu Mitterand, gris, metòdic, obsessiu. Un cop separat de Danielle (la broma amb els noms coneguts és constant: hi ha també un Valéry, un Herzog, un Keynes), es dedica a escriure cada dia llistes de coses insignificants, de detalls sense sentit. També col·lecciona bibelots, petits records del material decomissat. La segona és la història d'una dona, Dolça, malalta mental, tancada a casa seva, que somia amb la quimera de fugir de casa seva i viure una vida que podia haver estat la seva.

La combinació de realitat i ficció, de somni i quotidianitat, es resol en un final on les dues històries conflueixen. Dues històries de personatges perduts, isolats, que van irremissiblement cap a la mort.

El jurat

El jurat del Casero està format per Mita Casacuberta, Josep M. Fonalleras, Imma Merino, Vicenç Pagès, Eva Vàzquez i Guillem Terribas, com a secretari sense vot. La dotació del premi és de 2.200 euros i la publicació. El finalista obté 600 euros.