L'Arxiu Municipal de Girona digitalitzarà els testimonis de les proves nuclears de les Illes Marshall

GironaEntre el 1946 i 1958, l'exèrcit dels Estats Units va dur a terme 67 proves nuclears a les Illes Mashall, un estat insular ubicat al centre de l'oceà Pacífic. Unes proves que van tenir importants repercussions en el medi ambient, així com en la salut de les persones.

Ara, més de 50 anys desprès, l'Arxiu Municipal de Girona es disposa a digitalitzar la documentació sonora i audiovisual generada pel Tribunal de Reclamacions Nuclears de les Illes Marshall, l'organisme creat el 1988 per reclamar als Estats Units les compensacions econòmiques pels devastadors efectes dels assajos. Els fons el formen un total de 495 cintes de casset i 40 vídeos amb totes les declaracions del procés judicial obert.

Malgrat que el 1983 els Estats Units i les Illes Marshall van pactar compensacions per als afectats per valor de 150 milions de dòlars, encara avui, bona part d'aquestes quantitats encara no s'han cobrat. De fet, es calcula que el 50% dels afectats per les proves nuclears han mort sense haver rebut cap mena de compensació.

És per això, perquè el procés judicial encara està obert, que l'acord entre les Illes Marshall i l'Arxiu Municipal de Girona té una importància cabdal per recuperar el material que conté les declaracions de centenars d'afectats i que fins ara s'estava fent malbé als arxius poc condicionats de l'illa.

El director de l'Arxiu Municipal de Girona, Joan Boadas, explica que el primer contacte amb el Tribunal de Reclamacions Nuclears i el govern de les Illes Marshall es va produir durant un congrés internacional d'arxivers a la ciutat alemanya de Weimar. Un cop rebuda l'oferta, que Boadas no va dubtar en acceptar, el mes d'octubre de l'any passat és va traduir en la signatura d'un acord entre l'Ajuntament de Girona, el Tribunal de Reclamacions Nuclears i el govern de les illes Marshall.

El fons està format per 495 cintes de casset que contenen les declaracions dels testimonis, advocats i jutges involucrats en el procés judicial de reclamacions per les repercussions de les proves nuclears a les Illes Marshall. També hi ha 40 vídeos amb imatges de les vistes orals del procés.

Segons la informació enregistrada, les cintes de casset tenen una cronologia que va des del mes d'agost de 1989 fins al mes d'octubre de 2007, mentre que els vídeos abracen el període que va des de setembre de 1999 fins a juliol de 2002. En total hi ha unes 500 hores de documentació sonora i unes 80 hores de vídeo.

Tots aquests documents han ingressat al Centre de Recerca i Difusió de la Imatge (CRDI) de l'Ajuntament de Girona, en tres etapes, entre setembre de 2012 i agost de 2013.

Força equivalent a 1.000 vegades la bomba d'Hiroshima

Entre el 1946 i el 1958 l'exèrcit dels Estats Units va dur a terme proves nuclears a les Illes Marshall de manera continuada, 43 a l'atol Enewetak, 23 a l'atol Bikini, i una aproximadament a 85 milles d'Enewetak. En conjunt les 67 proves nuclears van tenir una potència 7.000 vegades superior a la bomba llençada sobre Hiroshima. La més destacada va ser la bomba d'Hidrogen anomenada Bravo, amb una força equivalent a 1.000 vegades la bomba d'Hiroshima.

Les bombes van tenir importants repercussions en el medi ambient així com en la salut de les persones, fins i tot en poblacions suposadament allunyades del perill com Rongelap o Utrik, que a causa dels vents i les pluges àcides van estar sotmeses a radiacions nuclears. Els habitants d'Enewetak i Bikini van haver de patir, a més, l'expulsió de les seves terres.