Quan no fèiem més d'1,20 metres d'alçada

GironaFins a finals del segle XIX, no arribar al metre i vint centímetres d’alçada era una realitat quotidiana al Ripollès i en diferents punts del Pirineu. No ho era, però, per als primers turistes que començaven a conèixer el territori i decidien sortir dels balnearis de la Vall de Ribes. L’agost del 1886, el polític republicà madrileny Miguel Morayta, va passar les vacances en aquesta comarca per desconnectar. Però fent un volta pel barri de la Vila d’Amunt de Ribes de Freser, on hi ha el castell de Sant Pere, va entrar en xoc. Hi habitava una comunitat d’almenys dues-centes persones que eren diminutes, molts d'ells tenien un goll al coll -una protuberància pel creixement de la glàndula tiroide-, vivien en la misèria, de forma endogàmica i estaven aïllats dels seus veïns. Eren coneguts com els golluts o nans de Ribes, una comunitat proscrita i durant l'últim segle convertida en llegenda per intentar esborrar-la del mapa.

Ara un llibre busca reparar-ne la memòria i dos festivals de cine compromès, el Terra Gollut Film Festival i el Festival Gollut, en porten el nom per no oblidar aquesta història de discriminació i estigmatització i conscienciar la gent perquè no passi el mateix amb altres col·lectius. Segurament aquesta història no hauria estat el mateix sense Miguel Morayta, un polític amb idees progressistes que després de conèixer la situació al barri del castell de Sant Pere, a Ribes de Freser, va denunciar-la a través d’un article publicat al diari madrileny El Globo. La informació va generar un gran ressò i va portar desenes d’investigadors internacionals a interessar-se pel Ripollès.

“Morayta parlava d’una raça tàrtara, una raça primigènia dels Pirineus, i aquestes afirmacions van suscitar un gran debat pocs anys després de publicar-se les tesis de Darwin sobre l’evolució de les espècies, fins al punt d’abordar-se en un congrés internacional de metges a Brussel·les el 1894”, explica el ripollès Joaquim Roqué, autor del llibre Els misteris dels golluts o nans de Ribes (Terra Gollut, 2022) juntament amb Miquel Sitjar. També n’han trobat publicacions a la biblioteca de Harvard, a la llibreria del Parlament del Canadà i a la Royal Scottish Geographical Society. Totes aquestes elucubracions van construir a poc a poc la llegenda sobre els golluts, de qui s'assegura que són els autors de la recepta de la ratafia.

Però què va passar amb els nans que descriu Morayta? D’on provenien? Per què eren així? Moltes qüestions són encara un misteri, però Roqué i Sitjar desmunten la tesi que l’únic problema era la falta de iode en l’aigua, que els produïa els golls al coll, com en altres zones de l’Estat. Assenyalen que la malformació és el resultat de la marginació o l’aïllament, forçat o volgut pels mateixos nans, que porta al raquitisme i força una endogàmia que alhora crea cretinisme i desordres físics i mentals.

Política negacionista

El fet és que dos anys després de la denúncia de Morayta ja quedaven pocs golluts a la Vila d’Amunt del castell de Sant Pere de Ribes. L’article va aixecar grans recels al poble perquè temien que foragités l’incipient turisme. I la resposta va ser negar-ho. “Quan negues una cosa la converteixes en secreta i misteriosa”, assegura Sitjar, que va escriure per primera vegada sobre el tema el 1994 i des de llavors s'hi han interessat tot de gent que abracen les ciències esotèriques. Va dedicar-hi un capítol d’un dels emblemàtics Quaderns de la Revista de Girona, que edita la Diputació de Girona. En aquest cas de Ribes de Freser. “Va generar una urticària a la gent gran de Ribes –diu–. Ara per fi se’n pot parlar perquè la generació que es va dedicar a negar-ho, ja fos per la mala reputació que generava o pel fet de tenir-ne casos a la família, ha mort”.

L’objectiu de Sitjar i Roqué és que ara es parli dels golluts des del punt de vista científic i no mitològic. Amb el temps i la millora de les condicions de vida, sumats a l’obertura de la Vall de Ribes, aquesta comunitat va desaparèixer. Cap als anys 70 es parla dels últims golluts en alguns pobles. El mateix va passar amb minories com les dels cagots a la vall de Baztan (Euskadi). Ara cada any el Terra Gollut Film Festival en parla arreu del territori. Roqué n’és el president i acaben de tancar-ne l’edició amb una visita guiada per on acostumaven a viure els golluts a Ribes de Freser. “Al festival parlem sobretot de col·lectius marginals. Volem que el temps que fem Terra Gollut serveixi per recordar i homenatjar persones estigmatitzades”, diu el director, que opina que tristament avui en dia “al Ripollès o a la Vall de Ribes, un foraster encara ho és sempre”.