Kartik Raj: “Ens preocupa molt l’ús de la força policial sobre ciutadans reunits pacíficament”

Per ràdio, Kartik Raj va sentir fa dos diumenges les primeres notícies sobre les càrregues policials en diversos col·legis electorals catalans on se celebrava el referèndum per la independència. Ràpidament, impactants imatges de ciutadans ferits a cops de porra o pilotes de goma dels agents de les forces de seguretat de l’Estat s’escampaven com una taca d’oli per les xarxes socials. Kartik Raj era a casa seva, a Londres, i va veure de seguida la necessitat que l’ONG per a la qual treballa, Human Rights Watch, desplacés un investigador a Catalunya per comprovar sobre el terreny en quina mesura s’estaven vulnerant drets humans i verificar les imatges que li arribaven. En va parlar amb el seu cap a l’ONG i el mateix diumenge, al vespre, ja era a Catalunya, on va estar-se cinc dies. Van ser cinc dies d’intensíssima feina gairebé sense descans: durant el dia, escoltava testimonis i recollia material per documentar-ho; de nit, sistematitzava el material recopilat i redactava l’esborrany d’un informe que l’ONG farà públic avui.

¿Que pot avançar les conclusions del seu informe?

No podem avançar res fins que es faci públic, dijous al matí. Aquests últims dies l’hem enllestit, però abans de donar-lo a conèixer públicament volíem posar-nos en contacte amb el govern espanyol per donar-li l’oportunitat de resposta als nostres al·legats i conclusions més importants. Durant la meva estada a Catalunya vaig parlar amb alcaldes d’alguns dels municipis que vaig visitar, entre els quals l’alcaldessa de Girona, i vaig intentar parlar amb el ministeri de l’Interior sense èxit. Soc conscient que va ser una setmana dura per a tots, i entenc que no em responguessin. Però en els últims dies he tornat a provar de contactar diverses vegades amb el ministeri de l’Interior del govern espanyol i tampoc n’he rebut cap resposta, de manera que dijous publicarem igualment l’informe.

A qui el faran arribar?

Al govern de l’Estat, al de Catalunya i als organismes on habitualment enviem els nostres informes: l’ONU, el Consell d’Europa, la Comissió Europea...

Durant la seva estada a Catalunya va dir que li semblava estrany el que havia passat. Per què?

Estrany i preocupant perquè les agressions policials es produïen contra grups de persones que estaven reunides pacíficament. Moltes de les imatges que hem recopilat i documentat ens permeten dir que òbviament l’ús de la força dels agents va ser excessiu i desproporcionat. També és cert que en algunes imatges es mostra que aquest ús de la força va ser proporcionat i, en alguns casos, pocs, es veuen agressions de ciutadans contra agents. Però a nosaltres ens preocupen molt els casos en què no hi va haver cap confrontació ni cap provocació dels ciutadans als policies i aquests igualment van fer ús de la força. Ens preocupa perquè l’Estat ha de complir les seves obligacions sobre l’ús de la força de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil envers els ciutadans, i en aquests casos que li menciono no va ser així.

Quina és la línia de separació entre la proporcionalitat i l’excés en l’ús de la força policial?

La policia té dret a usar la força quan hi ha una amenaça a l’ordre públic, sempre que sigui de manera proporcionada. La línia que separa la proporció de l’excés està clarament delimitada en les directrius guia de l’ONU i en estàndards internacionals. El nostre objectiu era investigar i documentar els casos en què s’havien incomplert les directrius i s’havien vulnerat drets humans. El nostre informe ho recollirà i segons les conclusions demanarem les mesures oportunes.

La seva crida demanant testimonis i imatges de les càrregues el va desbordar. ¿Van veure en vostè la possibilitat que el que havien patit es denunciés arreu del món i es fes justícia?

La resposta a la meva crida va ser immediata, em va arribar una allau de missatges de gent que volia parlar amb mi. No n’he fet el càlcul, però crec que devien ser entre 400 i 500 peticions les que em van arribar per WhatsApp, per correu electrònic, en missatges directes a Twitter, per telèfon... És obvi que la gent volia explicar el que havia patit o vist, sense importar a qui, però volia explicar-ho. I quan van veure que hi havia algú que hi anava amb l’objectiu d’escoltar, verificar els fets i fer-ne un informe que arribaria a organismes internacionals, s’hi van abocar. Volien explicar-m’ho perquè el món escoltés, perquè prengués nota del que ells havien patit aquell dia.

Ha pogut incloure al seu informe tots els casos que va documentar?

Durant cinc dies vaig ser en diverses parts de Catalunya i em vaig entrevistar amb molta gent. Per internet circulen moltes imatges però n’hi pot haver de falses. Nosaltres fem una tasca d’escoltar testimonis, de comparar fotos i vídeos d’internet amb el material que les víctimes ens ensenyen, de verificar el lloc i les persones que apareixen a cada imatge, també de comparar les lesions amb els comunicats mèdics... És una feinada enorme per a una sola persona. Per això m’he centrat en un nombre limitat de casos en cinc llocs de Catalunya. Vaig veure que podia fer-ho així, perquè en tots els llocs es repetia un mateix model d’actuació policial.

¿Creu que les conclusions del seu informe s’escoltaran?

La setmana passada, mentre era a Catalunya, el Parlament grec va acceptar fer una visita oficial i investigar què passa en una de les seves illes després d’escoltar en comissió parlamentària l’informe que un investigador de la nostra ONG havia fet arran d’una visita de nou dies al lloc per documentar la situació dels migrants que demanen asil. La nostra ONG investiga casos de vulneració dels drets humans en més de 100 països, democràtics i no democràtics. Normalment les nostres investigacions i els nostres informes són considerats seriosos i generen resposta. Tant de bo que tinguem la mateixa resposta en el cas d’Espanya.