Joves catalans van a Lituània per poder estudiar medicina

GironaCarles Mallol, fill de metge, tenia molt clar des de ben petit que volia estudiar medicina, però es va quedar a tres dècimes de la nota de tall de la Facultat de Medicina de Girona. Buscant universitats privades, va recordar una noia que estudiava la carrera a la universitat LSMU de Kaunas (Lituània). El pla d’estudis es basava en l’aprenentatge basat en problemes (ABP), igual que el pla de Girona, i l’ensenyament era en anglès. Va fer la prova d’ingrés a Castelló, amb els candidats espanyols que volien entrar-hi. El mateix dia els donaven els resultats i li confirmaven que estava admès.

Ara ha acabat el tercer curs a la LSMU i, després de la difícil aclimatació a l’anglès i a la idiosincràsia del país, està content de la seva elecció. “Al principi tens una mica de cangueli, però m’hi he acabat adaptant i, com que es tracta de tancar-se a estudiar moltes hores, m’he acostumat al caràcter estricte de la gent més gran, que està més imbuïda de l’època comunista. Només torno a Girona per les vacances de Nadal, per Setmana Santa i a l’estiu”.

Ariadna Bernad, que l’any que ve començarà tercer, va descobrir la universitat de Lituània en una pàgina d’internet que es titula On estudiar medicina. Tampoc no havia arribat a la nota de tall. “Hi vaig anar a l’aventura. No coneixia res ni ningú”. Està contenta perquè ha pogut estudiar el que li agrada, però no recomana aquesta universitat en concret perquè els obliguen a passar el curs nets d’assignatures suspeses.

La pressió d’evitar suspendre

“Això comporta molta pressió. Tothom està en tensió. Si suspens una sola assignatura perds tot un any”, lamenta Bernad. Per contra, valora l’enriquiment personal que suposa conèixer gent de tot arreu i tenir un nivell d’anglès científic que els permetrà, quan tinguin el títol, treballar com a metges arreu del món. Els preus del menjar i l’allotjament són econòmics, tot i el canvi fa poc a l’euro. Bernat coincideix amb Mallol a lamentar les dificultats per establir vincles amb la gent gran. “En general, són tancats, seriosos, freds, crec que no els agraden gaire els estrangers. Però hi ha gent simpàtica, com a tot arreu”. Mallol explica que, de vegades, fins i tot els renyen pel fet de parlar a l’autobús, tot i que els joves es comencen a obrir més.

Línia específica per a estrangers

A la Universitat de Medicina de Kaunas hi ha una línia específica per a estrangers, a la qual cada any es matriculen uns 80 estudiants. Cada curs costa uns 8.000 euros. Hi ha suecs, alemanys, anglesos, libanesos, israelians i, per descomptat, espanyols, que, segons Mallol, són dels que abandonen més. En el seu curs en van començar una trentena i ara amb prou feines en queden la meitat. Hi ha només cinc catalans. També hi ha una colònia de coreans que estudien odontologia.

Zelador a la Clínica Girona

Als estius Mallol treballa de zelador a la Clínica Girona, on aprecien els seus coneixements mèdics i li mostren casos pràctics útils per a la seva formació. “Aquesta feina m’ha permès adonar-me que els metges haurien de tenir més coneixements d’infermeria”, diu Mallol.