Josep Quintà, el viatjant de roba per a modistes que va esdevenir xofer i servidor de Josep Pla

GironaHa estat qualificat com a xofer, cicerone, “chevalier servant” i ombra de Josep Pla. Tot  això i molt més amaga la personalitat de Josep Quintà Alfaya, viatjant de comerç i pare del periodista Alfons Quintà. Segons el relat de Jordi Amat, el fill va ser un personatge pervers i poderós, coneixedor de les clavegueres del poder polític i financer. La trajectòria del pare, poc explicada, és també prou interessant. Serveix per constatar que, si un pare és músic, el fill és ballador.

Fill de Josep Quintà i de Dolors Alfaya, Josep Quintà Alfaya va néixer a Pontevedra l’any 1913. Abans de la Guerra Civil corria per Barcelona. Treballava de viatjant a La Innovación, empresa especialitzada en novetats femenines de sedes, llanes, fantasies de cotó, confeccions, barrets, moneders, pells... que va tenir botigues obertes als carrers de Portaferrissa,  Salmerón i Portal de l’Àngel. Aquesta empresa va passar a ser controlada per un consell obrer arran del procés revolucionari engegat el juliol de 1936, al fracassar el cop militar a Catalunya.

Desertor i excombatent

Josep Quintà, un dels treballadors de la casa, va ser notícia al diari El Diluvio, el 22 de juliol de 1937, perquè n’havia fet una de grossa al passar-se de llest: “El Consejo de Empresa de La Innovación, E.C., ha denunciado que el dia 1 de diciembre de 1936 concedió a José Quintá Alfaya, que prestaba sus servicios como viajante en dicha casa, una excedencia voluntaria a fin de que pudiera dedicarse a actividades particulares, y dicho individuo trasladóse a Portbou, en donde instaló una tienda de géneros de punto, solicitando la mayoría de ellos a la casa denunciante, géneros que ésta no tuvo inconveniente en servir, tratándose de un antiguo compañero de trabajo. Comoquiera que el José Quintá no tan solo ha dejado de satisfacer el importe de los géneros pedidos, que ascienden a seis mil y pico de pesetas, sino que, eludiendo sus compromisos militares, parece ser que se ha marchado al extranjero, es por lo que dicha Empresa ha presentado la correspondiente denuncia al Juzgado de guardia”.

Incorporat al bàndol rebel, Quintà va esdevenir excombatent franquista amb tots els avantatges que aquest fet representava a la postguerra. L’afiliació al partit únic de FET y de las JONS va ser per a ell una cosa natural, com ho va ser també la subscripció a Ampurdán, portaveu dels falangistes empordanesos, que va distingir-lo amb una cita de felicitació el dia 1 de setembre de 1943: “Nuestro suscriptor don José Quintá y doña Luisa Sadurní han visto alegrado su hogar con el nacimiento de un robusto niño venido al mundo con toda felicidad. Al recién nacido le será impuesto el nombre de Alfonso. Nuestra enhorabuena”.

En efecte, Josep Quintà havia estat pare després de casar-se amb Lluïsa Sadurní Juan, filla d’Alfonso Sadurní Bachpol (Figueres, 1887-1963), industrial, regidor a Figueres en temps de la dictadura de Primo de Rivera, i de Dolors Juan Canet. El sogre va dedicar-se a corredor de finques (Fincas Ampurdán, amb oficina a la Rambla, 11), i la família tenia una botiga de sabates.

Com a falangista de Franco, el 1953 Quintà va participar en la celebració del XX aniversari de la fundació de Falange Española. Va fer part de la representació de camarades de Figueres que es van desplaçar a Madrid el 29 d’octubre. Per això, posteriorment, va rebre la medalla commemorativa atorgada als que van viatjar a la capital de l’Estat en divuit autocars, per tal de concentrar-se a l’estadi de Chamartín. En total, 150.000 falangistes arribats de les diverses províncies, els quals es van manifestar pels carrers de Madrid, bo i cridant consignes i reivindicacions patriòtiques, com la que feia referència a Gibraltar.

Aprofitat i sospitós

Durant la II Guerra Mundial, Quintà va tenir l’oportunitat de conèixer Josep Pla i el seu germà Pere, per mitjà de Manuel Brunet. Va estar present en les tertúlies que celebraven a Palafrugell. El desembre de 1944, la Guàrdia Civil va ser alertada que, a casa de Pere Pla, es reunien extremistes que conspiraven contra el règim. Un cop fetes les indagacions, es va arribar a la conclusió que no eren persones perilloses. De Quintà sabien que era “corredor mercantil, domiciliado en Figueras, calle José Antonio, ignorándose el número (sus suegros son dueños de la Zapatería “El Globo”)”.

Durant els anys 1944 a 1946, atès que Quintà va traspassar la frontera sovint, va ser vigilat pels serveis d’espionatge de l’alt estat major. A l’hora de fitxar-lo, el van tractar d’aprofitat i sospitós: “Este individuo, aun cuando se pasó a la entonces España Nacional y en la actualidad es militante de FET, en el fondo es un individuo de ideas izquierdistas y rabiosamente anglófilo, si bien es de los que en beneficio propio saben amoldarse a todas las circunstancias y regímenes”.

Amb el temps, però, l’amic de Pla va saber guanyar-se la confiança de l’inspector Eduardo Ruiz del Valle, natural de la província de Palència, casat amb una catalana i de tarannà força racional, que va ser cap del negociat de fronteres i d’informació del Govern Civil, i així no va tenir problemes per repassar la ratlla de França.

L’amistat de Vicens Vives

A través de Josep Pla, Quintà va fer moltes coneixences i amistats. Amb l’historiador Jaume Vicens Vives i els seus fills van coincidir a Roses en nombroses ocasions. Pla recorda que Quintà va ser una de les persones que van portar molt d’afecte a Vicens. No ha de sobtar que Vicens dediqués a Quintà el llibre Notícia de Catalunya, l’any 1954, amb unes paraules molt afectuoses: “Amic Quintà, tu ets de les quatre o cinc persones que, si no pots qualificar de fill aquest llibre, el pots considerar com a fiol. De les teves converses ha fruitat alguna de les coses principals que es trasllueixen en aquestes planes, de la mateixa manera que la teva cordial amistat m’ha estimulat contínuament a fer néixer-les. Cavalcant per les planes del nostre Empordà amb el teu inoblidable Lancia –l’anti-haiga més perfecte que he conegut–, quantes vegades hem anat desgranant la lliçó d’aquesta Notícia de Catalunya. I recordo, a més, que en el moment de batejar-lo, tu fores el sacrista de la cerimònia que oficià el nostre bon i comú amic: el xantre major del federalisme monàrquic, en Josep Pla, el més gran escriptor que ha donat el país després d’En Muntaner”.

La franquesa va ser tan intensa que Vicens, el 1959, va interessar-se també pel fill de Quintà, estudiant esgarriat, i pressionà Santiago Sobrequés, catedràtic de l’Institut de Girona, perquè l’aprovessin. La consigna que va trametre-li era taxativa: “Fes els impossibles perquè se’n surti. Ja saps com aprecio aquella família, i tot s’enfonsaria si el noi no tirés endavant”.   

Instal·lat a Palafrugell

Josep Quintà va esdevenir testimoni de moltes de les trobades de Pla amb personalitats de la vida catalana. Això l’omplia tant que va abandonar la residència de Figueres per instal·lar-se a la vora de l’escriptor. I com que es movia molt, li va portar nombrosos presents: vi de Borgonya, endívies, formatge francès, Le Monde, llibres, revistes, discos...  

Jordi Amat li atribueix una doble vida: “Va pels pobles de la zona per visitar les modistes i vendre’ls gènere, i algunes d’elles sembla que també són amants esporàdiques [...] I algunes no són només amants d’una nit. Ja passa llargues temporades instal·lat a l’Hotel Costa Brava de Palafrugell. Com a mínim una amant estable, i d’aquella amant tindrà fills”.

Quintà va ser present a l’encontre de 1955 amb Josep Tarradellas a París, trobada a la qual Pla va acudir amb Manuel Ortínez. Aquest reporta: “En l’organització del viatge i dels contactes, hi va intervenir Josep Quintà. La cita de la reunió amb el president Tarradellas a París va ser fixada per Quintà. Josep Pla, Josep Quintà i jo vam efectuar el viatge en el meu cotxe. M’agradava conduir”. Amb l’escriptor empordanès, el setembre de 1963, Quintà va visitar, així mateix, l’abadia de Montserrat. En l’expedició hi havia l’economista Joan Sardà, l’escriptor Joan Fuster, el financer i expert en evasió de capitals Manuel Ortínez, l’advocat Joaquim Maluquer i el periodista Ibáñez Escofet.

Un gran conversador

Servidor eficaç, Quintà va aportar a Pla notícies, xafarderies i correspondència, dia sí, dia també. Va fer-li de xofer i d’home de confiança fins que l’escriptor va morir el 1981. Els viatges compartits per Catalunya i més enllà van ser nombrosos. Josep Martinell, el 1994, en recordava un: “[Quintà] tenia un automòbil de segona mà, sempre ple de capses i paquets. Els viatjants solen tenir motius de conversa preferits. El fort de Quintà era la política. Sempre amb un punt de misteri i reticència, parlava de política com si tingués fil directe amb Madrid i grans amistats ben situades a Barcelona, per estar en l’entrellat polític i social del moment. Parlava sovint d’Ortínez amb una gran admiració. En el curs del viatge no va parar un moment de donar notícies. Josep Pla el deixava dir”.

El cicerone de Pla va morir el 1986 a 73 anys. L’esquela a Punt Diari va notificar el convit a la missa exequial a l’església de Palafrugell, en nom del fill, germans, germans polítics i nebots. Vehicles seus van quedar abandonats a la via pública de Palafrugell. El 1988, el Butlletí Oficial de la Província esmentava el Citroën GS matrícula M-5930CC i el Renault-16, matrícula GE-2073-I.