Josep Pascual: “Conservo totes les notes que he pres Sobre el temps d’ençà que tenia quinze anys”

Josep Pascual (Estartit, 1950) és enginyer tècnic agrícola especialitzat en topografia, però les seves grans passions són la música i la meteorologia. Tot i que és tenora de la cobla La Principal de Banyoles i forma part del cor Anselm Viola de Torroella de Montgrí, és més conegut per la seva afició als fenòmens atmosfèrics. Fa cinquanta anys que s’encarrega de l’estació meteorològica de l’Estartit i s’ha convertit en un dels informadors de referència de l’espai de TV3 El temps.

¿Topografia, música i meteorologia són de bon combinar?

Tot i que semblen coses ben diferents, tenen algunes coses en comú. Per exemple, de la mateixa manera que per a l’escriptura fem servir les lletres, en topografia hi ha uns símbols per dibuixar els camins, els arbres, les edificacions, els marges, els recs... En meteorologia també tenim uns símbols per representar la pluja, el vent, la rosada, l’estat del cel, de la mar... I la música també té els seus símbols, com ara les notes, els silencis, els compassos, els calderons, els símbols de la dinàmica, lligadures... Per tant, per a mi ha sigut fàcil combinar-ho.

¿Totes tres activitats requereixen ser molt metòdic?

Sí. Cal ser metòdic, tot i que, en cada cas, de manera diferent. Els aficionats a la meteorologia tenim els nostres horaris d’observació, que cal respectar, perquè, si no, les dades no serien comparables. D’un temps ençà és més fàcil, ja que algunes llacunes de dades poden ser substituïdes per les dades d’aparells electrònics, però continuen sent molt importants les dades visuals. I, en la música, cada dia cal practicar un xic l’instrument [ fer llavi, com es coneix col·loquialment amb aquests instruments de vent] i estudiar les noves partitures.

Per què va crear l’estació meteorològica de l’Estartit?

De molt petit, quan el meu pare i el meu avi anaven a pescar, sovint em portaven amb ells a la barca, i els seus comentaris em van marcar molt en aquesta afició. El temps és molt important per al pescador. Als 13 anys, quan feia el batxillerat [de finals dels 50 fins a mitjans dels 70 el batxillerat es feia dels 10 als 16 anys], ja prenia notes sobre el temps. Les conservo totes d’ençà que tenia 15 anys: més d’un miler de gràfiques, unes 17.000 fitxes d’observació de dades meteorològiques i més de 3.000 de la temperatura del mar.

I per què una milla mar endins?

El lloc d’observació de la temperatura de l’aigua del mar no el vaig buscar a l’atzar. Vaig veure que, a l’estiu, l’aigua s’escalfava per sobre i era més freda en nivells baixos, com si fossin dues capes sobreposades. El problema és que el gruix de la capa superior és variable i vaig buscar un punt de prou fondària en què els termòmetres arribessin també a la capa més freda inferior.

Hi continua anant cada dia? Quantes vegades al dia?

Habitualment faig tres observacions al dia: temperatura, humitat, pressió atmosfèrica, estat del cel... Un parell de cops al dia apunto l’estat de la mar. Finalment, un parell de cops a la setmana, la temperatura de l’aigua.

En 50 anys, han canviat molt les dades?

Certament, hem observat com, en pocs anys, han canviat algunes variables meteorològiques amb molta més celeritat que en èpoques anteriors. Dels paràmetres que observo, els canvis més destacables són l’augment de la temperatura de l’aire i de l’aigua, així com l’augment del nivell del mar.

¿Ens hauríem de prendre més seriosament el canvi climàtic?

Sembla que el canvi climàtic és una evidència, no només pel que ens diuen a nivell internacional, sinó pel que ens és més proper, el que observem a casa nostra. En el cas concret de l’Estartit, la temperatura de l’aire, durant els últims 45 anys, ha pujat entre un i dos graus. La temperatura de l’aigua del mar entre mig i un grau, i el nivell del mar, uns 4 mil·límetres per any.

Podem fer-hi alguna cosa?

No soc expert en aquest tema, però si el canvi climàtic és causat per l’augment de gasos d’efecte hivernacle, com ara el CO 2 resultant de les combustions, hauríem de fer el possible per disminuir les seves emissions. Hauríem d’apostar per les energies renovables, evitar la desforestació i minimitzar l’ús de combustibles fòssils en el transport i la indústria.

¿No se’n cansa, d’observar el temps i el mar?

Ho he fet des de petit, forma part de la meva manera de fer i, quan és l’hora de fer les observacions, les faig gairebé automàticament. I si en algun cas, perquè soc fora o per alguna altra raó, no la puc fer, ho trobo a faltar i ho he de refer amb les dades d’alguna estació automàtica.

¿A part de dades de l’aire i del mar fa altres observacions?

També observo la temperatura i cabal d’aigua d’algunes fonts, així com la temperatura de l’estany de Banyoles, amb la col·laboració del Club Natació Banyoles, i, més esporàdicament, l’aigua del pantà de Sau. I setmanalment la temperatura i el cabal del Ter, molt importants, perquè les seves aigües afecten la zona de les Medes, la seva flora i fauna.

Rep alguna ajuda?

Les dades que observo serien molt més migrades si no fos pels aparells instrumentals de l’Agència Estatal de Meteorologia, els de l’Institut de Ciències del Mar (n’obtinc dades oceanogràfiques) i els ajuts econòmics del Parc de Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter. I és que també tinc despeses per mantenir la barca, el carburant... i les moltíssimes hores que hi dedico, no només d’observació, sinó per informatitzar dades perquè puguin ser de fàcil consulta per als estudiosos del clima o la biologia de la zona. Per a un investigador seria molt complicat consultar les més de 20.000 fitxes que tinc; per això faig resums anuals i mensuals de les diferents variables, perquè puguin ser utilitzades de manera ràpida.