Joan Vergés: “Les càtedres són un antídot contra l’encarcarament de la universitat”

Quan ara fa 32 anys el filòsof Josep Maria Terricabras es va proposar crear a la Universitat de Girona la Càtedra Ferrater Mora, tenia molt clar que “una universitat petita no necessàriament ha de ser esquifida, ni una universitat perifèrica ha de ser necessàriament marginal”. Gràcies a aquesta càtedra, han passat per la ciutat els més grans pensadors internacionals. Han impartit lliçons, amb un gran èxit de públic, des del mateix Ferrater Mora fins a Noam Chomsky, Alain Touraine, Theo Angelopoulos, Zygmunt Bauman, Ágnes Heller, Joseph Stiglitz, Jane Goodall o Judith Butler, entre molts altres. Noms de prestigi que han fet que des de fora es pugui dir que “a Girona s’hi fan coses”. Dirigida fins al 2014 per Josep Maria Terricabras i des de llavors per Joan Vergés Gifra, la Càtedra Ferrater Mora va ser la primera que es va crear a la Universitat de Girona. Avui en suma una quarantena.

La càtedra, com va sorgir?

Als anys 80, Josep Maria Terricabras va tenir el bon ull de proposar a Josep Ferrater Mora, que havia hagut d’exiliar-se als Estats Units, de crear a Girona una càtedra que portés el seu nom. Terricabras tenia món: havia estat a Alemanya, Anglaterra, els Estats Units. Havia vist que les universitats punteres sovint disposen de càtedres, és a dir, d’espais perquè algú amb renom hi parli. Ferrater Mora va acceptar de seguida. Era un filòsof modern que estava molt al cas de tot el que es feia al món. Ara la situació és bastant diferent, penso. Però a finals dels 80 la filosofia que es feia a les universitats catalanes i espanyoles, per molt interessant que fos, no acabava d’estar al dia.

D’alguna manera, la càtedra ha fet d’ambaixadora de la ciutat, doncs?

Una mica sí. La càtedra ha servit per donar a conèixer Girona al món i perquè Girona s’assabenti també del que es fa al món. Hem aconseguit fer seure a la nostra cadira personalitats que han permès que des de Barcelona, per exemple, es digui: “A Girona s’hi fan coses, tu!” Als grans noms que hem portat fins ara, com Noam Chomsky, Leonardo Boff, Eric Hobsbawm, Michael Nyman o Giorgio Agamben, hi sumarem l’any vinent els d’Alain Badiou, Serge Latouche, Gilles Lipovetsky o Quentin Skinner. El que és interessant de les càtedres de la UdG és que serveixen de plataforma de visibilitat del que es fa a la universitat i al revés: ajuden que allò que interessa al territori en un sentit ampli, no només a Girona, acabi entrant a la universitat. Són un pont entre la societat civil i la universitat.

¿Us costa trobar finançament?

Des de fa un temps, amb la crisi del 2008, vam haver de recórrer al finançament d’una empresa privada, Galetes Trias de Santa Coloma de Farners. I sort n’hem tingut. Són uns entusiastes del que fem.

Com és que una empresa de galetes ajuda a finançar la vostra càtedra?

El Sr. Joaquim Trias venia a classe, a Lletres, als cursos que s’ofereixen a persones de més de 50 anys. És un home molt inquiet i viatjat. Es va apuntar en alguns cursos, entre ells un de filosofia que feia jo. En les tutories parlàvem d’això i d’allò. I en un moment determinat em vaig atrevir a demanar-li finançament. El desembre que ve farem un Simposi Trias sobre José M. Valverde. En altres universitats del món, això és força usual. Aquí potser no tant, sempre intentem recórrer al diner públic.

Quin tipus de recerca fan les càtedres?

No és la recerca acadèmica estàndard. No trobarien lloc dins les convocatòries competitives de recerca. Funcionen com a receptores de les peticions de la societat civil. La universitat té dues potes, principalment: la docència i un tipus de recerca molt específic, la que acaba sent publicada a les revistes especialitzades de l’acadèmia.

¿En aquesta línia s’inscriu la nova càtedra, l’Observatori d’Ètica en Intel·ligència Artificial?

Això us ho explicaria millor la gent d’aquesta càtedra, però jo diria que sí. Vol estudiar les conseqüències ètiques, socials i legals i els riscos i oportunitats de la implantació de la intel·ligència artificial en la vida diària a Catalunya.

Les càtedres, pel que diu, aporten aire fresc i renovat a la universitat, oi?

Ho podríem dir així. Les càtedres fan que entri aire fresc a la universitat, són un antídot contra l’encarcarament i l’escolasticisme acadèmic. La universitat és molt conservadora. Potser és la cosa més feudal del món després del papa de Roma, i ja m’està bé que sigui així! Quan el món s’enfonsi, la universitat tindrà molta feina a mantenir un mínim grau de civilització. D’alguna manera, som com els monestirs.

¿La càtedra té també la funció de difondre el llegat de Ferrater Mora?

Amb la mort de Ferrater Mora, la càtedra ha assumit aquesta funció. Ens va llegar tots els seus arxius i tota la seva biblioteca, la qual cosa ha contribuït molt a prestigiar la nostra universitat. Va ser la primera biblioteca d’autor que va rebre la Universitat de Girona, si no m’equivoco. Ara en té de molt notables: la de Vicens Vives, la de Prudenci i Aurora Bertrana, la de Raimon Panikkar, entre d’altres. És de les universitats més riques en arxius d’autors que els han cedit per al seu estudi. És un lloc molt llaminer per a la recerca de la història de la intel·lectualitat; molts estudiosos hi van a parar.

Ferrater Mora es va fer famós pel seu magne Diccionario de filosofía, que des de la càtedra heu digitalitzat.

Efectivament. El vam penjar a la xarxa i l’estem ampliant. Això permet posar a l’abast del gran públic, a través d’internet, una obra monumental a un preu molt assequible, 9 euros. Malauradament, aquest tipus de tasca no dona cap rèdit acadèmic, gairebé. El sistema d’avaluació de l’activitat universitària que se’ns aplica no ho valora gaire. Però això també forma part de l’activitat universitària, perquè suposa posar a l’abast de tothom uns coneixements de gran valor intel·lectual i formatiu.