Joan Domènech, el pintor de Vila-roja

GironaEls Amics del Museu d’Art, els Amics de l'Aquarel·la i un grup d’amics han decidit fer un reconeixement públic a un pintor singular, que a hores d’ara passa moments complicats de salut en una residència de Banyoles. Es tracta de Joan Domènech Juanola (Girona, 1945), d’origen eminentment popular i atret des de ben jove per la pintura, que fa anys va exposar a la sala municipal de la Rambla, les Galeries Internacional, la sala de La Caixa, Banyoles, Blanes, Olot, Figueres, la Bisbal... El també pintor Enric Marquès va saber retratar-lo físicament: “Cepat, tot és gros en ell: cos, mans i braços”. I advertia tot seguit: “La seva corpulència contrasta amb la franquesa, quasi candorosa, dels seus propòsits i amb les faccions de la cara, que recorden les del famós autoretrat elefantíac de Joan Miró”.

Domènech va néixer al si d’una família colpejada per la repressió franquista. El seu pare, obrer tèxtil, originari de Falset, va ser detingut el 1947, amb molts altres treballadors, en l’intent de reorganitzar la CNT clandestina. Després de l’empresonament, va estar molts anys pendent de la resolució final. La causa per associació il·lícita va passar d’uns jutges a uns altres i no va ser acabada fins al 1964 pel Tribunal d’Ordre Públic.

El noi va formar-se a l’Escola Municipal de Belles Arts i va fer-se present als carrers de Girona amb la carpeta sota el braç, la capsa de pintures i el tamboret, sovint acompanyat del seu germà petit. Iniciava una pintura i, si no li semblava correcta, l’estripava tot seguit i començava de bell nou. Llavors era admirador dels aquarel·listes Jaume Roca Delpech i Martí Adroher Bosch, grans dominadors de l’especialitat. 

Per bé que en l’etapa d’iniciació, l’any 1959, va rebre l’estímul d’una menció honorífica en el concurs d’art de la Diputació i que també li van concedir el segon premi en la modalitat d’aquarel·la en el mateix concurs del 1974, la trajectòria vital i com a artista de Joan Domènech no ha sigut gens fàcil, sinó plena de dificultats i parèntesis. L’obra produïda reflecteix aquests condicionaments i alhora l’impuls que duu a dins, la d’un pintor de raça, que també s’ha mogut en el camp de la ceràmica.

Un pintor geniüt i expressionista

Joan Domènech, resident primerament en una via estreta del barri cèntric de Girona, la dedicada al militar Minali, entre els carrers dels Ciutadans i de la Rambla, i des del 1959 habitant perifèric en una de les cases unifamiliars del grup sindical de Sant Daniel (Vila-roja), ha sigut un home irregular en el treball, massa marginat per la gent pedant i un pintor temperamental, que ha evolucionat des de la pintura urbana cap a un llenguatge de tall expressionista i pinzellada dura. És un artista que domina i recrea el marc emblemàtic de la ciutat dels campanars i les tradicionals cases de l’Onyar, i amb això demostra els escenaris que fan part del seu marc mental. Comunica, igualment, la manera personal d’expressar-se en altres paisatges, natures mortes, fantasies amb figures femenines, composicions imaginades, taques de colors vius i motius mig insinuats o reiteratius.

Domènech domina el dibuix i mostra un traç segur en la composició dels temes. Es mou com el peix dins l’aigua en la pràctica de l’aquarel·la. Gaudeix amb les estructures sòlides i la matèria en la tècnica de l’oli. La seva pintura, treballada i de vegades fins i tot abarrocada, poc preocupada per les modes, té la força d’un pintor geniüt, entusiasta i apassionat. A voltes s’assembla a Van Gogh i els fauves.

Per a Joan Domènech, dibuixar i pintar és una experiència alliberadora, un motiu per oblidar situacions problemàtiques. Per a l’espectador, les seves produccions representen contemplar una dosi d’emocions, per l’anunci de passions i lluites, per l’energia que contamina i estimula, per la personalitat d’un artista franc que mereix ser més reconegut i valorat. Una visita a la sala de la Cambra de la Propietat, al carrer dels Ciutadans, a partir del 29 de juny, on s'exposarà una selecció de la seva obra, permetrà confirmar-ho.