Jaume Piquer: “Volem fomentar i gaudir la catalanitat desacomplexadament, arraconar l’autoodi”
Director d’El Foment de Girona
Molta gent encara el coneix com a Jimmy Jazz, el nom del cafè bar que entre el 1995 i el 2005 va promoure la gresca amb accent català entre el jovent d’Igualada, ja fos a través de la música o de les begudes de la terra. A Girona, on viu amb la seva parella i dos fills, Jaume Piquer i Jordana (Barcelona, 1972) ha treballat com a dinamitzador lingüístic a l’ajuntament de la ciutat -és l’impulsor del fil musical en català que sona a les Fires- fins que s’ha embrancat, amb altres col·laboradors, en el projecte d’El Foment de Girona ( www.elfomentgirona.cat ), un ambiciós ateneu escola al cor del Barri Vell, a la remodelada Casa Salieti. Volen fomentar les músiques i les danses tradicionals i la catalanitat en general. El confinament va avortar el seu inici, que s’ha posposat fins ara.
Quins records tens del Jimmy Jazz d’Igualada?
Els millors records de la meva joventut. Va ser un referent dels bars del rotllo, que és com es definien en aquella època els pocs locals regentats o freqüentats per independentistes. Van ser 10 anys d’una intensa activitat que va ajudar al que ara en diríem eixamplar la base, i a reforçar la consciència i la formació de molts joves independentistes en aspectes tan necessaris com la territorialitat, reivindicant sempre la nació sencera, de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó, i l’esperit unitari entre independentistes, que són aspectes que encara ara són molt necessaris.
D’on surt el nom d’El Foment?
La majoria de ciutats tenen algun foment, ja sigui de la sardana, de l’excursionisme o de tantes altres coses. Volem que la gent interpreti que es tracta d’un espai que fa una funció social i cultural, com feien i fan els ateneus, i amb el nom també volem deixar clara la nostra intenció de fomentar moltes coses: la música tradicional, la llengua, el coneixement de la història… L’Escola d’El Foment és la primera part d’un projecte que encara s’ha de fer més gros, i que comportarà també una taverna, molt a prop de l’Escola, allà on hi havia el Va de Vins. De fons tindrà el mateix esperit que tenia el Jimmy Jazz, però més transversal i intergeneracional.
Tu vas començar la promoció de les begudes de la terra al teu local.
Sí. Sota el concepte de begudes de la terra, vaig treballar molt per divulgar i recuperar el consum dels licors i els combinats típics d’arreu dels Països Catalans. Però encara cal fer molta feina, perquè continua sent habitual que t’ofereixin abans mojitos i caipirinhes que no pas una pomada o una aigua de València. Abans, per exemple, si demanaves una ratafia a Barcelona sovint no sabien a què et referies i potser entenien que els demanaves “una lata fría ” o “ una rata fría ”. Ara la ratafia s’ha estès més enllà de les comarques gironines.
¿Programeu cursos adreçats principalment a mainada?
Programem un seguit d’activitats extraescolars per a mainada de 4 a 12 anys, però també hi ha una extensa oferta per a totes les edats. Fins i tot activitats per fer en família, com la possibilitat d’iniciar-se a la sardana pares i fills alhora, o un avi amb el net. També oferim activitats matinals, perquè hi ha jubilats que estan en plena forma i altres persones a qui els va bé aquesta franja. Girona ha superat els 100.000 habitants i estem convençuts que hi ha molta gent interessada en el que proposem. Som una escola, i d’entrada no cal ser cap expert en dansa ni en cançó, només cal tenir ganes de compartir una bona estona aprenent i practicant tot el que es pugui. D’experts ja ho són tot l’equip de professors.
Algú et podria dir que la gent està en una altra òrbita, mirant sèries, anant al gimnàs o fent ioga o pilates.
Sí, i em sembla molt bé, perquè hi ha d’haver gent i moments per a tot. També hi pot haver gent que s’excusi amb tòpics com que la sardana és avorrida, però que després resulta que s’apunten a ballar country, amb camperes i barrets de cowboy. I no hi tinc res en contra, lògicament, però estic convençut que la gent que vingui i faci el pas d’apuntar-se a fer ball de bastons, cançó improvisada o qualsevol de les activitats que oferim, no se’n penedirà gens.
¿Com pot ser que les institucions no hagin impulsat mai un projecte així?
No t’ho sé dir, però t’asseguro que jo hi apostaria decididament. Sí que hi ha projectes com per exemple l’Aula de Música Tradicional a Salt, i també molta gent i entitats que fan feina i tenen iniciatives en aquest àmbit, però que difícilment troben les complicitats necessàries per poder tirar endavant de la manera desitjada. Tant de bo que la dinàmica d’El Foment serveixi per evidenciar que això té recorregut, i provoqui un cert mimetisme. Tenim un bon ritme d’inscripcions.
¿Creus que han fet mal els anys en què la música tradicional era vista com una cosa carrinclona?
Sí, i tant, tots ens deixem portar poc o molt per les modes. Fins i tot també podríem parlar d’una manca d’amor propi que fa que hi hagi gent que rebutgi certes coses; però nosaltres pretenem deixar de banda els tòpics i volem fomentar i gaudir la catalanitat desacomplexadament i arraconar l’autoodi. Si a tots ens fascina viatjar pel món i veure que bé que s’ho passen els irlandesos a les seves tavernes tocant i cantant les seves cançons, o com ballen a Cuba i gaudeixen dels seus ritmes, per què ens n’hauríem de privar, nosaltres, de gaudir amb la mateixa naturalitat del nostre ric patrimoni?
¿Teniu por que us diguin que voleu fer política?
La política és inherent en tot i, com deia Joan Fuster, la política o la fas o te la fan. En tot cas, el que no fem és política de partit. Nosaltres el que volem és fer país, i no amaguem la nostra solidaritat i el nostre compromís amb la lluita per la llibertat nacional de Catalunya. Convidem tothom a seguir els perfils a les xarxes socials i així podran veure la nostra trajectòria i plantejaments.