SOCIETAT

‘Influencers’ amb missatges que van més enllà de la banalitat

Joves comunicadors utilitzen la seva popularitat a les xarxes socials per defensar causes com la igualtat de gènere o la diversitat cultural

MARTA COSTA-PAU
i MARTA COSTA-PAU

GironaTenen milers de seguidors a les xarxes socials però no hi prescriuen productes de moda o bellesa, ni hi mostren cossos perfectes o estils de vida ideals, com fan una gran majoria d’influencers, sinó que utilitzen la seva popularitat als canals digitals i la seva capacitat de connectar amb els adolescents per contribuir a fer un món més igualitari i just. Defensen causes com el feminisme, la igualtat de gènere, l’antiracisme o la diversitat cultural, i desmunten estereotips. I molts d’ells ho fan en català, cosa que afegeix un plus de reivindicació als continguts que pengen a les xarxes.

Entre aquests “influencers amb causa” hi ha l’estudiant de periodisme Maria Bouabdellah Shaimi, de 19 anys, que viu a Banyoles, tot i que va néixer a Vic. Els seus pares són originaris del Marroc i ella no es cansa de demanar que deixin d’anomenar “migrants de segona generació” els joves que com ella han nascut a Catalunya tot i que són fills de pares vinguts de fora. “Ser migrant no és una cosa que s’hereti. Jo no soc migrant, no he viscut l’experiència de deixar enrere el meu país per buscar un futur millor”, diu la Maria en un dels seus vídeos de YouTube que més visualitzacions ha tingut. Es defineix com a “racialitzada” i, tot i que va començar al món de les xarxes socials penjant vídeos o posts a Instagram sobre “coses banals”, sense cap intencionalitat reivindicativa, de seguida va afegir, en els continguts que creava, missatges en defensa de la diversitat cultural i el feminisme, especialment des que va ser convidada a formar part del Canal Malaia, plataforma que agrupa joves creadors de continguts a les xarxes en català.

Cargando
No hay anuncios

“Prou de renegar dels orígens!”

En un dels seus vídeos explica com es pentina els seus cabells afro; en un altre revela la música marroquina que més li agrada i que ha escoltat des de petita. Segons indica, amb aquests vídeos vol explicitar l’orgull que sent de poder compartir les cultures catalana i marroquina, una riquesa que no va saber apreciar de més petita. “Sempre havia volgut esborrar tot el que m’identificava amb la cultura marroquina perquè la gent em deia que era diferent i jo no ho volia ser. M’allisava els cabells i no volia que el meu avi, que va vestit a la manera tradicional marroquina, m’acompanyés fins al davant dels meus amics perquè em feia vergonya que el veiessin. Però va arribar un moment que em vaig dir: «Prou de renegar dels meus orígens i d’amagar tot el que m’ha fet ser qui soc!»”, confessa la jove.

Cargando
No hay anuncios

Creu que amb els seus missatges “pot ajudar altres adolescents racialitzades” que viuen situacions semblants a la seva i es veuen reflectides en el que explica. “Quan jo era petita no vaig tenir cap referent a les xarxes que parlés d’aquests temes i m’hauria agradat”, afegeix.

La Maria, que anuncia un vídeo on es queixarà de “l’absència de personatges racialitzats a les sèries de TV3, com Merlí o Moebius ”, diu que utilitza el català no per militància sinó perquè és la llengua amb la qual s’expressa habitualment. Tot i això, indica: “Les persones que et veuen com un referent, en certa manera s’emmirallen en tu, i si el fet que em sentin parlar en català ajuda a augmentar l’ús d’aquesta llengua, em sembla perfecte”.

Cargando
No hay anuncios

‘Petar-ho’ a les xarxes en català

Un altre dels influencers que també utilitza el català en els continguts que comparteix a les xarxes és Long Li Xue. Ho fa perquè és la seva llengua i per crear consciència entre els joves de la necessitat de no abandonar-la donada la seva fragilitat davant el domini del castellà. “He deixat clar que en català també ho pots petar a les xarxes”, diu.

Cargando
No hay anuncios

De pares xinesos, amb residència a Girona, en Long té milers de seguidors a les xarxes, especialment a TikTok. Hi penja vídeos sempre en un to distès i divertit, sovint amb continguts d’entreteniment, però també amb missatges on reivindica el seu origen i on es defensa, també sense perdre la ironia, dels insults que rep pel fet d’expressar-se en català o dels atacs de caràcter racista. Lamenta que molts influencers catalans “es passen al castellà per aconseguir més seguidors i, en conseqüència, més beneficis econòmics”. També critica els que “mai es mullen ideològicament i no aporten res a les xarxes” i els que es converteixen en “cartells publicitaris”, al servei de marques de moda de les quals cobren.

Corregir des de l’humor

També de Banyoles, com la Maria Bouabdellah, són les germanes Valentina i Júlia Planas, creadores de La Incorrecta, empresa de serveis d’assessorament lingüístic i comunicatius. Se les ha anomenat les “influencers del català”, però elles defugen aquesta etiqueta, com també la d’“emprenedores”, com se les defineix sovint. El que és cert és que tenen 65.000 seguidors a Instagram (@somlaincorrecta) i és a través d’aquest canal principalment que han aconseguit fer-se un nom en la defensa de l’ús del català correcte, difonent missatges com: “Cada vegada que dius «tinc que» mor un filòleg” o “No em donis petons, fes-me’n”, eslògans que també estampen en samarretes, bosses o gorres, que tenen a la venda a la seva botiga online. El seu llibre, Parla bé, collons!, ha estat un èxit de vendes i ara es plantegen la possibilitat d’utilitzar també YouTube i TikTok per fer arribar els seus missatges a més gent.

Cargando
No hay anuncios

Les dues germanes -la Valentina, des de la filologia, i la Júlia, des del disseny gràfic- defensen l’ús del català correcte, però, lluny d’alliçonar, creuen que el camí més eficaç és el de la pedagogia, i si és barrejada amb l’humor i la simpatia, molt millor. “Creiem que en la correcció del català, si s’utilitza l’arrogància, la punició o la pedanteria, l’efecte pot ser el contrari del que es busca. Els nostres missatges, sempre amb to humorístic, interpel·len tant els correctors com les persones que són corregides”, explica la Valentina.

També defuig el sermoneig la comunicadora de Blanes Laura Grau (@inflowenser ), de 25 anys, tot i que sovint, en els continguts que penja a les xarxes (principalment a YouTube, Instagram i Twitter), no es mossega la llengua a l’hora de denunciar “el paternalisme” amb què al seu parer sovint es tracta els joves o els nous masclismes “més invisibilitzats, de segona capa”, com els assetjaments que reben moltes dones a les xarxes socials. També és implacable quan posa damunt la taula “el camí que encara cal recórrer per garantir la igualtat de gènere” en el món de l’educació en el lleure i els esplais, que ella coneix bé perquè hi ha anat des de petita i ha sigut monitora des dels 18 anys. “Intento combinar continguts més banals i divertits amb els més seriosos, perquè la gent es cansaria si només alliçonés”, admet la Laura.

Cargando
No hay anuncios

Acabada de graduar en educació infantil i primària, la comunicació és la seva passió. Va començar a penjar continguts a les xarxes el 2018 i amb els seus missatges punyents en temes com la igualtat de gènere i la joventut, juntament amb els més desenfadats, de seguida va començar a sumar seguidors. Últimament ha sigut convidada a intervenir en taules rodones o en debats televisius. Amb més de 6.000 seguidors a Instagram, ella es considera més una microinfluencer que una influencer, però admet que té un pes creixent entre les joves creadores de continguts en català a les xarxes.

‘Influencers’ de la pagesia

Tot i que amb menys seguidors, també han aconseguit ser referents entre els interessats en el món de la pagesia els tuitaires Marc August Muntanya (@peredelescabres ) i Jordi Font Lladó (@jordicanballera ). Marc August Muntanya, jove pastor de Riudaura (Garrotxa), té gairebé 4.000 seguidors i utilitza les xarxes per explicar el seu dia a dia i per fer pedagogia sobre la feina agrícola. El seu exemple segurament ha contribuït a trencar molts prejudicis i a fer que molts joves s’interessin per la natura i les feines de pagès. La seva feina en plena natura no el desconnecta de la realitat, sobre la qual opina gairebé de manera diària. El seu tuit fixat és una foto de la llana que ha tret dels seus animals després de tondre (esquilar o xollar) a tisora. Defensa els petits productors i recomana la compra de proximitat.

Cargando
No hay anuncios

També fa difusió de la seva feina a pagès Jordi Font Lladó, que en un tuit de fa pocs dies desafiava la gent de lletres a buscar “paraules per descriure la fressa que fa el cereal gronxat pel vent”. Entre les respostes que li han arribat destaquen serpejar, fressejar, remorejar, brunzinar... Font és un observador atent i sensible de la bellesa de la vida rural, però també una veu crítica sobre el poc suport que reben els pagesos i les dificultats econòmiques i burocràtiques que han d’afrontar. Un dels seus fils de tuits explica la mala fi de moltes explotacions: “A casa tenien vaques, com a gairebé totes les cases de pagès d’abans, vaja. En tenien vuit i, un cop descomptat l’autoconsum, se’n venien la llet i els vedells. Uns anys abans de néixer jo se les van treure i el meu avi va anar a provar sort en una fàbrica”.