Infermeres de nit: equip i caliu per afrontar l’allau de feina

Girona“Les nits es fan llargues i fosquíssimes, a l’habitació. De dia tot fa una altra cara, la claror ho dissimula, hi ha un moviment que fa córrer l’aire. Però els gemecs, per lleus que siguin, agafen una altra dimensió de matinada: el silenci general els dona un protagonisme absolut, hipnòtic”. L’enyorat Carles Capdevila, un dels periodistes que més han contribuït a visibilitzar la tasca del personal d’infermeria, descrivia així la nit als hospitals, quan tot sembla endormiscat però les habitacions són plenes de pacients que requereixen una llarga sèrie de cures i atencions, quan la calma és enganyosa i en el moment més inesperat es produeixen situacions crítiques que exigeixen una resposta immediata.

Visitar aquests centres de nit permet fer-se una idea força aproximada de la feina que duen a terme les infermeres en una franja horària (de les 22 a les 8 hores a l’Hospital Josep Trueta de Girona; de les 21.50 a les 8.10 al Santa Caterina de Salt) en què la majoria de la població dorm i els passadissos buits i la penombra creen una atmosfera especial que contrasta amb el moviment i el bullici diürns.

Necessitats dels pacients

“Hem de cobrir les necessitats de salut dels pacients, tant físiques com psíquiques, oferint-los una atenció holística”, resumeix Pilar Galeas, que des de fa 24 anys treballa de nit al Trueta. A la planta de traumatologia i otorrinolaringologia moltes infermeres fan servir llanternes per evitar que les tasques assistencials interfereixin en el descans dels pacients. “Hem d’oferir-los tranquil·litat, empatia, suport emocional, companyia i tractament mèdic. Així podrem controlar les angoixes, pors, ansietats i desorientacions que apareixen, majoritàriament, a la nit”, diu Galeas.

“Tot i que al torn nocturn hi ha molts pacients que dormen, el volum de feina és molt gran; som molt menys personal i hi ha molta càrrega”, explica Olga Pol, corretorns de nit a l’Hospital Santa Caterina de Salt. Té 14 anys d’experiència en horari nocturn i agrairia que se’ls tingués una mica més en consideració: “Treballem tres hores més que el personal de dia i fem una feina important, sovint soles. De dia hi ha molts metges per si sorgeix qualsevol problema, però de nit només hi ha els d’urgències i de vegades triguen a arribar”. No és el cas del Trueta, on a més dels metges de guàrdia (fixa o localitzada, depèn de l’especialitat) hi ha un equip de resposta ràpida. “Has d’estar sempre a punt”, assenyala Joan Merino, membre d’aquest equip i infermer de l’UCI del Trueta, sovint plena de “pacients crítics que requereixen que estiguis pendent d’ells”. Merino porta quatre anys treballant de nit i ha ressuscitat més d’un pacient que patia algun xoc o una aturada respiratòria, però també ha presenciat més d’un desenllaç fatídic. “Forma part de la feina, però sempre sap molt de greu”, comenta.

Equip de resposta ràpida

“Si un malalt pateix, per exemple, una aturada cardíaca, s’activa un codi que avisa l’equip de resposta ràpida (disposa d’un cardiòleg, un anestesista i l’infermer)”, detalla Queta Niño, supervisora d’un dels torns de nit del Trueta des de fa 26 anys. Coordina la feina de setanta infermeres, quaranta auxiliars i nou zeladors que treballen “nit sí, nit no”, informa Carles Duran, infermer del servei de cardiologia que eventualment substitueix la supervisora del torn de nit. En el cas de l’Hospital Santa Caterina, a les nits hi treballen vint infermeres i vint auxiliars. “Tenim una setmana curta en què fem dues nits seguides i una setmana llarga en què en fem tres de seguides”, explica Olga Bartrina, component del servei de cures pal·liatives des que es va inaugurar el centre, aviat farà quinze anys.

Angoixes nocturnes

“A la nit hi ha el mite que tothom dorm, que tothom descansa, però la nit és molt llarga i hi ha més dolor. Els pacients pensen moltíssim, es regiren als llits, es capfiquen, tenen més ansietat. De dia estan més distrets amb la família, però a les nits, amb el silenci, apareixen més angoixes”, observa Bartrina. Les nits, afegeix, també són propícies a les confidències: “Els malalts pitgen el timbre tantes vegades com ho necessiten. De vegades és perquè senten dolor, però normalment és més per sentir-se acompanyats, perquè els fem costat. Hi ha pacients que els familiars no s’hi han quedat i t’expliquen moltes coses, et fan confessions”.

Tot i que no sembla un espai gaire favorable per a aquesta mena d’expansions, al servei d’urgències del Trueta també es donen casos similars. “Les urgències són molt intenses i els pacients s’obren molt; sobretot a la sala d’observació, on passen més temps. T’expliquen vida i miracles. El pacient està angoixat i necessita que l’entenguis”, relata Jenny Moreno, que treballa a urgències de nit des de fa gairebé dos anys.

“La paciència -assegura Moreno- és la característica principal d’aquest servei. A part de la càrrega assistencial, tenim un plus de càrrega emocional. En altres llocs, el pacient es troba en un entorn més segur, en una habitació on pot haver-hi familiars i tot està més pautat. A urgències, en canvi, tot és més caòtic i el pacient i la família tenen sovint una sensació d’inseguretat que ens transmeten a nosaltres, que ja estem formades i preparades per a això”. Al seu parer, “el pacient d’urgències acostuma a ser molt complicat; cada cop hi ha més patologies i la societat cada cop és més demandant. Tenim poca capacitat d’espera, la nostra urgència sempre és la més important. Ho trobo lògic. Cal estar a l’altra banda per adonar-se’n”.

Cada servei té les seves exigències, que semblen multiplicar-se de nit. “Vivim situacions complicades, amb pacients que surten del quiròfan després que els operin d’urgència. Els tenim monitoritzats, de vegades connectats a respiradors”, exposa Marta Masó, que fa 24 anys que treballa a les nits i actualment està al servei de reanimació del Trueta. “Et pots organitzar perquè tens deu hores de marge, però a la meva planta no parem”, assegura Isabel Planas, destinada a medicina interna i infecciosos i amb més de 15 anys d’experiència de nit. “Ara és una època amb més grips, hi ha molts ingressos i més casos greus que cal aïllar. Això implica vestir-te de dalt a baix amb bata, guants i mascareta cada cop que entres en una habitació”, destaca.

Servei ple d’imprevistos

“He passat per quasi tots els serveis del Santa Caterina, i el de maternitat i ginecologia, on treballo ara, és el més maco de tots”, afirma Glòria Pérez, amb 22 anys d’experiència en horari nocturn. Però també hi ha situacions desagradables: “Quan les coses es posen lletges ho vius amb més intensitat, et sap molt de greu; són nadons, és quan comença la vida, i si hi ha problemes te’ls fas teus. És un servei ple d’imprevistos: estàs tranquil·la i de cop i volta es capgira tot, has de córrer i et falten mans”.

És una mica la sensació de Queta Ñiño quan supervisa el torn de nit del Trueta: “Hi ets per a qualsevol problema, perquè el cap de guàrdia mèdic atén qüestions molt concretes. Si es rebenta una canonada, si els familiars no estan conformes amb alguna cosa, si hi ha demandes de farmàcia... De vegades passo dos o tres cops per planta, a part de la ronda que faig a partir de les dues de la matinada. Tinc una previsió, però fins que no faig la ronda no sé com ha anat”. Un dels avantatges de la nit, subratlla Niño, és “el sentiment de solidaritat entre les infermeres, fins i tot entre plantes. Ens organitzem, treballem en equip. Hi hagi el que hi hagi ens hem d’espavilar”, afegeix.