Quim Hereu pinta el Santuari de l’Estrambotisme

GironaUna figura fosa en bronze de més de mil quilos de pes de la Venus Estrambòtica descansa a la foneria Vulcano de Serra de Daró a l’espera que l’artista Quim Hereu decideixi el seu destí. Aquesta havia de ser la peça principal del projecte Legendarium, una avinguda d’un centenar d’escultures, algunes de dimensions gegantines, que havien de flanquejar el camí que uneix el DOR Museum i l’espai Quim Hereu, però el projecte ha quedat en suspens, com la resta d’activitats de La Fortalesa de Sant Julià de Ramis, que ha entrat en una etapa de replantejament en relació al seu futur. 

Quim Hereu està ara mateix a l’expectativa del que decideixin els responsables de La Fortalesa. La seva voluntat és continuar allà i convertir el projecte Legendarium en un bulevard que acompanyi els visitats fins a la sala d’exposicions i el taller que ja té a La Fortalesa des que es va inaugurar, l’estiu del 2018. A més de permetre la contemplació de les pintures estrambòtiques, aquesta sala d’exposicions es podia llogar i s’hi servien àpats estrambòtics amb la firma del xef Jordi Cruz. Quim Hereu té previst un espai alternatiu -que de moment no vol revelar- per si de cas no pot continuar a La Fortalesa.

Nascut a la ciutat de Girona l’any 1963, i avui resident a Banyoles, Quim Hereu ha batejat com el Santuari de l’Estrambotisme el seu projecte a la muntanya de Sant Julià de Ramis. Hereu es declara seguidor del pintor de Torroella de Montgrí Joan Fuster (1917-2011), pare de l’estrambotisme, moviment que consisteix en “deixar-te portar per la rauxa” i, per això, les seves pintures i les seves escultures són d’unes mides gegantines, desproporcionades, perquè “la rauxa guanya el seny”.

L’artista té ficat entre cella i cella l’acabament de La trilogia, tres obres que, a part de ser -diu- les tres pintures sobre tela més grans d’Europa -“i segurament del món”, afegeix-, considera destinades a convertir-se en el “manifest visual de l’estrambotisme”. Al costat d’aquestes teles es veu petit El gran dia de Girona, la pintura de Ramon Martí Alsina de 5x11 metres exhibida a l’auditori Josep Irla de l’edifici de la Generalitat a Girona.

Pintar amb públic

Hereu diu que tenia la voluntat de pintar les teles amb públic present al taller, i així ho va fer fins al tancament de La Fortalesa. Ara treballa en una soledat corprenedora en el tercer quadre, La Llibertat, que s’afegeix als ja enllestits Temps i Poder, obres extraordinàries de 6x12 metres cadascuna. Molts quilos de tubs de pintura a l’oli Talens, firma patrocinadora del projecte. 

La primera de les pintures mostra una dona madura que està parint “els cargols de la joventut”, els quals transiten cap a la segona i fins a la tercera obres, on es transformen en xuixos voladors, inspirats en aquesta pasta típica gironina, que per a més precisió és la que elaboren a Can Castelló. “Els homes globus” i els “homes branca” formen part de la simbologia. Aquests últims, paralitzats per un excés de seny, no poden fer realitat el seu somni. La figura principal és la Venus Estrambòtica, amb el seu cap de vaca, icona de l’estrambotisme, que ara té també una versió en bronze i que està cridada a ser portada del llibre que Hereu ja té escrit, però no publicat.

Posar llum a la catedral

La catedral de Girona pren un protagonisme total a la tercera pintura, La Llibertat. S’hi veu l’interior del temple amb la volta gòtica de més amplada del món, però sense teulada, perquè la llum entri amb llibertat en aquest interior des de fa segles sumit en la foscor.

“Esclar que m’agradaria continuar aquí i culminar el Santuari de l’Estrambotisme”, declara Quim Hereu. L’artista té només bones paraules per a la figura de Ramon López, pare de La Fortalesa, i assegura que el seu projecte pictòric i escultòric va ser concebut amb la complicitat del joier barceloní recentment desaparegut.