Una herència gironina per a Joan Carles

GironaL’any 1969, després que el general Franco designés el príncep Joan Carles com el seu successor, la revista Presència va subratllar que el nomenat era, segons la tradició monàrquica, príncep de Girona i que “seria ara una oportunitat per al nostre Ajuntament que revifés una tradició estroncada”. Es referia a la cerimònia d’investiment, per l’estil del que s’havia fet a la Gran Bretanya amb el coronament del príncep de Gal·les. Per reblar el clau, amb sentit voluntarista, indicava que aquí no es repetirien els problemes que els gal·lesos havien plantejat al govern anglès, perquè “en Joan Carles, quan va venir per Girona fa temps, a fi d’acceptar una herència, ja parlava en català”.

L’herència en qüestió a què es refereix el títol era una deixa de la senyora Pilar Perxés Darner, vídua de Josep M. Pérez Xifra, que havia traspassat el 1960. El seu espòs, mort el 1944, havia estat senador del regne, farmacèutic, conseller del Banc d’Espanya i industrial del ciment. Consistia en unes accions de la societat immobiliària Pérez Xifra.

El redactor de la nota anònima va ser Francesc Ferrer i Gironès (Girona, 1935-2006), home apassionat per la llengua, que coneixia bé el tema. La visita del príncep a Girona per recollir l'herència va ser el dia 2 de maig del 1961. Hi va arribar acompanyat del duc de Frías, el marquès de Mondéjar i el capità de fragata González López, com a guies i vigilants. El futur rei tenia 23 anys, i d’ell se n’havia parlat molt malament en cercles falangistes. La premsa del moment va donar la notícia de la visita al governador Pagès Costart, a la ciutat monumental i a S’Agaró. No hi ha cap altra informació als mitjans de l'època sobre aquesta herència que Joan Carles de Borbó va venir a acceptar a Girona.

Francesc Ferrer, més endavant, quan va ser senador, va tornar a manifestar l’interès per vincular la monarquia a la ciutat de Girona. Va ser el promotor i editor del volum col·lectiu El príncep de Girona, publicat l’any 1982 per l'editorial Gòthia. El llibre va arribar a la casa reial per mitjà de Baltasar Porcel.