Un canvi en els hàbits de consum dispara els mercats de segona mà

GironaEls mercats i les fires ambulants d’objectes i mobles de segona mà viuen una edat d’or a les comarques gironines. Cada vegada hi ha més pobles que organitzen fires d’andròmines durant els caps de setmana, que congreguen un públic fidel i cada vegada més nombrós. La demarcació de Girona, per la seva proximitat amb França, va ser pionera a l’hora d’organitzar aquesta mena de mercats, molt populars en altres països d’Europa, però que mai havien tingut l’èxit que tenen avui.

Alguns firaires atribueixen l’auge d’aquests mercats a la crisi econòmica, que ha revalorat antigues andròmines que abans es llençaven a les escombraries però que ara poden trobar un comprador. Però també hi ha qui diu que es tracta d’un canvi cultural, de la pèrdua de la vergonya de canviar o revendre, una activitat que abans semblava pròpia de les classes més necessitades i ara s’ha tornat “moderna”. També han contribuït a revalorar els mobles vells i passats de moda els cursos de restauració. Ara un moble vell i atrotinat es pot convertir en un moble vintage i causar l’admiració de les visites.

Tunet Rich, firaire i organitzador de quatre fires del trasto i tres mercats de tot-a-un-euro, explica que aquest tipus de mercats ambulants no professionals s’inspiren en els mítics mercats de les puces de ciutats europees com Londres o París, o dels vide-greniers (buidagolfes) francesos. “Allà ens porten molts anys d’avantatge, però a poc a poc nosaltres ens anem desempallegant dels prejudicis i ens anem traient la vergonya de sobre, tot i que als pobles petits, on tothom es coneix, hem vist que encara hi ha certa por del què diran els veïns pel fet de portar a vendre o comprar objectes usats”, indica Rich.

Consciència de reciclatge

La pèrdua de la vergonya ha anat acompanyada d’un augment en la conscienciació recicladora. Cada cop hi ha més persones convençudes que algú altre pot donar una segona vida a allò que ja no els serveix, de manera que ja no consideren ètic llençar-ho o guardar-ho a les golfes o al traster perquè vagi acumulant pols. “Aquests mercats són un exponent de la cultura del reciclatge. En altres llocs d’Europa hi estan molt més avesats”, explica Xavier Maset, placer i organitzador dels mercats de Torroella de Fluvià i de Cabanes. “Tot té sortida, des d’un simple clauer fins a una antiga estufa de llenya. Hi ha coses que et sembla que ningú voldria, però sempre hi ha algú que busca precisament allò”, assegura Rich. “Objectes que es feien i es venien fa 50 anys a la gent del país ara interessen als immigrants. Per tant, continuen sent vàlids”, afegeix Maset. “El que tu llences jo ho puc recollir. S’ha convertit en una feina per a molta gent -continua Maset- i molts dels que venen tenen contactes per treure coses de les deixalleries. I als ajuntaments ja els va bé”.

Comerç anticapitalista

Els promotors d’aquests mercats coincideixen que s’està consolidant una forma de comerç alternatiu al que imposa el sistema capitalista, basat en el cicle de “comprar, usar, llençar, i tornar a comprar”. Els avantatges socials i mediambientals dels mercats de segona mà són indiscutibles, manté Rich. “Estrenar cada temporada és insostenible”, afegeix el firaire, en referència a la roba, el tipus d’article que té més sortida en els mercats de segona mà. Entre discos, joguines antigues, càmeres fotogràfiques, contes, rellotges, tauletes de nit o fins i tot cigars havans que potser van sobrar d’un casament, en tot mercat de segona mà hi té un espai destacat la roba. La busquen sobretot famílies humils, que per pocs diners poden vestir els seus fills amb peces que habitualment estan en perfecte estat. Alguns professionals del món del teatre o el cinema també hi busquen roba, però en aquest cas “peces de l’àvia” o vintage per als seus espectacles.

Badar i comprar

Molts clients d’aquests mercats, però, no hi van amb una idea fixa a l’hora de comprar. És el cas de Josep Planas i Pilar Sánchez, veïns de Santa Coloma de Farners, que es reserven els dissabtes per anar al mercat de segona de Celrà o a d’altres per “xafardejar i passar un matí agradable”. “Som habituals des de fa molts anys d’aquest tipus de mercats, però és últimament, amb la crisi, quan hem notat que hi ha molta més gent”, asseguren mentre s’interessen per una càmera súper 8 que finalment acaben tornant perquè un altre client els ha fet notar que no els servirà per gravar les seves nétes mentre munten a cavall, perquè el cel·luloide va passar a la història fa anys. El venedor de la parada, que els torna sense cap problema els 25 euros que havien pagat per la càmera, és un jove d’origen marroquí, l’Abdalle, que es guanya la vida comprant i venent andròmines. Paga 12 euros per instal·lar la paradeta al mercat de Celrà i assegura que li surt a compte, perquè aquest és un dels mercats que més gent congrega. “Si tens bon material, segur que vens”, afirma l’Abdalle.

També ven productes de segona mà l’Esperanza Rojo, que cada diumenge para a Cabanes. “Es va fent, però poca cosa. Aquí el que no va coix d’un peu hi va de l’altre”, diu. Entre setmana cuida una dona gran i els caps de setmana fa fires: “En trec per al pa de la setmana i la llet dels nens. Per a res més”, es queixa.

L’art del regateig

“Fins a l’esclat de la crisi, la gent que venia en aquests mercats ho feia per comprar capritxos. Ara això pràcticament s’ha acabat”, diu Maset. Per a Rich, molts dels clients dels mercats de segona mà hi van perquè els és “com una mena de teràpia”. “El regateig, la il·lusió de trobar coses curioses i a bon preu, de conèixer gent, tot això afavoreix un munt d’experiències vitals”, assegura. “A Cabanes, cada diumenge a primera hora pots trobar-hi dos o tres compradors que tenen autèntiques fortunes i en canvi els veus regatejant un euro”, assegura Maset. Rich també destaca el caràcter pedagògic dels mercats de segona mà i aconsella acudir-hi amb nens, ja que hi aprenen el valor de les coses i els avantatges de la reutilització”. El fet que molts venedors i compradors siguin d’origen àrab ha instaurat també l’art del regateig, ben habitual als socs dels seus països. Comprar en aquests mercats és per a molts compradors un pou d’experiències i coneixences.

Mossos camuflats

Una de les brames que corren sobre aquesta mena de mercats és que s’hi venen objectes provinents de robatoris. “A Cabanes t’asseguro que no és així. La recaptació està molt controlada i gairebé cada diumenge tenim mossos d’esquadra de paisà que es fan passar per compradors. I segons quins objectes, si són nous, no es venen sense que n’hàgim vist abans la factura”, explica Maset. Els productes nous poden provenir d’excedents de magatzems o de negocis que han hagut de plegar per la crisi. En aquest mercat s’hi poden trobar unes cafeteres domèstiques italianes últim model que es venen a 8 euros quan a la botiga es troben al voltant de 50. Són oportunitats que molts compradors saben aprofitar.

Però la murrieria és un perill. El mercat de les puces de Castelló d’Empúries, on s’havien acabat reunint fins a 500 parades i que aplegava milers de compradors estrangers, va acabar tancant fa uns anys en rebre denúncies pel fet que s’hi venien articles robats.

Un disc de 15.000 euros per 1

Aquests mercats i fires estan absents d’IVA i, per tant, generen una certa economia submergida. “Però és molt poca cosa. Pensa que aquí hi ha venedors que estan en risc d’exclusió social i que hi ha gent que els dóna coses perquè es treguin algun euro i estiguin unes hores ocupats”, afegeix Maset. De tant en tant, també hi ha alguna sorpresa. “Fa uns mesos va venir un noi i va comprar tres o quatre discos en una parada a un euro cada un. La setmana següent va tornar i va donar cent euros al paradista que els hi havia venut. Quan aquest, sorprès, li va preguntar per què ho feia, l’altre li va respondre que n’havia venut un per internet a un col·leccionista per 15.000 euros i que el mínim que podia fer era donar-n’hi cent a ell”.

Tonet Rich recorda que els organitzadors fa uns anys es van sentir assetjats pels marxants de Girona, que els acusaven de vendre articles robats, sense cap control de garantia ni origen. “Aquest tipus de comerç no fa mal a ningú, ni a les botigues ni als grans magatzems. No es mouen grans quantitats de diners i sovint la major part dels diners es tornen a reinvertir en la compra de més articles per revendre. Ningú es fa d’or”.

Als pobles turístics aquests mercats tenen un gran èxit perquè reben molts clients estrangers, sobretot francesos, que tenen una cultura molt arrelada de comprar als mercats de vell.