Guanyar-se la vida a l’estiu: del xiringuito al ‘top manta’

Castelló D’empúries / EmpúriesAvui difícilment amb el que guanyen durant la temporada poden viure la resta de l’any, però els xiringuitos i el lloguer de gandules, para-sols i patins d’aigua forma part de l’oferta de moltes platges des de fa dècades.

“El xiringuito augmenta com a forma d’oci. Té a veure amb els canvis d’hàbits de molta gent, que prefereix la natura, l’aire lliure i el contacte pròxim amb la platja abans que tancar-se en un local”, diu Pere Serrano, que fa vuit anys que és el director logístic del Xiringuito X, un dels quatre que hi ha a la platja de la Rubina de Castelló d’Empúries. Serrano és ambientòleg i la resta de l’any treballa en la gestió de projectes mediambientals. “Tots tenim altres feines i els mesos d’estiu les compaginem amb el xiringuito”, afegeix. Al xiringuito, que és dins del Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà, hi treballen dotze persones i tenen obert gairebé quatre mesos. “Dec ser l’únic de la meva promoció que treballa en un parc natural”, diu Serrano, que explica la consciència ecologista de l’establiment. “Gastem productes de quilòmetre zero, fem campanyes de respecte per la natura i un taller per conèixer les tortugues marines, utilitzem gots de plàstic reciclables, els cendrers són llaunes reciclades. Som amics que compartim la mateixa filosofia”. Les úniques banderes que onegen a l’establiment són les de Salvem l’Empordà, que hi va celebrar el seu quinzè aniversari. Serrano explica que la Rubina s’ha beneficiat de la zona blava que s’ha posat a la platja d’Empuriabrava. “La gent no vol pagar la zona blava i va a la Rubina més que abans. És una paradoxa, perquè s’ha fet que persones que anaven a una platja urbana ara vinguin cap a les platges d’aquí, que estan en un parc natural”, remarca Serrano.

Qualitat davant del mar

Ni el sol que al migdia eleva impietosament la temperatura dins el xiringuito i fa insuportable la feina dels cuiners i cambrers que es mouen entre cassoles, planxes i fogons en un espai de pocs metres quadrats, ni la impaciència amb què reclamen begudes o gelats els clients que en hores punta s’amunteguen al voltant de la barra.... Res fa perdre el bon humor a Enric Costa, el responsable dels dos xiringuitos que cada estiu s’instal·len a la platja de Sant Martí d’Empúries. Sempre amb un somriure i amb un tracte amable a tots els clients, l’Enric ofereix als seus xiringuitos una carta de menjars on l’estrella és un arròs amb marisc i diversos plats que es podrien degustar als millors restaurants de la zona. Amb l’avantatge, per als que adoren el sol i la platja, de poder assaborir-los en banyador i davant del mar. Han tastat i beneït la seva cuina actors de la sèrie La Riera, escriptors com Xavier Rubert de Ventós, l’economista Xavier Sala i Martín o l’advocat d’Urdangarin, Mario Pascual Vives, entre d’altres. Per comprar productes de primera qualitat es lleva a les cinc del matí per anar a mercat i establiments escollits de l’Empordà. I la seva jornada laboral no acaba fins a altes hores de la matinada, de manera que dorm entre tres i quatre hores. “Quan acabo a Empúries, cap a les deu del vespre, m’arribo a un altre xiringuito que tinc a Roses, on tanquem a les tres de la matinada”, explica. “És una feina molt dura i sacrificada, però la faig perquè m’agrada i m’ho passo bé”, diu l’Enric, que també és responsable d’un establiment de turisme rural a Palau-saverdera. Li agrada tractar amb els clients de platja, tot i que els retreu que “no saben fer vacances”. “Molts no gaudeixen del lloc, mentre mengen tenen els ulls al mòbil o a la tablet ”, lamenta. “Amb els estrangers parlo molt del Procés, perquè m’ho pregunten sovint. Estan assabentats de tot i la gran majoria defensen el referèndum”, explica.

Preus de fa deu anys

Carinne Levvi cus un para-sol mentre parla del seu negoci a la platja d’Empuriabrava. Aquesta belga fa 16 anys que lloga gandules i para-sols, un negoci que va heretar de la seva mare. Per 15 € al dia ofereix dues gandules i un para-sol i fa deu anys que no ha tocat els preus. “En part per la crisi, però també perquè el del costat -en referència a un altre punt de lloguer de gandules a uns 200 metres- no vol parlar d’acordar més o menys els preus”, diu. Es queixa que la competència té negocis en platges de Roses, l’Escala, Gran Canària i el Marroc. “Ell té més negocis però el meu és més modest i quan faig números no em surten gaire bé, la veritat”. “Abans, la meva mare gairebé en podia viure tot l’any, entre cometes”, afegeix. Ella, la resta de l’any treballa amb gossos. “Soc jutge de campionats de perruqueria canina i això fa que a l’hivern viatgi molt”, explica. Levvi també es queixa de la zona blava que es va posar al voltant de la platja urbana d’Empuriabrava. “Ens ha restat gent. És lògic, la gent no vol anar a la platja i estar pendent de renovar el tiquet per no trobar-se una multa”, diu.

Trens turístics tot l’any

Pep Parés és el gerent de l’empresa que explota el Tren Turístic Roses des de fa 24 anys. Diu que no han parat de créixer cada any -“La crisi no l’hem notat perquè el 95% del nostre client és estranger, un 70% francès”-, i creu que el seu tren va ser el primer de la Costa Brava. “Almenys legal. Abans crec que només hi havia el dels volcans d’Olot, que és en el que em vaig fixar. Diria que el meu va ser el primer perquè no hi havia normativa”. Ofereixen el servei tot l’any però de manera regular només de març a octubre. La resta, només obren per encàrrecs de grups i de turoperadors. “Però la temporada forta són 40 dies”, diu. “No té cap més secret que fer les coses bé i anar innovant”, conclou.