Joan Gaya: "Girona viu en una falsa tranquil·litat, té més risc d'inundació ara que fa cinquanta anys"

Fa cinquanta-un anys que la força de l’aigua no arrossega cotxes, no arruïna botigues i el fang no atura el trànsit rodat de places i carrers. L’últim gran desbordament de l’Onyar es va produir el 12 d’octubre del 1970, el dia del Pilar. Però Girona viu sota una "falsa tranquil·litat", segons l’enginyer industrial Joan Gaya, que alerta que la ciutat pateix ara més risc d'inundació que fa cinquanta anys. Gaya, que ha estat professor de la UdG, regidor de l’Ajuntament de Girona i gerent del Consorci per a la Gestió Integral d’Aigües de Catalunya, ha publicat el llibre El Ter. Dits i fets del transvasament, editat per la Diputació de Girona. L’obra recupera la memòria històrica del riu que neix a Ull de Ter i desemboca a l’Estartit. En aquesta entrevista, Gaya aplaudeix la firma el 2017 del pacte del Ter i valora amb gran satisfacció que els acords s’estiguin complint i que el cabal del riu s'hagi començat a recuperar. També retreu incompliments i apressa a executar projectes imprescindibles si es volen prevenir desastres futurs. Nascut a Lleida el 1945 i gironí d’adopció des del 1970, Gaya és autor del llibre Barcelona i l’aigua.

 El Ter desemboca a Barcelona?

— El Ter desemboca entre l’Estartit i Badalona. Des de fa un temps pot desembocar també al Llobregat, perquè la construcció de l’aqüeducte de la Font Santa permet que l’aigua del Ter es desplaci fins a la conca del Llobregat. O sigui, el Ter acaba en un delta, amb els seus diferents braços.

Afirma que el pacte del Ter és "un final feliç" a dècades d’incompliments i de frustracions. Què promet el pacte?

— El pacte és un acord històric que promet una detracció progressivament menor d’aigua del Ter cap a l’àrea metropolitana de Barcelona, fins que l’any 2028 no se superi el 30% del cabal del riu. El transvasament havia arribat a un 70% del cabal del Ter.

S’està complint el pacte del Ter, firmat a Girona l’estiu del 2017?

— Totes les dades que tinc indiquen que sí. Hi ha un decrement del cabal que va cap a Barcelona i, per tant, s’ha d’entendre que retorna al Ter. Que jo sàpiga, des del pacte no hi ha hagut cap incompliment del cabal mínim del Ter, que és de 3 metres cúbics per segon.

Revertir el transvasament comportarà més superfície de regadiu al Baix Ter?

— Les comunitats de regants del Baix Ter, que m’han ajudat molt a fer aquest llibre, treballen per ser més eficients amb el rec i destinar una part de l’aigua sobrant a garantir un mínim de cabal circulant no només pel riu, sinó també per les séquies històriques. Crec que no es regarà més extensió, sinó que es regarà millor.

D’on captarà l’aigua Barcelona, si va perdent la del Ter?

— El pacte del Ter és la conjunció feliç, podríem dir-ne astral, de moltes coses. Primer, que hi havia poder gironí concretat en Carles Puigdemont a la presidència de la Generalitat, en Jordi Agustí a la direcció de l’Agència Catalana de l’Aigua i en el conseller Santi Vila a Territori i Sostenibilitat, i després en altres departaments. Però el poder gironí no hauria servit de res sense la cosa més important: totes les forces es van ajuntar. Les comunitats de regants i els ajuntaments agrupats al Consorci del Ter es van sumar a la necessitat de fer tornar el riu. I molt important: aquells que tenien legalment dret a l’aigua del Ter, que eren Barcelona i la seva àrea metropolitana, van tenir sensibilitat per renunciar-hi. No van anar als tribunals. S’esforcen a buscar fonts alternatives. Barcelona s’ha compromès a aprofitar més bé l’aigua que té del Llobregat, treure més aigua de les plantes dessaladores del Llobregat i de la Tordera, i potabilitzar aigües residuals tractades de la depuradora del Prat de Llobregat. Convertir aigua de segona vida en aigua potable.

¿Vostè beu aigua del Llobregat tot i saber que ha passat per unes quantes bufetes humanes?

— Quan em vaig casar, amb Rosa Maria Roqueta, vivíem al barri de Sarrià de Barcelona. L’aigua de l’aixeta era del Llobregat, amb un mal gust considerable. El problema principal del Llobregat era la sal de les mines de Súria i la contaminació industrial. Doncs bé: els nostres fills van beure sempre biberons de l’aigua de l’aixeta. Era aigua del Llobregat potabilitzada. Sempre he tingut més confiança en l’aigua de l’aixeta, que és de servei públic, que no en l’aigua embotellada. Avui l’aigua del Llobregat té una qualitat infinitament superior a la de fa cinquanta anys.

Girona té més risc d’inundació ara que anys enrere?

— Sí, Girona té més risc d'inundació ara que fa cinquanta anys. La ciutat viu sota una falsa tranquil·litat per dos motius. El desguàs de l’Onyar al Ter ha de salvar un obstacle que fa cinquanta anys no hi era: l’illa del Ter. He dit moltes vegades que a l’illa del Ter, que abans no existia i ara té un quilòmetre i mig, se li hauria d’obrir una clenxa de manera que l’Onyar pugui desaiguar sense obstacles. A més, a la desembocadura del Galligants a l’Onyar ha crescut un arbre i unes herbotes que obturen el Galligants en cas d’avinguda. El barri de Sant Pere està més en perill que Girona. No s’entén.

Quines intervencions urgents proposa?

— Hi ha estudis aparcats per ampliar la capacitat de pas d’aigua per sota de la plaça Catalunya. L’any 1971 es va prometre la presa de la Creueta per regular l’Onyar. Ara ja és inviable perquè els terrenys s’han edificat, però hi ha alternatives com les preses de capçalera de l’Onyar. La prevenció d’aiguats a Girona passa per tot un conjunt de mesures, la més barata de les quals és evitar el tap de l’illa del Ter. Tot apunta que el canvi climàtic afegirà més risc. Com explico al llibre, no tinc cap dubte que Girona té més perill ara que fa mig segle. El temporal Gloria va ser un avís.

Les aportacions de cabal del riu a la presa de Sau són cada cop més minses. És pel canvi climàtic?

— Els informes apunten també a l’abandó de camps i el creixement de boscos. Fa quaranta anys, a Catalunya hi havia un 40% de superfície de bosc. Ara n'hi ha un 65%. Els arbres xuclen molta aigua.