La Girona Vella nota la pressió de l’èxit turístic

GironaL’èxit turístic sense precedents que està experimentant Girona en els últims anys no només ha provocat un canvi d’usos en els habitatges i locals del Barri Vell, sinó que també ha modificat els ritmes i costums d’aquest espai que amb prou feines ocupa un quilòmetre quadrat. Malgrat que comerciants, hotelers i institucions celebren l’augment del nombre de visitants, molts veïns es queixen de la pressió turística que això comporta i alerten dels riscos d’optar per un model massificat.

Visions contraposades

“Actualment estem al límit. Ens deixem arrossegar pel turisme fàcil i immediat”, afirma l’economista Manel Romà. Mentre espera dins del seu cotxe que un nodrit grup de visitants s’aparti i el deixi pujar pel carrer de la Força, afegeix: “El vertigen dels últims anys, carregats de vols low cost i apartaments turístics, està complicant massa la vida dels veïns”. “Al final Girona serà com Carcassona, un parc temàtic. I haurem d’anar vestits de jueus o catòlics alternativament. Quan tindrem un mes sense activitat al barri per poder estar tranquils?”, es pregunta l’arquitecte Modest Casadevall. “Seria una llàstima que el model turístic del Barri Vell de Girona acabés sent com el del Barri Gòtic de Barcelona”, apunta la ceramista Helena Prat.

No totes les opinions van en el mateix sentit. “Els hotels estan plens i tothom n’ha d’estar satisfet, gran part de la ciutat de Girona viu del turisme”, destaca Ramon Ramos, director general del Patronat de Turisme Costa Brava Girona. Segons ell, “parlar de massificació a Girona és una mica agosarat”. “La promoció que es fa és la idònia. Creem productes nous, diversifiquem l’oferta i procurem que no es concentri en mesos concrets”, afegeix.

Glòria Plana, regidora de Promoció Econòmica, Desenvolupament Local i Turisme, també rebaixa la preocupació: “Tendim a un tipus de turisme cada cop més sostenible i responsable, de manera que l’increment de visitants no és cap motiu de preocupació”. Amb tot, Plana admet: “Caldrà valorar com encarem aquest tema els pròxims anys. Per això, abans que acabi l’any elaborarem un pla estratègic de turisme que defineixi les línies a seguir”.

La pressió humana

Els veïns del Barri Vell han de conviure amb les molèsties derivades de trobar-se sovint els carrerons col·lapsats per una munió de gent. “Entre turistes i ciclistes això és horrible. Aquí no es pot viure”, denuncia el pintor Lluís Bosch Martí, que ja ha rebut unes quantes ofertes per vendre’s el seu estudi del carrer Calderers. “Volen fer-hi apartaments turístics i m’ho estic pensant, perquè pateixo moltes incomoditats. Sovint em trobo a l’escala dos paios que baixen amb bicicleta d’un pis d’aquests”, explica. “Tot i que hi ha cada cop més apartaments turístics i hi ha hagut un boom de ciclistes des de l’època que Lance Armstrong vivia al carrer de la Força, els veïns estan molestos sobretot per les fresses nocturnes”, comenta el perruquer Narcís Bosch, que té entre els seus clients el llorejat triatleta alemany Jan Frodeno.

Posicions enrocades

“L’Ajuntament ho té molt complicat. Bars i restaurants paguen molts diners per posar les terrasses, que provoquen molèsties acústiques i reducció d’espai per als vianants, i els veïns són els seus votants. Per qui et decantes?”, es pregunta Bosch. “És un tema delicat i mai no plou a gust de tothom”, diu Josep Carreras, president de l’Associació d’Hostaleria de Girona. “Potser ha arribat el moment d’obrir un debat amb la voluntat de fer les coses una mica bé, però veïns i empresaris tenen interessos contraposats i les posicions estan una mica enrocades -observa-. És una situació nova per a la ciutat, que ha de madurar una mica”, afegeix Carreras, convençut que les molèsties no es limiten al Barri Vell. “Són el preu que hem de pagar perquè els hotels puguin estar plens, tot i que cal tenir present que la ciutat no arriba a les 4.000 places hoteleres”, remarca. “El rodatge de Joc de trons i la promoció que es fa des de l’Ajuntament es noten molt i en sortim beneficiats tots plegats -opina Josep Maria Noguer, president de l’associació Girona Centre Eix Comercial-. Potser sí que caldria estudiar una mica el model turístic, perquè totes les masses piquen, però de moment podem assumir tots els visitants que vénen”, assegura.

Convivència complicada

“No sé quin és el límit ni el mecanisme que impedeixi convertir el Barri Vell en un parc temàtic”, confessa l’empresari i escriptor Josep Campmajó a propòsit de les nombroses visites guiades que recorren els escenaris de rodatge de Joc de trons. També es refereix a l’arribada de franquícies de restauració (“Ofereixen el mateix que en qualsevol ciutat europea, diluint el nostre valor gastronòmic, que precisament ens ha convertit en referent turístic”), a la desertització de residents del Barri Vell a favor dels apartaments turístics i d’estudiants, i a l’absència de comerç autòcton. “Encara no hem trobat la manera d’encaixar la convivència entre el resident i les seves necessitats i el no resident i l’oportunitat de negoci que significa”, lamenta Campmajó.

En la majoria dels casos els turistes que arriben a Girona no s’aventuren més enllà del Barri Vell. No visiten llocs d’interès que no surtin a les guies turístiques convencionals i ni tan sols es desplacen a espais que sí que hi apareixen, com la Devesa o la Vall de Sant Daniel. Tampoc no s’acosten gaire al Mercat del Lleó, que manté el seu aspecte tradicional, molt allunyat de la Boqueria de Barcelona, on els turistes han esdevingut els principals usuaris.

Botiguetes de records

El carrer de la Força, el més estret i freqüentat de la ciutat, és un bon exemple de la poca diversitat comercial de la zona: ha quedat atapeït de botiguetes de records, cinc de les quals són del mateix propietari. Una de les poques excepcions és l’Espai Hel·lènica. “El visitant que hi arriba entra atret per l’art i es nota perquè té una altra sensibilitat, molt diferent a aquell que va ràpid amb por que el grup el deixi sol i es perdi”, explica la ceramista Helena Prat. Segons ella, “calen menys autocars amb visitants que omplen de soroll els carrers durant unes poques hores però que són riuades constants de gent al llarg del dia que impedeixen el pas als que viuen o treballen al barri o simplement volen passejar tranquil·lament”.

Alguns locals de la zona turística han hagut de prendre mesures per evitar que els seus lavabos siguin un substitutiu dels lavabos públics. L’Arc, per exemple, cobra un euro als que no en són clients. L’obertura de dos supermercats al carrer Ciutadans ha mitigat el tancament de les botiguetes de barri, tot i que la seva oferta s’adreça sobretot als turistes. Només cal contemplar el contingut de l’aparador de l’entrada: begudes fresques, entrepans, cafè per emportar-se, fruita tallada...

“Els veïns som l’ànima del Barri Vell”

Entre el gener i l’agost el nombre de visitants que van acudir a l’Oficina de Turisme de Girona va augmentar un 16,8% respecte al mateix període del 2015, segons informa Glòria Plana, regidora de Turisme. Al juny van acudir-hi 7.200 turistes, mentre que al juliol van ser 10.700 i a l’agost, 14.200. “No hi ha cap motiu de preocupació, estem acabant de consolidar la desestacionalització i buscarem la millor manera de trobar un equilibri de convivència”, diu. Mentrestant molts veïns es mostren crítics amb l’actual model. “Potser només hi ha un 40% de la gent que viu al Barri Vell tot l’any”, calcula el restaurador de mobles Narcís Batlle. “Hi ha molts pisos turístics i projectes de fer-ne més. Alguns són legals i altres no”, afirma el pastisser Pere Pujolràs. “Els que encara vivim al barri simplement volem que ens tinguin en compte, que de tant en tant pensin en nosaltres. Modestament, penso que en som l’ànima”, reflexiona l’economista Manel Romà.