Girona inverteix en salut i recerca sanitària

Girona encara grans reptes en matèria de salut i sanitat a curt, mitjà i llarg termini. Al calendari, el gran projecte més immediat és l'obertura de la nova Clínica Girona el 9 de desembre. Fundada pel doctor Francesc Coll i Turbau (alcalde de Girona durant tres etapes) el 1934 en un petit xalet del carrer Pare Claret (avui carrer Joan Maragall), la clínica ha anat creixent fins a l'actualitat "com un puzle, ocupant edificis de la mateixa illa que es comuniquen per dins": "Ara, ajuntant tots els serveis en un edifici, serà més operativa", afirma el gerent, Carles Espígol. La clínica deixarà el seu emplaçament original, on ja no podia créixer més, per anar al carrer Barcelona, entre la gasolinera i l'Hipercor, on oferirà un espai integral i centralitzat i un "servei millor", però sempre amb la mateixa "vocació de complementarietat amb el sistema sanitari públic".

El nou edifici, que durant la construcció s'ha redefinit per estar del tot preparat per afrontar aquesta pandèmia i les futures, serà tres vegades més gran que l'actual (de 13.000 metres quadrats a 41.000), guanyarà sales de consulta (d'una trentena a més de cinquanta), sales d'operacions, boxs d'urgències i habitacions i tindrà vuit quiròfans d'alta definició i deu plantes, set a la superfície i tres per sota del nivell del carrer. A més, tindrà el segell Clear Code Architecture, que avala l'accessibilitat total de l'edifici. "Per problemes estructurals, fins ara no ho podíem aplicar. Ara ho farem al 100%. Tothom podrà desplaçar-se de manera autònoma per tots els racons de la nova clínica", subratlla Espígol.

Com una cooperativa

A més, afegeix que la clínica avançarà "cap a la medicina del futur", amb pocs dies d'estada i diagnòstics més eficients. Però els beneficis que aportarà el nou espai van més enllà de les parets de les consultes, perquè amb el trasllat al nou espai també es pretén "recuperar, reactivar i dignificar" i es vol marcar "un revulsiu" en una zona de Girona on avui hi ha moltes naus abandonades, a l'entrada sud. La nova clínica, de fet, se situa en una nau que havia acollit l'empresa Citroën i que es va haver d'enderrocar pel mal estat. L'actuació ha tingut un cost total de 65 milions d'euros: 50 milions en obres, que inclouen actuacions als carrers que delimiten el perímetre, i 15 milions en la renovació d'equipaments per comptar amb les últimes tecnologies.

A escala tecnològica, de fet, la clínica sempre ha estat pionera: va ser el primer centre sanitari de les comarques gironines que va tenir servei de diàlisi (1974) i aparell de ressonància magnètica (1997), i el primer a implantar el servei de medicina nuclear (2001). "Amb la nova clínica potenciarem serveis com l'oncologia i la cardiologia", remarca el gerent d'una clínica que avui té una plantilla de 460 professionals i que funciona com una cooperativa, i no com una societat anònima, perquè "gairebé tots" els 160 accionistes de la societat són personal sanitari del mateix centre, inscrit al Sistema Sanitari Integral d'Utilització Pública de Catalunya (Siscat).

Hipra aposta per la salut humana

També en l'àmbit privat, la divisió de salut humana de la multinacional farmacèutica Hipra continua fent passos endavant i ultimant la seva vacuna contra el coronavirus. L'empresa, amb seu a Amer, té previst començar-ne la producció aquest mateix mes d'octubre, perquè la comercialització, subjecta a l'obtenció de les autoritzacions oportunes, comenci el primer semestre del 2022. De fet, fa un mes Hipra ja va arribar a un acord per subministrar 50 milions de dosis al Vietnam. L'empresa preveu produir-ne entre 600 i 900 milions de dosis durant el 2022 i 1.200 milions durant el 2023. La vacuna desenvolupada, segons expliquen a Hipra, destaca per la seva "versatilitat" perquè presenta "una alta capacitat d'adaptació a futures variants" i per la seva "conservació", atès que es pot conservar a entre 2 i 8 graus i facilitar, així, "la logística i la distribució".

El compromís de l'empresa, amb fins a 56.000 metres quadrats dedicats a la producció de vacunes, en la lluita contra la pandèmia ha estat total des del principi de la crisi sanitària a l'estat espanyol. Ja el març de l'any passat la companyia va posar a disposició de les autoritats sanitàries uns 700 metres quadrats de laboratoris per ajudar en la gestió i l'anàlisi de tests de coronavirus. "És un deure i un acte de responsabilitat per ajudar a preservar la salut pública en moments tan excepcionals", van afirmar des d'Hipra, que va rebre mostres dels hospitals de Girona, Salt, Figueres, Olot, Palamós i Campdevànol. La cessió d'instal·lacions a l'Institut Català de la Salut (ICS) es va traduir en un augment de proves processades de 150 fins a 300/400 diàries.

Al final del 2020 ja es va verbalitzar la voluntat de produir una vacuna, partint de la certesa que "els virus que afecten animals i humans presenten grans similituds biològiques". Es va obrir aleshores la nova branca de salut, aprofitant el know how i els coneixements en epidemiologia adquirits en cinquanta anys de feina en l'àmbit de la salut animal, en què Hipra és un dels grans referents mundials i té una sòlida implantació internacional amb filials pròpies en 39 països i una xarxa de distribució que arriba a més d'un centenar. "Podem aportar múltiples solucions gràcies a la nostra experiència i coneixement en investigació, desenvolupament, producció i comercialització de vacunes i productes de diagnòstic", afegeixen des de l'empresa, convençuts de la necessitat de la prevenció i compromesos amb l'estratègia global One Health: la salut humana i la salut animal són interdependents i "han d'anar de bracet per combatre els reptes zoosanitaris com la pandèmia".

En els últims mesos, entre altres autoritats, Hipra ha rebut la visita del president del govern espanyol, Pedro Sánchez, prova inequívoca de la magnitud de l'empresa, i ha enfortit la divisió de salut humana adquirint la biotecnològica GoodGut, dedicada al desenvolupament de proves diagnòstiques de malalties digestives com el càncer colorectal, el primer en incidència i mortalitat a Espanya. I avui, amb un 16% de la plantilla destinada al departament de R+D i una inversió en recerca del 10% de la facturació anual, Hipra encara el present i el futur amb la fita d'"arribar tan lluny en el món de la salut humana com en el de la salut animal".

El nou i el vell Trueta

Ja a llarg termini, i en el marc del sector públic, més enllà del bloc quirúrgic de l'Hospital de Blanes, on en les pròximes setmanes començaran les obres per ampliar el nombre de quiròfans (de tres a set), apareix com a gran projecte la construcció del nou Josep Trueta, una necessitat llargament reclamada perquè l'actual hospital està molt envellit. Després d'anys d'estira-i-arronses, la situació es va desencallar el juliol de l'any passat amb la signatura d'un acord, qualificat d'"històric", entre els ajuntaments de Girona i Salt i la Generalitat que estipulava que l'hospital s'aixecaria a Salt, davant l'Hospital de Santa Caterina, i que fixava el 2028 com a data prevista per obrir-ne les portes.

De moment, es van fent reunions tècniques i de coordinació periòdiques amb representants dels tres ens per "fer seguiment de tots els passos que s'han d'anar fent quant a canvis de reorganització i planificació urbanística i de tràmits administratius, amb la vista posada en l'edifici final i en com ha de ser i què ha de tenir", argumenta Eva Palau, regidora de Salut de l'Ajuntament de Girona. En paral·lel, la ciutat també treballa per decidir l'emplaçament d'un nou Centre d'Urgències d'Atenció Primària (CUAP) i d'un nou CAP al barri de l'Eixample, i per concretar els projectes d'ampliació dels centres d'atenció primària de Can Gibert i Taialà. Sobre el Trueta actual, Palau apunta que l'edifici és propietat de l'Estat, però admet: "Entenem que quedarà per a la ciutat" i que es podria convertir en pisos tutelats o un espai sociosanitari.

Un cop aprovat el projecte tècnic i delimitat el perímetre del nou hospital, que tindrà una dimensió de més de 170.000 metres quadrats (120.000 del terme municipal de Salt i 60.000 de Girona), ja es poden iniciar els tràmits per fer les modificacions de planejament per acabar cedint els terrenys a Salut. La previsió inicial diu que aquest pas hauria d'estar acabat durant la segona meitat de l'any que ve, per poder començar la redacció del projecte del nou hospital i, a partir del 2024, engegar les obres, d'una durada de tres anys. "Entre tots accelerem i correm tant com podem per no encallar-nos. De moment s'estan seguint els temps previstos", destaca Jordi Viñas, alcalde de Salt. I afegeix que "és un projecte importantíssim, un gran repte i una oportunitat d'or de transformació social i econòmica per a Salt i tot el territori".

"L'hospital és molt important, però serà molt més que un hospital. Serà un campus de salut, un clúster, un centre de referència. No només tindrà la part assistencial. També tindrà la de formació i docència, amb les facultats, la de recerca i l'empresarial", afegeix Miquel Carreras, delegat de Salut a Girona, abans d'explicar que la Generalitat també valora construir un nou hospital al Baix Empordà. I destaca que, mentrestant, es continuen fent actuacions al Trueta actual, com en la resta d'hospitals i centres: "No és només la gran obra: s'estan fent moltes coses a tota la demarcació, començant per l'atenció primària: la porta d'entrada al sistema".