El Girona, amb cinc fracassos en l’intent de pujar a Primera, ho tornarà a intentar

GironaDes que va recuperar la presència a la Segona Divisió el 2008, el Girona sembla abonat a les eliminatòries del play-off per aconseguir la categoria d’or del futbol estatal. També sembla abonat al malefici, als gerros d’aigua freda, perquè els intents d’arribar-hi a través d’aquesta via sempre han estat negatius per a l’equip de casa i han acabat amb la desil·lusió i la frustració d’aficionats i components de l’entitat. Fins i tot quan ho tenien tot de cara. De manera directa, sí, el Girona va aconseguir l’ascens a la Primera Divisió la temporada 2016-2017, però l’experiència va durar només dos exercicis.

Contemplat el panorama des de la llarga mirada, la primera ocasió per pujar a la Primera Divisió a través d’una eliminatòria va presentar-se la temporada 1935-1936. Llavors es van viure els anys d’or del futbol gironí d’abans de la Guerra Civil. Era quan el farmacèutic Lluís Ribas Creuhet presidia l’entitat i l’equip militava a la Segona Divisió, conformada per tres grups de vuit equips. El Girona, entrenat per Pepe Luis Zabala, es va classificar campió del seu grup, davant de conjunts importants com l’Arenas de Getxo, el Barakaldo, el Badalona, el Sabadell... Justament aquell any, Josep M. Corredor, exjugador i futur biògraf de Pau Casals, havia escrit la lletra de l’himne del club:

“Quan en Trujillo ensenyi la llesca, / quan en Castillo ataqui amb braó, /en Farró i en Torre, en Ferrer i en Clara, / en Ramon i en Campa seran lo millor”.

La ronda final per seleccionar els dos conjunts que assolien la Primera Divisió es disputava per mitjà d’una lligueta en la qual prenien part els dos millors de cada grup. Un cop celebrats tots els enfrontaments, el Celta i el Saragossa van ser els triomfadors, ja que van obtenir tretze punts. El Girona va comptar-ne set i va quedar penúltim, perquè només va guanyar dos partits i en va empatar tres més.

Molts anys després

Al cap de molts anys de vegetar en categories inferiors, de vegades molt avall, i d’estar allunyat de l’excel·lència del futbol, l’avinentesa de l’ascens a Primera es tornà a repetir durant la temporada 2012-2013. Joan Francesc Ferrer, Rubi, entrenava l’equip i Javi Acuña, cedit pel Real Madrid, es va revelar com a golejador, però les pífies sospitoses del porter Dani Mallo en la recta final del campionat i una decisió de l’àrbitre del partit disputat a Almeria –Ocón Arráiz– van impedir una millor classificació, que hauria pogut significar l’ascens directe. El Girona es va haver de conformar amb el quart lloc de la taula, i en la promoció d’ascens, molt desgastat, només va poder eliminar l’Alcorcón, amb gols de Moisés Hurtado, Javi Acuña i Juanlu Hens. Va ser l’Almeria el que va guanyar els dos partits de l’enfrontament final i va ascendir a Primera.

En la temporada 2014-2015, el Girona va assolir una fita important: sumar 82 punts. Però, tot i això, l’ascens directe va escapar-se en l'últim partit del calendari ordinari per culpa del davanter argentí Pablo Caballero, del Lugo dirigit per Quique Setién, que es va imposar a una defensa dèbil en els minuts de descompte. Era el primer any complet de l’entrenador Pablo Machín, i el davanter Fran Sandaza es va revelar com a golejador. L’equip va quedar empatat a punts amb l’Sporting de Gijón, que va endur-se el premi per raó de la millor puntuació particular. A l’eliminatòria d’ascens, l’equip va ser superat a la primera semifinal pel Saragossa. El resultat aconseguit en terreny aragonès, favorable al Girona per 0 a 3, va ser capgirat a Montilivi, amb molta facilitat, per 1 a 4. Només Aday Benítez va anotar un gol i Pere Pons va fallar una ocasió d’or, davant del porter Yassine Bounou, per revertir el final de l’eliminatòria.

La temporada següent, 2015-2016, novament amb Pablo Machín a la banqueta, l’equip va classificar-se en la quarta posició i va accedir al play-off amb 66 punts. Va superar la primera eliminatòria davant el Còrdova, però no va poder amb l’Osasuna, molt més sòlid. En el partit d’anada, celebrat en terres navarreses, el resultat de 2 a 1 va deixar oberta l’eliminatòria amb un gol de Quico Olivas. En el de tornada, a Girona, un solitari gol de Kenan Kodro, que va sentenciar davant la mitja sortida d’Isaac Becerra, va acabar amb l’aspiració de l’afició i va representar una altra decepció.  

Dos anys consecutius

L'última experiència frustrada és la d’ara fa un any. Després de gaudir d’un dels pressupostos més elevats, i malgrat que Christian Stuani va marcar 29 gols, la temporada –novament a Segona divisió, després de perdre la Primera– va ser molt irregular. Quatre entrenadors es van asseure a la banqueta i amb 63 punts el Girona va classificar-se en cinquè lloc. El conjunt dirigit per Francisco Rodríguez va poder derrotar l’Almeria en la semifinal, però en l'últim sospir de la final va caure a Montilivi contra l’Elx, amb un cop de cap de Pere Milla que el porter Asier Riesgo no va saber aturar. Segurament va ser el fracàs més cruel en la sèrie d’intents d’assolir la màxima categoria del futbol estatal per la via indirecta. I va ser-ho en temps de pandèmia, sense espectadors a l’estadi.

A hores d’ara el Girona FC és a les portes d’una nova oportunitat, en una temporada atípica, perquè ha estat en blanc per als abonats. Malgrat la trajectòria poc falaguera de la primera volta, l’equip de Francisco Rodríguez ha anat de menys a més, ha superat la crisi d’identitat i s’ha assegurat matemàticament el play-off amb set victòries seguides en el tram final. La puntuació serà superior a la del curs anterior, quan el club disposava de més pressupost i una plantilla teòricament més competitiva i més cara. El mèrit de l’entrenador és haver tret petroli d'on semblava que no n’hi havia. És veritat que Stuani no ha marcat tants gols com en els exercicis passats, però –com a contrast positiu– més jugadors han fet entrar la pilota a la porta dels contraris.

D’aquesta manera, s’ha confirmat i s'ha reafirmat que el Girona estava abonat al play-off i que cal lluitar fins al final per aconseguir-ho. En els últims deu anys serà la cinquena oportunitat. Ben aviat sabrem si la plantilla i el cos tècnic del Girona aquesta vegada seran capaços de superar el tràmit en la batalla decisiva i esvair el malefici de tantes oportunitats malaguanyades. El futur per a l’oci i el negoci –que això és el futbol– no està escrit i, com ens recorda el poeta, “tot està per fer i tot és possible”.