Girona, capital mundial del ciclisme

GironaL’arribada de Lance Armstrong a Girona l’any 2001 va posar de relleu a nivell internacional que la ciutat i el seu entorn són ideals perquè molts ciclistes professionals hi estableixin la seva residència, sobretot els mesos de competició. Però si el texà va canviar Niça per Girona va ser perquè abans ja hi havia hagut altres professionals que havien triat Girona per viure-hi. L’exciclista danès Johnny Weltz -actualment director esportiu de l’equip Cannondale-Garmin- es va establir a la Garrotxa a la dècada dels 80 per la seva amistat amb el ciclista olotí Pere Muñoz, de qui va ser company d’equip al Fagor.

Va ser ell qui va començar a fer venir ciclistes professionals com David Millar, George Hincapie i Christian Vande Velde a Girona, a la segona meitat dels noranta. “Weltz va ser el personatge clau, va ser qui va propiciar que comencessin a instal·lar-se professionals a Girona”, explica Jaume Cabruja, propietari de BikeCat, una de les tres empreses de la ciutat que es dediquen a fer cicloturisme de carretera guiat. “Armstrong va fer coses dolentes com dopar-se, però també en va fer una de bona que li hem de reconèixer: va posar Girona al mapa internacional, tant per als professionals com per als aficionats. Clarament hi ha un abans i un després d’ell”, afegeix Cabruja.

Aquest després d’Armstrong en el món professional es concreta en una vuitantena de ciclistes professionals que avui en dia viuen a Girona, sense comptar metges, fisioterapeutes i mecànics. És un col·lectiu d’un centenar de persones. Però d’equips que hi tinguin la seva base d’operacions només n’hi ha un, el Cannondale-Garmin. L’Orica-GreenEdge australià hi té una bona part dels seus corredors i la resta són de diversos equips.

Els factors que fan de Girona un santuari del ciclisme professional són el clima, bones carreteres molt a prop de la ciutat, una bona gastronomia, bones comunicacions i que els conductors, per regla general, són molt respectuosos amb els ciclistes. També són elements determinants que els professionals puguin anar pel carrer sense que la gent els reconegui i molesti, i que ja hi hagi una comunitat important que fa que no se sentin sols.

Pol d’atracció d’aficionats

Molts dels arguments que fan que s’hi instal·lin professionals també converteixen Girona en una destinació atractiva per a aficionats de tot el món, especialment per als que volen pedalar per les mateixes carreteres on s’entrenen els professionals i on anys enrere ho havia fet Armstrong. Cabruja va començar fent de guia esporàdic per a empreses nord-americanes i ja fa deu anys que va muntar la seva pròpia. “Tots els meus clients són estrangers, i un 90% són nord-americans i canadencs”, diu Cabruja.

No només el ciclista de carretera se sent atret per Girona. Deu anys enrere l’anglès Dave Welch va instal·lar-s’hi com a ciclista professional de descens en BTT (bicicleta totterreny o bicicleta de muntanya), animat per dos amics que també s’hi dediquen. Quatre anys després va crear BikeBreaks amb la seva dona, Saskia Welch-Van Vuuren. També es dediquen a fer rutes, sobretot de carretera però també de BTT. Fa dos anys que organitzen la Girona Gran Fondo, que consisteix en un descens urbà de BTT, un tram nocturn de carretera dins la ciutat i una cronoescalada als Àngels. La cita va portar el mes passat 300 persones a Girona durant una setmana. “Un 10% dels participants van allargar-ho i es van acabar quedant un mes aquí -diu Welch-. És bo per a la ciutat, ja que aquest món hi porta un client amb un perfil d’entre 45 i 55 anys i un bon poder adquisitiu”.

Cultura de ciclisme

“La gent d’aquí no n’és conscient i és una pena, però a Catalunya en general hi ha molta cultura de ciclisme. Per a mi va ser una sorpresa, però hi ha clients que em diuen que Girona és el millor lloc del món per fer ciclisme de carretera”, diu Welch. “És una capital mundial d’aquest ciclisme i ens ho hem de creure, però no massa perquè hi ha coses a millorar. Però és cert que el que té Girona no es troba enlloc més”, opina Cabruja.

“Si parlem de concentració de professionals i de turistes que vénen de vacances a entrenar-s’hi com si fossin professionals, possiblement és una capital mundial. Però el turisme de bicicleta té moltes variants i aquest perfil de turista és un volum petit en el conjunt del cicloturisme”, argumenta Eduard Kirchner, que des de fa tres anys està al capdavant de CicloTurisme, la tercera empresa de la ciutat.

Sí que hi ha coincidència en el respecte dels conductors. Fins i tot Cabruja, malgrat que l’han atropellat dues vegades, hi està d’acord. “Sempre hi ha algun cotxe que et pot amargar la sortida però, en comparació amb altres llocs, es respecta força els ciclistes”, diu. “Em va sorprendre però és veritat. I sovint, quan en trobes un que toca el clàxon o passa arran, després veus que és de fora”, conclou Kirchner.