Girona sospita que Agissa va incomplir les inversions i les reposicions previstes entre el 1992 i el 2012

Un informe municipal xifra el dèficit al voltant dels 4 milions d'euros

D'esquerra a dreta: el primer tinent d'alcalde de Salt, Àlex Barceló; l'alcadessa de Girona, Marta Madrenas i l'alcalde de Sarrià de Ter, Narcís Fajula
Maria Garcia
13/11/2018
4 min

GironaContinua el serial d’Agissa, l’empresa mixta d’aigües de Girona, Salt i Sarrià de Ter. Els responsables dels tres ajuntaments han fet públic aquest matí un informe de l’àrea de sostenibilitat del consistori gironí que apunta que “es podrien haver incomplert les inversions i les reposicions que l’empresa d’aigües tenia l’obligació d’efectuar entre els anys 1992 i 2012”, segons ha indicat l’alcaldessa de Girona, Marta Madrenas.

L'informe municipal, segons ha fet públic la CUP i han confirmat fonts municipals, xifra "al voltant dels 4 milions d'euros" el dèficit en inversions acumulades al llarg d'aquests 20 anys.

Una quantitat, però, que els ajuntaments ara volen comprovar perquè, segons ha concretat Madrenas, l’informe municipal es basa en les dades que els ha facilitat la part privada d’Agissa, Girona SA, i utilitza “criteris diferents” als dels tècnics de l’Ajuntament. “Ells consideren que algunes actuacions són inversions i, en canvi, els tècnics consideren que no ho són; i hem de veure si realment s’han incomplert les inversions i les reposicions”.

Per aquesta raó, els tres ajuntaments demanaran una auditoria externa que concreti “si hi ha un dèficit en les inversions i les reposicions i, si és així, que quantifiqui el perjudici econòmic” i que resolgui si els criteris emprats pels tècnics “són els correctes”. A més, han sol·licitat a Agissa que elabori un inventari actualitzat de les instal·lacions.

Uns tràmits que els tres governs han encarregat amb un doble objectiu: comprovar si hi ha base per finalitzar la concessió abans del 2020 –que és quan acaba l’actual contracte– o si es pot reclamar el perjudici causat quan es liquidi la concessió.

En aquest sentit, Madrenas també ha dit que, quan tinguin tota la documentació, la traslladaran als serveis jurídics per si es pot emprendre alguna acció legal contra Girona SA, a la qual ha acusat d’actuar “amb deslleialtat”. I ha reiterat que la voluntat dels tres ajuntaments és municipalitzar el servei d'aigua.

“Cap responsabilitat política”

Agissa és una empresa mixta formada en un 80% per la part privada, Girona SA, i el 20% restant pels ajuntaments de Girona, Salt i Sarrià de Ter, i gestionada, fins l’any passat, per un consell d’administració que estava format per representants de la part privada i representants dels tres ajuntaments. Però, segons Marta Madrenas, “ni polítics ni tècnics tenen cap responsabilitat” malgrat que havien de supervisar si Agissa feia tota les inversions i les reposicions entre els anys 1992 i 2012.

“Els polítics signen el que els tècnics els recomanen, però res ens fa pensar que hi hagi cap responsabilitat política ni tècnica. El que hi ha és una claríssima voluntat obstruccionista per part de l’empresa, i el que veiem i allò de què cada cop estem més convençuts és que l’empresa no ha actuat ni lleialment ni honestament amb el sector públic”, ha afirmat l’alcaldessa.

"Deixadesa preocupant"

D'altra banda, els tres ajuntaments han informat que també portaran als respectius plens municipals l'auditoria definitiva corresponent als exercicis 2014 i 2015, que va realitzar l'empresa Global & Local Audit SL i que confirma una sèrie "d'irregularitats" per part de l'empresa privada relacionades, per exemple, amb el laboratori d'anàlisi d'aigua, el sou que percebia el conseller delegat o l'operació de compra i lloguer de la seu del carrer Ciutadans de Girona.

Aquest document, a més, renya els tres consistoris perquè no van "detectar ni informar de cap incidència vinculada a la gestió" i fa constar "una preocupant deixadesa de funcions per part dels òrgans gestors municipals, responsables del seu control i seguiment ordinari" perquè no van detectar "amb anterioritat" les incidències que s'exposen en l'auditoria.

I recorda que l'abril del 2017 ja es va recomanar "la necessitat d'analitzar les raons per les quals des de l'òrgan gestor municipal no s'havia dut a terme un seguiment exhaustiu o, si més no, suficientment acurat" del funcionament del servei públic d'abastament d'aigua.

Responsabilitats penals

Després de la roda de premsa dels tres ajuntaments, la CUP-Crida per Girona ha enviat un comunicat per demanar als tres governs que "arribin fins al final" per aclarir "quins han sigut exactament els perjudicis causats" i han avisat que no es poden "conformar en recuperar el servei i posar terra al damunt del que ha passat fins ara". "Cal arribar fins al final i que s’assumeixin les responsabilitats penals que toquin", han reclamat.

I és que, per als cupaires, la xifra de dèficit d'inversions, situada al voltant dels 4 milions d'euros segons l'informe municipal, demostra "la magnitud de les irregularitats i incompliments de contracte" per part dels gestors privats de la societat mixta.

I considera que les informacions que han fet públiques avui els tres ajuntaments "donen la raó" al partit, que el 2015 va portar el cas a la Fiscalia davant els indicis d’irregularitats, i que actualment actua com a acusació popular en el procés judicial. “Quan vam portar el cas als tribunals ens van acusar de ser exagerats i de només voler fer soroll, però el temps ens està donant la raó”, han criticat.

Per acabar, la formació ha reclamat l’elaboració d’un pla de municipalització del servei, que prevegi les diferents fases i les implicacions econòmiques i financeres que tindrà tot el procés; amb un debat públic per decidir el futur de la gestió de l'aigua a la ciutat.

stats