La Generalitat intenta recuperar els terrenys de la base Loran
L’espai, al Parc Natural del Montgrí, va caure en desús amb la fi de la Guerra Freda i l'acaba de comprar un ciutadà francès
GironaL’estació Loran Transmitting Station, situada al terme municipal de Torroella de Montgrí, va néixer arran del desenvolupament del conveni defensiu entre l’estat espanyol i els Estats Units, signat el 1953, que en el cas de l’Empordà comportà la presència militar americana a Figueres, Roses i Pals. El ministeri de Marina espanyol va ser l’encarregat d’adquirir l’espai adequat per a l’establiment del domini cedit als americans. En virtut d’un acord del consell de ministres del 13 de gener de 1961, va declarar-se d’urgència l’expropiació forçosa i urgent dels terrenys.
L’espai expropiat per pocs diners –uns dos milions i mig de pessetes– es va concretar en tres solars, que comprenien un total de 352.125 metres quadrats, pertanyents a diversos propietaris. L’empresa encarregada de les obres, Brown Raymond-Walsh, va iniciar-les el mateix 1961, amb maquinària potent, quan el turisme estranger només començava a fer-se notar a l’Estartit de manera incipient.
Símbol de la presència americana
S’hi van construir centres de transmissions i telecomunicacions, un edifici de comandament i administració, allotjaments, coberts, magatzems, dipòsits d’aigua, instal·lacions esportives, contra incendis i una plataforma per a helicòpters. L’antena, de 180 metres –una imatge simbòlica de l’ocupació ianqui, visible des de la distància–, requeria una àmplia superfície lliure d’obstacles, i això mateix era necessari per a l’aterratge dels helicòpters. La funció principal de l’estació era l’emissió de senyals electrònics que orientaven els vaixells que es movien per la Mediterrània i disposaven del sistema Loran-C.
Una vintena de súbdits nord-americans, rellevats periòdicament, va gestionar el dia a dia de l’estació, una més de les que el Servei de Guardacostes dels Estats Units tenia connectades a la Mediterrània; n’hi havia d'altres a Sicília, Itàlia i Turquia. Personal de casa nostra, com el cuiner, d’Ullà, van ajudar als americans en tasques inferiors no menys importants per a la seva estada. En determinats moments, els ocupants hagueren de contemplar, com en el cas de les instal·lacions de Ràdio Liberty, a Pals, que l’entorn de l’espai de l’Estartit era escenari de protestes populars contra l’ocupació nord-americana, però en general les relacions dels americans amb la gent del país no va causar problemes i fou correcta.
Revertida i abandonada
Utilitzada durant més de trenta anys, l’estació va ser clausurada el 1994 coincidint amb el final de la Guerra Freda i la caiguda del Mur de Berlín. D’altra banda, la tecnologia de què estava dotada estava considerada obsoleta. El maig de 1998 es desmantellà i l’antena fou abatuda amb una petita càrrega explosiva.
La U.S. Coast Guard considerà prescindible l’establiment i el revertí a l’estat espanyol, d’acord amb el conveni de cooperació hispano-nord-americà vigent. Tanmateix, l’abandó s’apoderà progressivament de les instal·lacions, ja que el sistema Loran-C no va ser considerat alternatiu ni complementari al GPS, i l’administració espanyola no va aprofitar la superfície per a altres usos ni la cedí al parc natural protegit.
Malgrat la tanca, la gent hi entrava i podia localitzar-hi, enmig del material destruït i de les runes, peces curioses com la rajola que duia inscrita la data de construcció, feta per un treballador d’aquell moment, i adonar-se de les moltes inscripcions que orientaven la tasca del personal que hi va ser destinat i que subratllaven els perills existents. No cal dir que l’assalt i les pintades van fer-hi present tot el programa habitual que acompanya les instal·lacions abandonades.
L’Ajuntament de Torroella, l’any 2004, va instar la Generalitat a negociar amb el govern espanyol la cessió de l’espai perquè, juntament amb el ministeri de Medi Ambient, es pogués convertir en un centre d’estudis del paisatge, la fauna i la flora del Parc Natural del Montgrí, les illes Medes i el Baix Ter, però l’intent no va prosperar.
El 2012 la comissió de Defensa del Congrés de Diputats va aprovar una proposició no de llei, presentada pel grup parlamentari català, que instava a fer efectiva la venda a un preu raonable a l’Ajuntament de Torroella dels terrenys i les instal·lacions, per tal de rehabilitar-los i reconvertir-los en béns d’equipament d’interès cultural i natural per al municipi i la comarca, atesa la situació privilegiada de l’indret, que connecta amb les belles perspectives sobre les Medes, l’Estartit i Rocamaura, en el marc del parc protegit esmentat.
Futur incert
Diversos intents del ministeri de Defensa, que volia desprendre’s de l’herència i alhora treure’n profit, en detriment de les propostes del territori, van ser infructuosos. L’any 2015 en demanava 575.255 euros. En el darrer intent de subhasta, anunciat el juliol de 2019, el preu de sortida era de 520.087 euros en primera subhasta i de 468.078,70 euros en segona. Ara la Generalitat confirma que vol exercir el dret de tempteig i retracte, per tal d'aconseguir la propietat després que el govern espanyol la va vendre finalment a un particular, Jean-Philippe Cortés, de nacionalitat francesa, el setembre de l’any passat, per la quantitat fixada en la subhasta.
Tot i que el propietari creu que la Generalitat arriba tard, la consellera d'Acció Climàtica, Teresa Jordà, va reafirmar ahir al Parlament la voluntat de compra i de dedicar l'espai "al que vulgui el territori", com ara afegint-lo al Parc Natural o dedicant-lo a interpretar la Guerra Freda.
SOS Costa Brava vol un estudi d’altres equipaments de la Costa Brava
Des de SOS Costa Brava s’exigeix que es faci un estudi de totes i cadascuna de les bases i equipaments militars que hi ha repartits per la Costa Brava i que s'estudiï quina utilitat poden tenir, segons informa l'ACN. L'entitat proposa que les instal·lacions que encara es puguin salvar s'integrin a l'entorn natural. Pau Bosch, membre de l’entitat, va recordar recentment que el Pení, entre Cadaqués i Roses (Alt Empordà), té una part que no s'utilitza perquè s'ha digitalitzat un espai. Ràdio Liberty és un altre dels llocs on SOS Costa Brava batalla per intentar reconvertir en un museu, si bé el ministeri de Transició Ecològica té previst enderrocar-lo.
SOS Costa Brava lamenta la inacció del ministeri de Defensa, que ha contradit les resolucions del Congrés de Diputats pel que fa a la base Loran. Segons Bosch, “les resolucions conclouen que l'espai s'ha de destinar a equipaments d'interès cultural i els terrenys haurien d'anar a l'Ajuntament de Torroella de Montgrí”. Bosch considera que el ministeri "incompleix de manera flagrant" el que ha decidit el Congrés "per unanimitat". Per això, des de SOS Costa Brava demanen que es tiri endavant un pla director urbanístic que determini quines alternatives es poden donar a les bases militars que hi ha al litoral gironí.
Segons Bosch, hi ha resolucions aprovades per unanimitat al Congrés els anys 2008, 2012 i 2016. En totes, els diputats demanaven que la base Loran es destinés a equipaments d'interès natural i cultural, complementaris al Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter. A més, també s'especifica que la cessió dels terrenys aniria a l'Ajuntament de Torroella de Montgrí.
En l'última resolució s'insta el govern central a "complir amb el mandat del Congrés per la cessió del domini i la titularitat dels terrenys de l'antiga base Loran a l'Ajuntament de Torroella de Montgrí". Des de l'entitat local Gent del Ter, consideren que "no s'ha fet prou" per conservar la titularitat pública d'un espai que, com Ràdio Liberty a Pals, és "clau per entendre la història" del país.
Des de l'associació es reclama també que la Generalitat faci ús del dret a retracte i iguali l'oferta del ciutadà francès que ha comprat la base, per tal que quedi en mans públiques "tal com va determinar el Congrés tres vegades".