El GEiEG fa cent anys arrelat A la Girona contemporània

Girona“El GEiEG és un dels pilars fonamentals de la Girona contemporània. La seva existència està plenament incorporada i arrelada a l’imaginari contemporani de la ciutat, és com un fet adquirit”. Aquestes paraules de Joaquim Nadal, director de l’Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural, extretes de l’article que en l’últim número de la Revista de Girona dedica al centenari del Grup Excursionista i Esportiu Gironí (GEiEG), no són cap exageració, sinó que resumeixen una sensació generalitzada. “Es diu aviat, però poques entitats han pogut assolir aquesta fita”, comenta Francesc Cayuela, president del GEiEG des del 2011. Segons ell, la celebració del centenari és un impuls més per projectar el club cap al futur. “El GEiEG és Girona i serà el que vulguin els gironins”, subratlla.

El grup, que actualment compta amb 2.500 esportistes federats, més de 16.000 socis i 23 seccions esportives i culturals, va ser creat oficialment el 23 de novembre del 1919. Justament el mateix dia del 2019 es clourà l’exposició dedicada al centenari. Es va inaugurar el mes passat a la Casa de Cultura de Girona i està comissariada per Rosa Maria Gil, que la descriu com “una gran unió de memòries”. A més d’aprofundir en la història grupista mitjançant trofeus, fotografies, material esportiu -gorres, estics, botxes, pilotes, esquís, samarretes...- d’altres èpoques i muntatges audiovisuals, la mostra repassa exhaustivament totes les seccions que ha tingut el club des que, sota la presidència de Josep Torra, va néixer amb l’objectiu de fomentar l’excursionisme i l’atletisme a la ciutat. El GEiEG, que al llarg dels anys s’ha convertit en un dels motors indiscutibles de la vida social i cultural gironina, ha tingut fins ara 23 presidents i ni una sola presidenta. Els seus 230.000 metres quadrats d’instal·lacions es reparteixen entre tres complexos: Sant Ponç (construït el 1962), Sant Narcís (1975) i Palau Sacosta (1994). Des del 1972 també gestiona el refugi de muntanya de Sant Miquel de Falgars (els Hostalets d’en Bas).

Esdeveniments populars

Tot i ser un club eminentment gironí, les activitats del GEiEG sovint van més enllà de la ciutat de Girona. La secció de natació, per exemple, va ser determinant per crear la primera Travessia de l’Estany, que es va dur a terme l’any 1944 després que el llavors alcalde de Banyoles, Anton Prat, acceptés amb algunes reserves la proposta de Pipe Sánchez Babot i altres destacats nedadors grupistes. Dos dels esdeveniments esportius de caràcter popular més concorreguts que impulsa el GEiEG són la Festa del Pedal, que se celebra des del 1942, i la Pujada als Àngels, cursa pedestre organitzada per primer cop el 1964. Des de fa uns anys el grup també està molt implicat amb la cultura; en són una mostra el Cicle d’Audiovisuals de Muntanya i el d’Esport i Aventura, així com el concorregudíssim Concurs Infantil i Juvenil de Pintura Ràpida i les múltiples activitats de les seccions de coral i de sardanes.

Dissenyar el futur

“El futur passa per dissenyar entre tots el GEiEG que volem i adaptar-nos a les noves necessitats -apunta Francesc Cayuela-. Haurem de replantejar el model de club a mitjà termini, però no només nosaltres, sinó tots els que ens dediquem a l’esport amateur i de base i vivim dels nostres socis”. De moment, els actes de celebració del centenari, que es van iniciar a l’octubre, continuen a bon ritme, i diumenge es farà una excursió entre Sant Privat d’en Bas i el refugi de Sant Miquel de Falgars. La Casa de Cultura va acollir ahir a la tarda la conferència El GEiEG i la ciutat, a càrrec de Joaquim Nadal. L’historiador, alcalde de Girona entre el 1979 i el 2002, va remarcar que l’entitat esportiva, arrelada en l’imaginari de Girona, “ha seguit un fil conductor de cultura i catalanitat”.

L’agenda d’actes, molt densa, s’allargarà fins al mes de juny de l’any vinent. A més de conferències i excursions, inclou clínics, taules rodones, tornejos esportius i fins i tot una baixada de torxes, al febrer, a l’estació d’esquí de Masella. El programa d’activitats es pot consultar a la web www.geieg.cat.