Tenir fusta

GironaArran del Dia Mundial del Treball Social, que celebràvem aquesta setmana, pensava en els trets de caràcter que comparteixen les persones que treballen en el tercer sector, en el sentit més ampli. Paral·lelament al món dels llibres, faig comunicació per a una xarxa d’entitats d’economia social, la Plataforma Educativa, amb seu a Girona i incidència en gran part del territori català. Veig la feina que fan per dignificar la vida de persones en situació de risc d’exclusió social des de les diverses entitats, també en el sentit més ampli. I és que si em posés a especificar les tasques relacionades amb els objectius i la tipologia d’usuaris de les organitzacions de què us parlo, potser necessitaria un mica més de l’espai que tinc pensat per explicar-vos com és de valuosa la seva feina.

Els sento parlant per telèfon a les oficines, els veig anant amunt i avall tenint sempre al cap la persona que han d’atendre (us ho puc assegurar, alguns són tan transparents que duen al front un 'teleprompter': hi ha escrit el nom de la persona per qui batallen). M’expliquen els projectes amb una barreja d’entusiasme platònic i realisme de carrer. Als centres (residències, CRAES, CREIS, CETS, CO, etc.) sé de bona mà que hi posen el coll (i part de l’ànima). Alguns els conec bé i em meravella la seva energia. N’és un exemple la Gemma Quintana, directora del CO d’Astres a Girona. Aquest matí li deia que m’aclarís alguns conceptes per a aquest article, que en un inici volia plantejar establint les diferències entre la tasca d’un educador i la d’un treballador social: “Un treballador social és també un agent educatiu i treballa per millorar les condicions socials i econòmiques de les persones amb risc d’exclusió –m’explicava la Gemma–. L’educador social dissenya, aplica i avalua diferents programes educatius i el treballador social intervé directament amb aquestes persones i el seu entorn. Fa prevenció, fa integració, genera recursos, deriva i assessora, forma part d’equips interdisciplinaris, pot arribar a formar part d’equips d’investigació social, etc.” Però a banda de la teoria sobre què és la figura del treballador social, el que coneix molt bé la Gemma és la pràctica. Com també la coneix la Núria Curto, coordinadora territorial de Fundació Astres, Fundació Resilis i Fundació Infància i Família. A ella li he preguntat si creu que s’ha de ser d’alguna manera especial per treballar en el camp social. Em respon que no sabria dir-me quina: “Ens hem de despullar de prejudicis i mantenir sempre una actitud possibilista, instaurats en la confiança que gairebé tot és possible, especialment el canvi. També hem de ser capaços de cuidar-nos, de saber conviure amb el malestar i també saber-nos-en separar per poder-hi tornar. Veure i viure la diferència com una oportunitat en la vida, l’oportunitat d’entendre a l’altre i comprendre les realitats diferents”.

Elles són només dos exemples de la feina que es fa i de l’actitud que penso que comparteixen treballadors, educadors (treballadores, educadores, ja deveu conèixer la feminització preponderant d’aquest sector). Tots i totes tenen fusta de voluntat de servei, d’esperança en el canvi i feina, molta feina, per convertir aquesta visió lúcida i entregada en l’oportunitat que tantes persones necessiten.