La Fortalesa tanca i es replanteja el seu futur

GironaLa combinació més ambiciosa d’art, gastronomia i servei hoteler de les comarques gironines, La Fortalesa de Sant Julià de Ramis (Gironès), consagrada a difondre el món de la joia, està tancada i ha entrat en una fase de replantejament del seu futur. Només el pintor Quim Hereu continua treballant en el seu immens taller, però ho fa en la soledat d’un complex que ja no rep visitants. Els treballadors han entrat en ERTO i els aparcaments de vehicles estan buits. Els dos restaurants i l’hotel de luxe de Jordi Cruz tenen posat el rètol de “Tancat” i no accepten reserves. L’espai La Cúpula per a esdeveniments i el DOR Museum fa mesos que també van tancar.

La mort l’octubre passat del joier industrial Ramon López, promotor de la iniciativa, i l’arribada de la pandèmia del covid han posat els hereus davant la disjuntiva d’assumir els enormes costos de manteniment o bé modificar o sortir d’un projecte faraònic en el qual tenia un pes determinant la figura mediàtica del xef Jordi Cruz, recentment guanyador de la seva sisena estrella Michelin precisament pel restaurant Atempo de La Fortalesa. Ara mateix no se sap si Jordi Cruz sortirà del complex, si hi continuarà en unes condicions semblants a les que tenia o si ho farà amb més implicació en la societat privada gestora.

Els responsables de La Fortalesa porten a terme una auditoria interna per conèixer amb detall els costos de manteniment d’un complex que es va començar a gestar fa prop de dues dècades i en el qual s’haurien invertit uns 14 milions. El recinte va obrir les portes als visitants el juliol del 2018.

“S’està renegociant tot, fins i tot el restaurant de Jordi Cruz. Amb el confinament hem hagut de tancar el museu i la resta de serveis perquè no era rendible amb les restriccions actuals. Ara tot està tancat i hem entrat en un període de reflexió. No sabem si continuarà igual. Tenim voluntat de tirar endavant”, afirma la directora del DOR Museum, Gemma López, filla del malaguanyat joier Ramon López, conegut sobretot perquè, conjuntament amb el seu soci Rafel Carbonell, produïa els dissenys d’Elsa Peretti per a la marca Tiffany. Gemma López i els seus germans, amb altres socis, integren avui la societat privada que gestiona La Fortalesa.

El fastuós projecte d’una vida

Ramon López va convertir en el projecte de la seva vida aquesta antiga fortalesa militar del segle XIX, restaurada pels arquitectes Josep Fuses i Joan Maria Viader. A l’interior hi ha el DOR Museum, dedicat a l’exposició de joies i objectes d’orfebreria. També inclou el restaurant cafeteria del museu, amb uns preus assequibles, inaugurat amb direcció d’Iñaki Aldrey i Sento Cuartiella, sempre sota la tutela de Jordi Cruz, on no era fàcil trobar taula. Al costat es dreça el Sants Metges Hotel, de 5 estrelles i 15 habitacions, amb un segon restaurant, l’Atempo, més exclusiu i que no ha pogut lluir l’estrella Michelin que acaba de guanyar. Els dos restaurants, l’hotel i tota l’oferta gastronòmica de La Fortalesa, que inclou esdeveniments socials i corporatius, eren responsabilitat de l’ABaC Group, el grup hoteler del xef Jordi Cruz, membre del jurat del concurs televisiu MasterChef. Jordi Cruz no ha atès les peticions de l’ARA per tenir veu en aquest reportatge. El conjunt es completa amb una enorme sala oval, molt singular, amb capacitat per a unes quatre-centes persones, on la llum natural penetra a través d’un ull de bou zenital. Finalment, en un edifici annex, hi ha l’espai Quim Hereu, que no només és una sala d’exposicions on aquest artista representant de l’estrambotisme pictòric exhibeix la seva obra, sinó que és també el seu taller. L’espai Quim Hereu es llogava per a esdeveniments i “sopars estrambòtics” que portaven igualment la marca gastronòmica de Jordi Cruz. “No sé què passarà. Ara mateix no ho sap ningú. Hi ha diferents opcions. La meva intenció és continuar aquí però tinc alternatives per si de cas”, confessa Hereu.

Una muntanya Bé Cultural

Coneixedor de la transcendència d’un equipament d’aquestes dimensions per a una petita població, Marc Puigtió, alcalde de Sant Julià de Ramis, fa un seguiment permanent de tot el que passa a La Fortalesa. L’alcalde és conscient que una possible venda de la part hotelera i gastronòmica està condicionada al fet que el conjunt de la muntanya de Sant Julià de Ramis, coneguda també com la muntanya dels Sants Metges, està declarat Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN) i qualsevol alteració urbanística ha de sotmetre’s a la consideració de la Comissió d’Urbanisme i, si afecta el patrimoni històric, de la Comissió del Patrimoni Cultural de la Generalitat. Puigtió lamenta que la pandèmia del covid hagi arribat “precisament ara que les coses semblava que podien començar a funcionar” per a La Fortalesa, gràcies a l’estrella Michelin i a l’imminent inici de les visites de grups d’escolars al DOR Museum per fer difusió del món de la joia. L’alcalde està convençut que els actuals responsables “no deixaran morir” La Fortalesa i els dona un missatge de suport: “Des de l’Ajuntament volem que el negoci segueixi obert i que continuï, estigui a les mans de qui estigui”.

Comprat al ministeri de Defensa

El ministeri de Defensa va vendre l’any 1991 per uns 50 milions de les antigues pessetes el castell de Sant Julià de Ramis a la societat Lutecaf, dels empresaris gironins Miquel Arpa i Manel Nadal i Oller, els quals van promoure un hotel de luxe de 113 habitacions que va comptar amb una forta oposició de defensors del patrimoni com l’entitat SOS Monuments. El projecte va passar a mans de la cadena hotelera Husa, dirigida per l’expresident del FC Barcelona Joan Gaspart, però tampoc no va tirar endavant. El joier Ramon López va aconseguir autorització per a un hotel de 15 habitacions i amb el contrapès d’una oferta cultural.

La muntanya conserva un antic poblat ibèric, restes de l’època romana i altres restes medievals. L’equip d’arqueòlegs de la Universitat de Girona que treballa en la investigació científica de l’indret, i dirigeix excavacions arqueològiques, ha difós la tesi que el poblat ibèric que hi havia a la muntanya és l’antecedent de la ciutat de Girona, de fundació romana.