El Fluvià garrotxí, de la fàbrica a la creació

OlotEn un tram de poc més d’un quilòmetre del riu Fluvià al seu pas pels termes municipals d’Olot, Sant Joan les Fonts i la Vall de Bianya, cinc antigues fàbriques s’han reconvertit els últims anys en set espais de creació artística i algunes, a més, en l’habitatge dels artistes. En aquests espais fabrils abandonats -Can Pixola, Can Plana, Can Gabarró, Can Sabata i Can Creu-, els creadors han trobat els metres cúbics que necessiten, molta llum natural i un entorn privilegiat. Hi ha un clown, artistes visuals, dissenyadores gràfiques i, fins fa uns mesos, una fotògrafa.

“Aquest espai del Fluvià ha tingut una transcendència important per a Olot i tota la zona d’aquí”, explica David Santaeulària, historiador de l’art, gestor cultural i portaveu de l’associació cultural Binari. “En aquest tram de riu, on l’aigua baixa força de pressa, és on millor es va poder aprofitar l’energia hidràulica, i això és el que fa que hi hagi aquesta concentració de fàbriques”, afegeix. En les rehabilitacions, els artistes han donat valor al passat industrial i el patrimoni arquitectònic dels espais, i l’han compatibilitzat amb intervencions modernes respectuoses i acurades.

“Fins fa dos dies en aquest país no donàvem importància al patrimoni industrial i al seu passat, per això està bé que aquests espais estiguin en mans de persones amb sensibilitat”, opina Santaeulària.

Sisena Tourbinada

L’any 2012 l’associació Binari va organitzar la primera Tourbinada, una ruta guiada per aquests tallers de creació, en què els artistes mostren els seus espais a un grup de visitants, que bàsicament és gent relacionada amb el món de l’art i la cultura, com galeristes, crítics o altres artistes. L’itinerari es complementa amb la documentació històrica de les cases i del patrimoni natural que es van trobant pel camí. “Volem que la ruta sigui un sumatori, que tingui aquest caràcter integral”, explica Santaeulària, que és qui fa aquesta aportació.

La Tourbinada no té periodicitat fixa, fins ara se n’han fet cinc i dissabte es farà la sisena després de més de dos anys sense fer-ne cap. “No volem que es converteixi en una ruta institucionalitzada. Fer-la porta molta feina, no hi ha cap lucre i els artistes no poden estar obrint cada dos per tres el seu taller”, diu Santaeulària. Dissabte la Tourbinada acabarà al taller que ha deixat la fotògrafa Núria Roig i, aprofitant que està buit, s’hi inaugurarà una exposició de cinc joves artistes: Aniol Barris, Albert Giménez, Helena Roig, Pol Vila i Haili Wang.

Toti Toronell / Can Pixola

El clown Toti Toronell -a la foto amb la seva filla Nuna- fa sis anys que va comprar Can Pixola (o Molí d’en Compte). A poc a poc se’l va arreglant perquè es converteixi en tot el que té pensat: taller de creació, oficina, habitatge i residència temporal perquè altres artistes hi puguin fer estades. Des que té l’espai fa coses que abans no feia. “Faig de fuster i tot. Aquí m’hi construeixo gairebé tots els elements que faig servir en els meus espectacles”, explica Toronell. L’espai fins i tot li va servir d’inspiració per a un dels seus espectacles, Naïf, que transcorre en una fàbrica en la qual un pallasso és l’encarregat d’anar a llençar les escombraries fins que un dia torna i no hi queda ningú.

“No sé fins a quin punt m’ha influït en els espectacles dels últims anys, però segur que hi ha alguna cosa de l’espai”, afegeix. Abans d’anar a Can Pixola, Toronell tenia el taller al mig d’Olot. “Quan estàs creant necessites respirar. Abans sortia i em trobava la ciutat. Aquí surts a caminar i en cinc minuts tornes nou”, diu. De la Tourbinada, Toronell diu: “Ja em sembla bé de tant en tant, però és una murga. En Quim Domene, que és tan ordenat, ha de desordenar l’espai perquè sembli que treballa, i en el meu cas és al revés”, ironitza.

Anna i Sara Rodríguez / Can Plana

Una llinda datada del 1772 és l’única referència de l’antiguitat d’aquest antic molí i posteriorment fàbrica tèxtil en què les germanes Anna i Sara Rodríguez tenen el seu habitatge i estudi, juntament amb els seus companys, Joan Altés i Xavi Garcia. “Ens vam plantejar la vida en comú, que no en comuna, amb la meva germana i les respectives parelles en aquest espai, que amb els anys ens hem anat arreglant”, explica l’Anna.

Rehabilitació combinant nou i vell

“Amb la rehabilitació vam disfrutar moltíssim perquè va ser un diàleg amb l’espai que vam trobar i amb les innovacions que hi vam fer -afegeix-. El que vam pensar que tenia el seu encant i que valia la pena conservar, ho vam conservar, i el que s’havia de construir de zero, ho vam construir com ens agradava a nosaltres”. El resultat és que Can Plana és l’espai on s’han fet les reformes més innovadores de tots cinc. L’interior de l’habitatge i de l’estudi és tan modern i avantguardista com el que es pugui trobar en qualsevol ciutat. Per això, a la Tourbinada, a més de mostrar l’estudi, també ensenyen l’habitatge. “A nosaltres no ens molesta en absolut que vingui molta gent a veure l’espai que ens hem arreglat”, diu Anna Rodríguez.

Xevi Masmitjà - Arnau Bielsa / Can Gabarró

Possiblement és l’edificació més antiga de les cinc que formen aquest itinerari que proposem. Es tracta d’un molí que, segons la documentació de què es disposa, té l’origen en el segle XVI. “Segurament es tracta d’un dels molins paperers més antics dels que hi ha a la Garrotxa”, opina David Santaeulària. Allà hi té muntat el seu taller i també la residència Xevi Masmitjà, un artista visual. Fa uns vuit anys que s’hi va instal·lar. “Una de les coses que més m’agrada quan ets aquí és que t’hi trobes com si estiguessis molt aïllat però en realitat ets a només cinc minuts d’Olot”, diu Masmitjà. Hi té la feina i la casa, però també té cura de l’entorn. “M’agrada veure el ritme de les coses, com es mouen amb les estacions. La casa i el terreny són com una escultura”, explica.

Arnau Bielsa també és artista visual i professor de dibuix i pintura. Ell només hi té el taller, que ocupa des de fa uns quatre anys. “Per a un artista és molt llaminer treballar aquí. Hi estàs tranquil, i tens molta llum natural. A més, abans jo pintava paisatge”, assenyala Bielsa.

Quim Domene / Can Sabata

Va ser el primer artista d’aquest grup que es va traslladar a una nau per instal·lar-hi el taller. “Quan vaig venir hi havia cinc espais llogats: un feia mercats, l’altre gènere de punt, l’altre filatures. Quan li vaig explicar al propietari què volia fer, va fer una cara... Devia pensar: «No cobraré»”, recorda Quim Domene. Abans de venir a la Fàbrica del Riu, Domene sempre treballava a casa. “D’una banda, el temps rendeix molt més, però, de l’altra, sempre ets allà i no acabes de separar mai una cosa de l’altra. A més, també t’entra gent a casa que ve a veure les obres i em vaig estimar més separar una cosa de l’altra -diu Domene-. Les fàbriques d’abans, amb grans finestres, tenen molta llum. I després la tranquil·litat i el paisatge, si tens temps de mirar-lo de tant en tant, sembla que carregues piles”. Pel que fa a la Tourbinada, és clar: “Fa mandra. És una moguda, has d’endreçar el taller perquè ve molta gent, però també fa gràcia i, a més, ho aprofites perquè sempre hi ha qui et diu que un dia li agradaria venir a l’estudi, aleshores els dius que vinguin tal dia”, explica Domene. “Ara han vingut potser 300 alumnes d’una escola de Sant Joan les Fonts. És molt esgotador tenir tants nanos, però si dius que no després et queixes que a la gent no li interessa l’art. Si de petits ja els acostumen a veure’n, de grans potser serà diferent”, admet.

Narcís Coderch / Can Creu

És el primer dels espais que es van reconvertir i va ser de manera ben natural. Durant els anys vuitanta, quan estudiava belles arts, Narcís Coderch utilitzava l’espai de l’antiga fàbrica familiar com a taller de les seves creacions, que en aquella època podien ser perfectament obres de quatre metres. “Les feia a trossos, però tenir tant d’espai em permetia posar-les a terra, ajuntar-les i veure com quedaven, o aixecar-les per posar-les al cavallet, si calia. Ara com a màxim faig obres de dos metres”, explica.

Artista figuratiu i iconoclasta, Coderch també és professor d’institut, i a finals dels anys vuitanta va convertir Can Creu també en la seva residència. En els últims temps ha estat treballant en una sèrie de reliquiaris, reinterpretats en clau d’humor, un dels quals està dedicat a la beata Lliberada Ferrerons, una noia olotina del segle XIX que, suposadament, havia tingut visions de la Mare de Déu, i que havia treballat en una de les fàbriques reconvertides en espai de creació. “De vegades són més interessants les històries que hi ha darrere el sant que el mateix reliquiari”, explica Santaeulària. A Coderch les visites periòdiques de la Tourbinada no el molesten gens: “Jo visc sol i hi estic molt bé, però en aquestes visites vénen amics dels meus amics i és gent que em ve de gust veure”.