Els 10 imperdibles de les Fires de Girona més populars

GironaApareix un diable entre els plàtans de la Devesa. El segueix un capgròs. És l’Esquivamosques. N’està una mica fins a la mosca al nas: l’han fet venir expressament a sota la nòria, un lloc que no trepitja habitualment, per reunir-se amb tot de personatges que no té gaire controlats. Arriben també tres marrecs a punt per fer un pilar i quatre sardanistes! Al final els del Circ Raluy tenien massa feina muntant la carpa i no s’ho han pogut muntar, però... Atenció! Què hi fa un zombi per aquí i un soldat amb metralleta? ¿I els nois que porten dues mosques grans sota el braç?

L’ARA ha reunit vells i nous símbols de les festes de Sant Narcís, que comencen el divendres 27 d'octubre i s’allarguen fins al diumenge 6 de novembre, per convertir en carn i ossos –amb certes variacions– el cartell de Fires d’enguany. Unes fires que reivindiquen el caràcter més popular.

Com explica Bernat Grau, de la colla Fal·lera Gironina, per a moltes entitats les Fires representen més la festa major que les mateixes atraccions. “És el moment àlgid de tot l’any en què amb 10 dies fem més de 7 actes”, assenyala. Aquesta entitat s’ha dedicat a recuperar des del 1997 la tradició gegantera a Girona i a mostrar la imatgeria de la ciutat. Avui en dia l’integren fins a 70 persones, entre les quals 25 joves i 15 nens i nenes. Una de les joves és Laia Martín, la cara darrere l’emblemàtic Esquivamosques.

Divendres la festa arranca amb la Fal·lera i altres colles de gegants amb cercaviles des de quatre punts de Girona fins a l’Ajuntament, a la plaça del Vi. A les 19.30 h el ball de gegants dona la benvinguda al pregó de Fires a càrrec de la Fundació Metalquimia (20 h). Tot seguit, és el moment del tradicional ball de l’Àliga (20.15 h) i la pluja de mosques (20.30 h). El tret de sortida de la festa el segellen els Diables de l’Onyar amb el retrò de petards (20.35 h).

Hi ha noves tradicions que a poc a poc s’han convertit en símbols que surten del Barri Vell. És el cas de la penjada de mosques a la façana del centre cívic del barri de Sant Narcís. Amb el nom del patró de la capital gironina, havia de tenir el seu protagonisme. I el 2015 l’Associació de Veïns de Sant Narcís va crear la primera mosca per pujar a la façana.

Jordi Soler és el vocal de la comissió de festes i acaba de presentar un projecte a l’Ajuntament per donar un nou impuls a aquesta tradició l’any que ve. Volen que la mosca ja no sigui de fusta, sinó d’alumini, que la festa sigui a la tarda i que a més d’una cercavila hi hagi un concert. També volen repartir domassos als veïns perquè les mosques inundin tot aquest barri de casetes.

Girona es va convertir en ciutat castellera fa 26 anys gràcies a la colla de la població veïna, els Marrecs de Salt. A les Fires del 1996 la majoria ni sabia què era fer pinya i la plaça del Vi va quedar mig buida. Ara s’ha convertit en un dels actes centrals de les festes. Però si hi ha un acte casteller emblemàtic és la pujada del pilar de 4 per les escales de la catedral. Santi Cruz és des d’aquest any president dels Marrecs i explica com va ser la pujada el que més va atreure’l de la colla. També assegura que avui en dia és el que porta més petits a apuntar-se als Marrecs.

La pujada del pilar serà la jornada de Tots Sants a les 20 h. Quatre castellers, acompanyats d’una pinya, pugen les 90 escales barroques de la seu gironina. “És un moment màgic”, explica el cap de colla, Balta Bosch, recordant el silenci que es crea a les escales de la catedral. La seva filla Bruna, de 6 anys, s’estrenarà en la pujada. L’any passat va pujar el pilar, però va ser estàtic per la falta d’assaig durant la pandèmia. Ara porten assajant des de finals de setembre. Les restriccions pel covid-19 els han fet perdre una generació de joves castellers, lamenten.

Ja fa 10 anys que cada nit de Tots Sants, quan els anglosaxons celebren el seu Halloween, una munió de zombis inunda el Barri Vell de Girona. Ho organitza l’Acocollona’t, el festival de cine fantàstic i terror de Girona, que es va inspirar amb la Zombie Walk del Festival de Sitges. Ara l’Acocollona’t se celebra durant el pont de la Immaculada al desembre, però com explica Jordi Martínez, codirector del festival gironí, consideren que aquesta rua apocalíptica “ja va per si sola” i és inamovible a la nit del 31 d’octubre. “Hi ha nens que ens van veure per primer cop que tenien 2 o 3 anys i ara ja tenen edat per disfressar-se i venir a passar una bona estona”, assenyala. A més, fan un concurs de maquillatge i des de les 15 h que hi ha un taller a la plaça del Vi per a qui vulgui canviar per unes hores la cara.

La nit de Tots Sants de disfressar-se va la cosa. Si uns ho fan de zombis, des de les Fires Populars de Girona es proposa una pedalada popular esbojarrada d’ateneu en ateneu que busca col·lapsar les principals vies en cotxe de la ciutat. I molts dels participants ho fan acompanyats de bicicletes tunejades i disfresses reivindicatives. En una ciutat que s’ha posat de moda pel ciclisme esportiu, el Bicicrucis busca justament reivindicar la quotidianitat amb aquest mitjà de transport. La rua surt aquest any de la barraca del Casal Independentista El Forn –ara que a la Copa torna a haver-hi una barraca per a cada entitat– i fa un recorregut encara desconegut fins al carrer Ferreteries Velles, on hi ha l’Ateneu 24 de Juny.

Els organitzadors han preferit no participar en la foto. Les Fires Populars estan organitzades pel Forn, l’Ateneu 24 de Juny i l’Ateneu Popular Salvadora Catà i tenen el seu propi cartell, amb concerts totes les nits prèvies a festiu i un correateneus el diumenge 30 d’octubre durant l’hora del vermut i de dinar.

Potser és una de les tradicions més antigues que perviuen de les Fires de Girona. Però també és una de les que cada cop té menys adeptes, fins al punt que no és ni considerada un símbol al cartell oficial de les festes d’aquest any. Parlem del 81è Concurs de Colles Sardanistes de Girona. Fins a 400 sardanistes ballaran al costat del Mercat del Lleó en un acte que cada cop costa més de rejovenir. Ho lamenta Maria Àngels Salip, al capdavant de la secció de sardanes del GEiEG, que també organitza el concurs.

Aquest any estan especialment contents d’haver aconseguit formar una colla juvenil (de 15 a 20 anys). Dues de les integrants, la Sofia i la Nora, reivindiquen la tradició als peus de la nòria amb uns shorts faldilla i les sabates de vetes. “Per a nosaltres les Fires és portar la sardana al màxim. És quan la sardana té més presència a Girona”, diu Salip amb l’esperança que la sardana tingui un renaixement com ha passat amb els gegants i capgrossos.

Què seria de les Fires de Girona sense el Circ Històric Raluy? Comenta William Garibaldi, marit de Rosa Raluy, que aquestes festes sempre tenen un “punt romàntic” per a la seva família. Un 27 d’octubre de fa 23 anys, quan la carpa estava instal·lada en una plaça Miquel de Palol sense urbanitzar, naixia la seva filla Jillian. Ara és l’encarregada, juntament amb la seva germana gran Kimberley, de tancar el nou espectacle que van estrenar al setembre: Kirko. Les dues germanes presenten el que és considerat com l’únic número d’icaris protagonitzat per dones. Una d’elles, asseguda, impulsa amb els peus l’altra mentre fa acrobàcies i figures a l’aire.

Si bé l’agenda de Fires es concentra pel pont de Tot Sants, l'últim cap de setmana encara guarda sorpreses. Les escales de la catedral tornen a ser les protagonistes. Aquest cop a través d’un espectacle ple de foscor i foc que uneix la Fal·lera Gironina i els Diables de l’Onyar i significa el punt final de la Festa Major dels 4 Rius. Una bruixa de la catedral de carn i ossos recita els versots guanyadors del concurs per Twitter d’aquesta festa. Tot seguit, comença la cercavila popular del Correxuixos fins a la Copa.

El correfoc per excel·lència de Fires se celebra el 29 d’octubre a les 22.30 h des de la plaça del Vi i amb el tradicional espectacle final a la plaça de Sant Domènec. Aquest any, a més, s’hi gravarà un documental. El dissabte 5 de novembre hi ha una versió més light amb la colla infantil dels Trons de l’Onyar. Comença a les 20 h a la plaça de Sant Feliu i també acaba a la Copa.

Les Fires també són concerts. Els més coneguts, els de la Copa. El dissabte 5 tocaran Els Catarres i Doctor Prats. Però a la mateixa hora es podrà escoltar reggae a la plaça dels Jurats en el marc del Sound Narcís, que està a punt d’arribar a la 10a edició. Organitzat per l’entitat RiseUp, busca donar un color diferent de les festes de Girona amb música que interpel·li diferents identitats. El Parc Migdia també s’ha convertit en un espai de referència en l'àmbit musical per a qui busqui més tranquil·litat.

Encara que hi hàgim passat de puntetes, un dels grans símbols de les festes de Sant Narcís continuaran sent les atraccions al parc de la Devesa. La nòria gegant serà testimoni del castell de focs que donarà per acabada el 6 de novembre una edició centrada en la cultura popular amb més de 200 actes per a les Fires que pretenen ser les de “retrobament” entre família i amics.