La festa de la verema entre família i amics

Blanes / LloretLa recuperació de la tradició vinícola de la idíl·lica finca de Cal Correu, una extensió de 3 hectàrees de vinyes amb vistes al mar, entre Lloret i Blanes, no obeeix a uns objectius empresarials. Només cal assistir a la convocatòria de la verema, que congrega unes 90 persones entre amics i familiars que duen les tisores de casa, per adonar-se que la recol·lecta és una festa, una trobada entranyable al voltant del cerimonial del vi, de la nostàlgia i la tradició, per rendir tribut als que ja no hi són i encarar amb bones vibracions la tornada de les vacances. És també una manera de celebrar la recuperació de la viticultura en un indret que cent anys enrere era ple de vinyes que arribaven fins al mar. El fenomen turístic, però, hi va alterar l’economia i el paisatge.

A Cal Correu, els veremadors estan citats a dos quarts de nou del matí del diumenge que la família Pascual considera l’idoni per a la collita. S’ha esperat al moment en què el raïm ha arribat al grau just de maduresa i presenta unes condicions òptimes de concentració de sucres i àcids. Molts dels veremadors hi acudeixen amb els fills perquè ja saben que no serà una feina exigent. En poc més de dues hores, les quadrilles hauran tallat els raïms i omplert les caixes perquè el vell tractor les passi a recollir. Després vindrà un esmorzar amb pa amb tomata, botifarra, coca i vi de la finca per premiar la col·laboració de tothom. És el moment de fer-la petar i de conèixer la història i la motivació que ha mogut aquesta família a recuperar el conreu de la vinya i l’elaboració de vi.

A la finca, com a la majoria de les cases de pagès, ja es feia vi destinat als àpats familiars des del 1880. Però com a tot arreu, aquesta tradició es va anar perdent ja entrat el segle XX. No va ser fins al 2008 que els germans Núria i Lluís Pascual, amb el suport de familiars i amics, van decidir recuperar l’elaboració de vi. “Va ser una iniciativa de la família amarada d’un cert sentimentalisme”, explica en Lluís, que recorda com anys enrere la gent del poble “netejaven les botes per treure’n l’agror i buidaven les restes als carrers, que s’omplien d’olors i colors característics que ara hem perdut”.

El que veien de petits

Els germans Pascual havien vist de petits com l’avi i els pares havien fet la verema i el vi, però ells no tenen coneixements de vitivinicultura. Gràcies a alguns cursets organitzats per la DO Empordà i amb el suport puntual d’enòlegs, han aconseguit el seu propòsit de recuperar l’antiga tradició familiar.

De Cal Correu en surten unes 4.000 ampolles del seu Blanc de Vela, un nom que homenatja la tradició marítima de la zona i evoca també la forma de triangle allargat de la plantació dels ceps. Tot i que, segons asseguren la Núria i en Lluís, aquesta producció no els deixa beneficis, sí que poden dir amb orgull que és l’únic vi de Lloret i Blanes elaborat amb raïm del territori que arriba a comerços i restaurants de la zona.

El vi s’elabora a la Cooperativa d’Alella, on es porten els gotims que els veremadors voluntaris han anat tallant del cep un a un i han dipositat en caixes amb delicadesa, per evitar que es malmetin.

“Tot es fa a mà i en l’elaboració del vi no hi afegim cap substància química, per això pot variar d’un any a l’altre en funció del grau d’acidesa o dels sucres del raïm, o de si el fruit ha patit més o menys estrès hídric. Els nostres vins tenen el gust de la terra que els ha fet. És com volem que siguin”, assegura la Núria. Si bé la família manté en bona mesura la manera d’elaborar el vi tal com ho van veure fer als seus antecessors, sí que hi han introduït canvis que milloren substancialment la qualitat del producte. Una de les claus per aconseguir-ho és la poda verda: “Aclarim els ceps de tal manera que al raïm li toqui el sol però que també el protegeixi l’ombra i no es cremi. I perquè li arribin les marinades, que el fan especial”, explica la Núria.

Veremadors per un matí

El dia de la verema, els grans de xarel·lo que serviran per elaborar el vi blanc, juntament amb el moscat d’Alexandria que s’ha collit uns dies abans, són d’un daurat intens que contrasta amb el color morat pujat dels minúsculs grans del raïm jaqué, una varietat que es va portar d’Amèrica en temps de la fil·loxera i que va resultar altament resistent a aquesta plaga, que va arribar a Rabós d’Empordà l’any 1879 i va acabar arrasant la majoria de vinyes del territori. A Cal Correu, el jaqué l’utilitzen per elaborar l’Escunyats, nom que van posar al seu vi negre en homenatge als cunyats de la família que any rere any han col·laborat en la verema, un dels quals va morir. A la família s’hi van anar afegint amics i alguns ja hi acudeixen cada any. No és el cas de Maribel Martínez, que aquest any s’ha estrenat com a veremadora voluntària. “Ha sigut una experiència molt gratificant, m’encanta la sinergia que es crea entre les persones que hi participem, i entre nosaltres i la natura. Els amfitrions, la família Pascual, encomanen entusiasme i amor al territori i a la tradició. Ha sigut tot un luxe poder-hi participar”. A l’hora de l’àpat, els veremadors per un dia descobreixen curiositats de la finca, com l’origen del seu nom, Cal Correu, que prové de quan els veïns de Blanes hi anaven a buscar les cartes, que l’avi, amb la tartana, recollida diàriament a l’estació d’Arenys.

Xavier Pascual, de 34 anys, un dels nets de la família Pascual, es mostra disposat a continuar la recuperada tradició vitivinícola a Cal Correu, tot i que admet:  “No en sabem, n’haurem d’aprendre”. El Xavier recorda que de petit en alguna ocasió havia col·laborat en l’elaboració del vi trepitjant el raïm i que l’avi utilitzava estaques de fusta perquè els ceps quedessin enlairats i el raïm s’airegés. “Ara tot ha canviat, si volem un vi de qualitat cal confiar en els enòlegs, com han fet els nostres pares, que no tenien coneixements de viticultura”, assegura.

Com a Cal Correu, cada vegada més els petits viticultors fan de la verema una festa compartida amb amics i clients del seu vi. És una manera de convertir en un esdeveniment una feina que seria feixuga sense col·laboració externa. Per als voluntaris que hi acudeixen és una oportunitat de conèixer la verema des de dins i la primera fase del procés d’elaboració del vi. L’interès creixent pel món de la vinya i el vi ha fet que diversos cellers complementin els seus ingressos organitzant experiències de verema que inclouen tastos de vi.