El so de la factoria Music Lan compleix vint anys

Avinyonet De PuigventósEls estudis de gravació de Music Lan d’Avinyonet de Puigventós compleixen vint anys, durant els quals n’han sortit uns sis-cents discos. En la seva trajectòria s’han guanyat un important prestigi que fa que nombrosos artistes de talla internacional hi confiïn per gravar-hi els seus discos. El projecte que van engegar Joan Trayter Malirach i Jordi Solé (amb Jordi Rubau al començament, tots ells components del grup musical Dígit Arts) s’ha convertit en un estudi de referència, i va superar el terrible cop que va suposar la mort sobtada de Trayter, el 26 de març del 2002, quan només tenia 30 anys. Solé, amb l’ajut determinant dels pares de Trayter, va decidir tirar endavant.

“El tema emocional va ser molt difícil de superar. I en l’apartat professional em vaig plantejar si seria capaç de continuar tot sol. Que podia gravar ja ho sabia, feia anys que ho feia i ho tenia per la mà, però no tenia tan clar si me’n sortiria en altres coses que feia en Joan, com mesclar i portar la part de management de l’estudi”, explica Solé. “Aquell moment el tinc una mica difús, però recordo que al cap d’uns dies em va trucar el pare d’en Joan i em va dir: «Vine que hem de parlar, això ho hem de tirar endavant»”, afegeix. “Vam enterrar en Joan el Dijous Sant i el dilluns següent tothom ja sabia que Music Lan continuaria. Nosaltres ho vam tenir molt clar. El que en Joan hauria volgut és que l’estudi continués, i Music Lan és el que ens queda d’ell”, explica el seu pare, Joan Trayter Sabater.

Dos estudis, 500 habitants

Quimi Portet és una persona clau en la història de Music Lan. Quan el 1995 es va comprar una casa a Avinyonet de Puigventós amb la intenció d’instal·lar-hi el seu estudi de gravació, poc que es pensava que el seu seria el segon en un poble de menys de 500 habitants. Quan l’hi van dir es pensava que li prenien el pèl, segons recull el llibre Joan Trayter Malirach, un geni del so, de Sebastià Roig (Brau Edicions). A Portet no li va costar trobar Trayter i Solé a l’estudi que tenien al garatge de casa dels Trayter i de seguida van connectar. Solé va ajudar Portet a soldar els cables del seu estudi. Quan el van veure de seguida van entendre cap on havien d’anar i què havien de tenir si es volien dedicar professionalment i al màxim nivell al món del so. “L’arribada d’en Quimi per a nosaltres va ser com un canvi de lliga. Vam tenir l’oportunitat de veure i conèixer màquines de primera divisió. Se’ns van posar uns ulls com taronges. Ens vam dir que havíem de muntar un estudi professional i de veritat”, explica Solé.

100 milions de pessetes

Per això el 27 de desembre del 1995 van constituir formalment Music Lan. La intenció era mantenir el nom que tenia l’anterior estudi, D’Arts Estudi, però com que ja n’hi havia un de molt semblant, es van decantar per aquest altre. Aleshores va començar la construcció de l’edifici del nou estudi, amb una acústica variable i adaptable al tipus de disc que enregistressin. També calia material de gravació nou i van anar a Londres. La taula que creien que necessitaven costava al voltant de 100 milions de pessetes de l’any 1999. “L’empresa que la venia ens la finançava al 100%, però jo no ho tenia clar. En Joan sí, tenia aquell punt de bogeria conscient, de llançar-se a la piscina i tirar endavant. Va ser l’únic moment que vam discrepar”, recorda Solé.

Però l’atzar els va donar un cop de mà: Portet volia marxar (al final no ho va fer fins al cap d’uns anys) i es van entendre per comprar la seva taula, una Solid State analògica, més antiga que la que havien vist a Londres però amb més bona reputació que les noves. Després van comprar a Barcelona una Neve. Totes dues, marques i models del màxim nivell, van situar Music Lan en el mapa dels grans estudis. “La meva aportació és accidental, el mèrit és seu. Més enllà del material, ells tenien i tenen el talent lírico-electrònic per treure-li el màxim profit. Trobes gent amb equips molt bons que no el saben gestionar prou, i a l’inrevés -explica Quimi Portet-. Feien molt bon equip. En Joan era l’entusiasta visionari, molt bo en la seva feina, i en Jordi, que era l’home més de trinxera, ha fet un reciclatge brutal”.

“Gràcies a en Joan hi va haver un salt qualitatiu molt important en el tractament del so en aquest país. No podia ser que l’any 2000 els discos sonessin com als 80. Va aconseguir que sonéssim com els de fora”, diu Jofre Bardagí en el llibre sobre Trayter. “Ell va ser el primer i el pare de molts que van venir darrere”, afegeix Bardagí. “Haver-se sabut guanyar els artistes que hi passen és cosa seva. Si vas allà, saps que en sortiràs amb un disc fet en les millors condicions i a més amb un tracte humà excel·lent”, afegeix Portet, que sempre ha mantingut bona relació amb Music Lan i que fa poc hi ha traslladat l’estudi Cosmonàutica Comas que tenia a Tavertet, i s’ha convertit en l’Estudi 2 d’Avinyonet.

Adaptat a la nova situació

El món de la música ha canviat molt en els últims anys i ja no es mouen les xifres de fa 10 anys. Es fan menys produccions ambicioses i normalment són els músics els que es paguen la gravació, cosa que fa que els pressupostos hagin baixat molt. Music Lan té les comoditats dels grans estudis i amb la crisi s’ha adaptat al que necessitin els artistes; s’hi continuen fent grans produccions i discos modestos.

Un altre atractiu és el de trobar-se en un àmbit rural, a l’estil dels estudis anglosaxons, i alhora al costat de Figueres, que fa que estigui molt ben connectat. L’estudi està ubicat en uns terrenys que són propietat dels Trayter, molt a la vora de la casa familiar, per la qual cosa els pares de Trayter, en Joan i l’Adela, continuen molt al corrent de l’activitat que es genera a l’estudi. “En Solé ho està portant molt bé. N’estem contents i segur que en Joan també ho està. Perquè per a mi en Joan hi continua sent i hi serà sempre”, afirma Joan Trayter Sabater.