Un altre exili mexicà

Prenc un cafè amb Gerard Moreno, un filòsof guixolenc que ha passat l’últim mig any aquí, amb els seus pares, abans de tornar-se’n a Mèxic. Forma part d’aquesta sagnia de talent jove que ha de buscar-se la vida a l’estranger mentre aquí anem omplint el país de mà d’obra barata de fora. Això és Catalunya, autodepredació. Va trobar feina a la Universidad de Guanajuato després de fer un màster a Granada, Andalusia, on la matrícula costava 1.600 euros, 2.000 menys que a Barcelona. Entre els seus companys de feina a Guanajuato hi ha un professor de musicologia de Santa Coloma de Farners.

Aquests últims cinc anys, a Mèxic, ha treballat en una tesi doctoral sobre l’obra de Jean-Luc Nancy, que va estudiar com es construeix un espai de democràcia fora de l’estat a través de l’articulació del cos social. A partir de la tesi, Moreno ha agafat molt d’interès pel teixit associatiu.

L’associacionisme és essencial en la personalitat catalana. Sense, no hi hauria hagut referèndum possible. Moreno m’explica que la nostra herència associativa té a veure amb l’anarquisme i que valdria molt la pena estudiar-lo des de la filosofia. A Mèxic no hi ha associacionisme, em diu. Ell mateix va intentar posar en dansa allà una agrupació teatral i no va sortir-se’n. A Guanajuato, antiga capital de Nueva España, amb 200.000 habitants, no tenen ni una sola biblioteca pública. Gairebé mai fan manifestacions, hi ha un gust per la servitud. Al mateix temps, l’estat hi és molt feble, no hi ha jubilació si no ets funcionari i tant s’exploten els nens com els vells. El 80% de l’economia és negra, molta obra pública la fan directament els narcos. Durant la pandèmia, l’estat no va poder imposar quarantenes, i, doncs, no se’n van fer. “A Catalunya –em diu Moreno–, he tingut problemes per quedar amb amics que s’han acostumat a sofà i Netflix i que no he pogut veure, de la por que ha deixat la pandèmia”.

És una llàstima. A Catalunya, Moreno hauria pogut estudiar la manera que aquests anys s’ha instrumentalitzat i després reprimit l’associacionisme. Però era fora. Mentre aquí fèiem l’1-O, a Mèxic commemoraven el centenari de la revolució de 1919, i el president mexicà reclamava als espanyols que demanessin perdó per haver-los colonitzat. L’intent d’alliberament català va viure’s a Mèxic, per una banda, com un “ja era hora que es trenqués el colonialisme a dintre Europa” i, per altra, a través de les notícies que en llegien a El País.

Moreno ha vingut a Catalunya per veure com estava la qüestió de la feina i si es quedava. Resultat, divendres que ve torna a Mèxic.