Estudiants persuasius

GironaEn David estudia batxillerat. Afirma que “debatre obre la ment”. I l’Ariadna insisteix en la “pressió social que fa por als joves per expressar el que opinen en veu alta”. Tots dos són d’equips que han passat a la final de la Lliga de Debat de Secundària, que se celebrarà a Barcelona del 3 al 5 d’abril. L’Àlex em diu que “sense esperit crític no hi ha personalitat”. Ell participarà en la fase estatal del Parlament Europeu dels Joves-EYP, que tindrà lloc a Saragossa, del 3 al 7 d’abril.

En general som conscients de l’enorme poder que té el llenguatge per influir en els pensaments i les accions dels altres. Els que parlen millor orienten les persones en un sentit o un altre. Aristòtil (s. IV aC) va analitzar la força de la paraula i l’art de raonar, que considerava una de les més nobles manifestacions de la intel·ligència. Però ¿encara importen la retòrica i l’oratòria? I, cosa encara més important, ¿els nostres joves es formen en aquestes arts?

No són poques les vegades que determinats tertulians de televisió o ràdio o fins i tot parlamentaris ens fan sentir vergonya aliena, però hi ha esperança: a Girona hem tingut fa poc la fase local de la Lliga de Debat, celebrada a la Universitat de Girona l’1 març, i una Regional Conference de l’EYP, que es va fer a l’Escola Oficial d’Idiomes i a l’Auditori Irla, del 8 al 10 març. Per a la professora Palou són veritables “eines de formació integral: la retòrica implica cerca, deducció, capacitat de persuasió i -en aquestes fórmules- la col·laboració amb un equip”. La Iona, delegada del seu centre a l’EYP, afirma: “És un pack de coneixement”.

En certs països, les proves o exàmens orals, les presentacions en públic, els debats pautats, estan molt presents. Tant al Regne Unit com a Itàlia, per exemple, formen part dels costums pedagògics i acadèmics. En altres s’han prioritzat l’expressió i comunicació escrites.

¿Internet ofega la capacitat d’argumentar? Poca gent discuteix la denúncia de Nicholas Carr ( The shallows: what the internet is doing to our brains, finalista del Pulitzer 2010) sobre les conseqüències de la digitalització. Descuidar la dialèctica, en un món tan flash com l’actual, potser es carrega la capacitat de llegir i pensar amb profunditat: no es passa de la primera pantalla o la lletra grossa. Certament, molts joves tenen un llenguatge pobre i poca oratòria, però hi ha excepcions destacables. Com s’explica?

L’Ariadna, que ha sigut membre de l’EYP, pensa que debatre en públic obliga a sortir de la maleïda “zona de confort”. I la professora López Amo, de la UdG, destaca que, amb aquestes propostes, “es treballen múltiples aptituds i habilitats, i es potencia la maduració dels adolescents”.

Dues fórmules d’èxit

No tots els joves hi són, però tots se’n poden beneficiar: la lliga i l’EYP repercuteixen positivament en classes i escoles senceres. La Lise, de l’Institut Rahola, serà delegada a la fase estatal de l’EYP. Assegura que -com altres- sent “la pressió d’haver de fer sempre les coses bé”, però que aquesta exigent experiència permet descobrir una nova dimensió. També la Lídia, finalista de la lliga, assenyala un canvi: “He après a no tancar-me només en una postura”.

La Lliga de Debat, impulsada per la Xarxa Vives, es fa en català, i és una competició d’equips d’estudiants que analitzen un tema polèmic actual. Cal saber-lo defensar tant a favor com en contra. Valoren el treball en equip, la solidesa de les argumentacions, la fluïdesa en la intervenció i la correcció tant semàntica com formal.

Alguns temes recents: ¿calen les fronteres entre països? (2019), ¿l’humor té límits? (2018), ¿els animals tenen drets? (2017), per dir-ne només uns quants.

El model del Parlament Europeu dels Joves és una fórmula emergent: s’inspira en el treball al Parlament Europeu i funciona per comitès sobre temes socials i cívics d’actualitat. Es fa tot en llengua anglesa i ho promou l’EYP, un equip de gent molt jove, per sota dels 25 anys.

S’organitza en sessions regionals (locals) que, enguany, han sigut 11 a Espanya; després venen les fases estatal i internacional. La final de l’Estat se celebra ara a Saragossa, i Saint George’s School i l’Institut Rahola en són els representants de les comarques gironines.

L’estructura, ja consolidada, és simple: una fase inicial de team building, una altra de treball per comitès, i s’arriba a l’assemblea general, l’últim dia, en què es presenten les resolucions de cada tema, es fan les esmenes i es voten. Els estudiants mostren competència lingüística, habilitats per al discurs públic i confiança en la defensa d’una resolució. Hi ha també un ingent treball previ d’estudi, documentació i recerca.

Tant a la Lliga com a l’EYP s’eviten completament actituds agressives. Es crea un ambient de companyonia i col·laboració. Els currículums educatius catalans esmenten la retòrica com a dimensió transversal: “Claredat expositiva, adequació, coherència i cohesió”, però falta el treball en equip, el pensament crític i la planificació de la comunicació: no és suficient l’espontaneïtat -que té un punt d’encant- sinó que cal un esforç pels continguts, com pretenen la lliga i l’EYP.

La Souheila diu que creix a mesura que expressa i argumenta les seves opinions: ho experimenten centenars o milers de joves quan posen paraules adequades al seu potencial personal i social. I la Cristina, de l’equip organitzador de l’EYP Girona, sentencia: “Si volen canviar les coses i contribuir al futur, cal que els adolescents s’interessin per allò que hi ha més enllà de la seva vida d’estudiants”.

A veure com els va a Barcelona i a Saragossa la setmana vinent!