L'estació d'Urtx-Alp, símbol de la indolència de l'administració

Urtx (Cerdanya)Situada al costat dret de la via, en el quilòmetre 41,600, l’estació d’Alp-Urtx (oficialment, des de febrer del 1932, Urtx-Alp) va ser pensada a profit de dues poblacions de la Cerdanya, situades a un quilòmetre aproximadament. Va tenir molta activitat quan hi afluïa el trànsit provinent de la Seu d’Urgell i Andorra. Era un edifici amb baixos i dos pisos i un edifici d’una planta afegit al cos principal, que es complementava amb annexos per al servei i un moll cobert. Hi va funcionar fins i tot una cantina.

El conjunt destacava per l’obra vista, remarcada amb brancals en l’estructura, portes i finestres, l’adaptació a l’estil muntanyenc i la incorporació d’elements de l’arquitectura tradicional de la zona, com les clàssiques troneres. Era un dels edificis emblemàtics del ferrocarril transpirinenc. Si els baixos eren destinats a la sala d’espera per als viatgers, despatxos del cap d’estació i factors, els pisos superiors eren pensats per a habitatges del personal ferroviari.

Tancada per deficitària

La línia de Ripoll a Puigcerdà i la Tor de Querol, inaugurada per fases entre el 1919 i el 1929, va ser amenaçada de tancament l’any 1984 perquè es considerava altament deficitària. El govern socialista pensava, de Madrid estant, només amb criteris financers, i no valorava aspectes tan importants com els de caràcter social i el dèficit de comunicacions de les comarques pirinenques. Amb les mobilitzacions d’entitats, plataformes i corporacions es va superar el perill imminent, però no es va poder evitar la clausura de l’atenció al públic amb personal de Renfe a l’estació d’Urtx-Alp i en d’altres, que van ser clausurades poc després i transformades en simples baixadors.

L’assalt dels vàndals no va trigar a produir-se, i el propietari en paredà els accessos. Però la degradació va ser facilitada per l’abandonament i la deixadesa, per la situació de l’immoble en un espai distant dels nuclis de població més pròxims. L’any 2001 ja va cridar l’atenció de l’anglès Matthew Tree, quan va viatjar pel nostre país per veure si Catalunya existia. Alp va semblar-li un poble ben net i polit, però l’edifici cremat de l’estació, amb les finestres buides de vidre i pintat de dalt a baix, va fer-li evocar la Guerra del Vietnam. Es va quedar amb la frase “I hate the world”, és a dir, “Odio el món”.

Imatge penosa enmig d'un paisatge lluminós

Des de llavors, l’estat de l’antic edifici de l’estació i dels complementaris ha empitjorat de manera continuada. L’enrunament hi progressa adequadament, com es diu ara. L’enfonsament del teulat és a la vista, i tot el conjunt presenta un estat lamentable, de verdadera ruïna. L’assalt a l’edifici principal i als complementaris, les pintades, l’amuntegament de deixalles, el foc i els elements naturals del clima i la vegetació s’han apoderat irremeiablement, sense opositors, d’unes construccions que cauen de mica en mica i donen una imatge ben penosa enmig del paisatge lluminós i atractiu de la Cerdanya. “Si no ens deixen somiar, no els deixarem viure”, anuncia ingènuament una de les frases escrites a l’edifici. Les parets brutes, els sostres esfondrats i la brossa acumulada parlen, més que d’odi o de futur, d’indolència de l’administració.