L’esport inclusiu té camí per recórrer

GironaCada vegada hi ha més clubs esportius que incorporen nens o adults amb discapacitat per participar en activitats esportives o competicions, però habitualment ho solen fer en equips separats de la resta. Les entitats socials sostenen que per garantir a les persones amb discapcitat la plena integració a la societat, i en igualtat de condicions, han de poder practicar l’esport juntament amb les persones que no tenen cap discapacitat. És el que anomenen “esport inclusiu”.

“Molts nens amb discapacitat van a classe en una escola convencional i això s’ha demostrat molt positiu perquè enriqueix tant aquests nens com els que no tenen cap discapacitat. Però sovint a l’hora de les activitats extraescolars, esportives o no, l’escola inclusiva ja no s’aplica”, lamenta Laura Masferrer, directora gerent de Granés Fundació, una de les entitats que treballen activament perquè s’implanti la plena inclusió de les persones discapacitades en tots els àmbits de la societat, inclòs el de l’esport.

Oportunitats de vida

Masferrer indica que, si bé en alguns àmbits com el de l’habitatge o la sanitat, les persones amb discapacitat tenen més garantits els seus drets, no és així en les “oportunitats de vida”, on encara hi ha un llarg camí per recórrer. “A l’hora de fer esport, de fer activitats culturals o artístiques, o d’oci, per exemple, aquestes persones encara es troben amb moltes barreres”, diu Masferrer, que destaca que Espanya és dels estats que està més lluny de compassar la legislació amb la Declaració Universal dels Drets Humans en relació amb el col·lectiu de persones discapacitades.

Pel que fa a l’esport, les entitats socials destaquen que potencia la qualitat de vida de les persones amb discapacitat però que només una de cada quatre persones del col·lectiu practica algun esport, segons l’Observatori de la Discapacitat Física.

Barreres als equipaments

Entre les persones amb discapacitat que fan esport només un 35% utilitzen equipaments esportius municipals, i sovint les seves limitacions físiques, visuals o cognitives els impedeixen canviar-se, dutxar-se o desplaçar-se de manera autònoma i segura.

Amb l’objectiu d’avançar cap a la substitució de la pràctica esportiva segregada per un model d’esport inclusiu a la societat, la Fundació Granés ha convocat per al proper 18 de novembre una jornada en streaming amb diversos experts per “generar coneixement i evidència científica sobre la inclusió en l’esport i facilitar-la als clubs esportius, a les entitats socials i a la societat”.

Entre els experts convidats hi ha Maria Pallissera, professora del departament de pedagogia de la Universitat de Girona i coordinadora del Grup de Recerca en Diversitat; Enric Blesa, director del Comitè Special Olympics Espanyol; Ingrid Lafuente, gerent de la Federació Esportiva Catalana de Paralítics; Josep Oriol Martínez, metge especialitzat en esport paralímpic, i Jordi Morales, especialista d’elit de tenis taula i medalla de bronze i plata als Jocs Paralímpics d’Atenes i Londres.

Creada l’any 2017 per voluntat testamentària de l’empresari Candi Granés (fundador de la companyia Inoxpa, amb seu a Banyoles i que va morir el 2016), la Fundació Granés té per objectiu l’assistència social a persones amb discapacitat física o psíquica, i l’ajuda a joves per cursar estudis d’especialització o màsters universitaris o fer investigació, especialment en temes de discapacitat.