Energia neta a canvi de tacar el paisatge?

La proposta d’instal·lar un gran parc eòlic marí a la Costa Brava ja ha fet aparèixer una plataforma d’oposició frontal. Però també ha posat damunt la taula la necessitat de compaginar les necessitats energètiques amb les activitats turístiques. ¿La generació d’energia verda amb molins de vent a l’horitzó marítim pot restar valor paisatgístic a la zona o cal acostumar-s'hi? Com que el 2030 la meitat de l’energia que consumim haurà de venir de les renovables, també hi ha qui opina que el parc serviria per preservar altres zones del territori i concentrar la producció d’energia verda. Davant l’oposició d’una dotzena d’ajuntaments, la Diputació de Girona i una plataforma d'entitats contra el parc èolic Tramuntana, l’empresa promotora, Blue Float Energy, al·lega que el que ha presentat al ministeri és un document inicial de projecte (DIP). No és un projecte tancat, doncs, sinó un document inicial que s’anirà adaptant a les propostes del territori. “Aquest document constitueix una pregunta al territori, i a partir de la resposta l’adaptarem i elaborarem un estudi d’impacte”, diu Sergi Ametller, cap d’obra marina del parc. “El projecte neix amb vocació de diàleg amb pescadors, empresaris turístics, ecologistes, parcs naturals, ajuntaments i la resta d’administracions públiques”, afegeix.

El parc també ha topat amb l’oposició frontal de bona part de les empreses turístiques. Temen que els molins puguin restar valor paisatgístic a la zona, a més de danyar l’ecosistema. 

Un projecte obert

Amb l’objectiu d’aconseguir el consens del territori, l’empresa ha modificat la proposta inicial, sobretot pel que fa a la mida del parc. Ha reduït a 35 el nombre de molins, que inicialment era d'una vuitantena, i es mostra disposada fins i tot reduir-lo encara més si així aconsegueix el consens que necessita. També ha modificat la distància de l'aerogenerador més pròxim a la costa del cap de Creus, que inicialment era de 10 km i ara seria una mica més allunyat, a 14 km.

Els molins seran flotants, una mena de vaixells que es fabricaran a les drassanes de Tarragona per generar ocupació a Catalunya. Reposaran sobre una plataforma flotant que, segons l’empresa, garantirà la preservació dels ecosistemes marins i les vies migratòries dels ocells. Seran en una zona de veda de pesca, a 24 km del golf de Roses. Per transportar l’energia es farà un cablejat soterrat submarí fins a una petita subestació de Sant Pere Pescador, i d’allà un traçat també soterrat fins a Santa Llogaia.

Els 35 molins amb turbines de 236 metres de diàmetre tindran una potència de 500 megawatts, que representen el 45% del consum d’energia de les comarques gironines. L’estalvi aproximat de CO2 serà d’uns 21 milions de tones. La voluntat de l’empresa és que estigui enllestit entre el 2026 i el 2027, i vol una tramitació ràpida per poder accedir als fons europeus Next Generation, sense els quals el projecte no seria viable. 

Impacte en el turisme

Una de les qüestions que suscita més recels és l’impacte visual dels molins en una zona, la badia de Roses i el cap de Creus, d’alt valor paisatgístic. El paisatge és precisament un dels actius que més valoren els turistes que rep aquesta zona. Els promotors del parc eòlic han fet públics fotomuntatges per mostrar com es veuria la instal·lació des de diferents llocs de la costa. També aporten estudis sobre l’impacte que han tingut sobre el turisme parcs eòlics marítims com el de Block Island (Rhode Island, EUA). No sols no va afectar el turisme local, sinó que van suposar un nou atractiu per a l’illa amb efecte crida, malgrat la seva proximitat a la costa. A més, es va apreciar la generació de noves activitats relacionades amb el parc, com visites amb vaixell prop del parc eòlic marí i l’increment de les pernoctacions. 

Ametller assegura que si l’impacte visual és mínim, els turistes valoren positivament l’existència d’un parc eòlic. L’empresa anuncia que farà un estudi específic sobre l’impacte del parc Tramuntana en el turisme a l’Empordà. Es compromet també a emprendre accions perquè el parc “sigui un projecte tractor de turisme sostenible”: anuncia subvencions anuals als empresaris del sector turístic de la zona perquè dotin els seus establiments d’instal·lacions fotovoltaiques. I també estan disposats a instaurar mesures “compensatòries” per als veïns de la zona, com ara bonificar-los el rebut de la llum amb un 10% de l’import de la factura, que arribaria al 100% de bonificació en el cas de famílies vulnerables. Tot plegat vol demostrar que l’empresa està molt decidida a tirar-lo endavant i que el projecte els procurarà prou guanys per prometre aquestes inversions.

Jaume Fàbrega, president de la Cambra de Comerç de Girona, opina que les empreses turístiques s’han d’implicar en el debat i tothom ha de posar el seu granet de sorra en la transició energètica posant plaques fotovoltaiques o invertint en biomassa, entre altres opcions. Segons Fàbrega, “els turistes valoren el canvi cap a la sostenibilitat”.

La directora general d’Energia de la Generalitat, Assumpta Ferran, considera que “s’ha d’agrair” la invitació a la participació en el projecte a altres empreses de la zona per part dels promotors, perquè no és una actitud habitual en els grans projectes. Però adverteix que com que és un parc eòlic marí, la decisió final sobre la construcció la tindrà l’Estat, que és qui té competències sobre l’espai marítim. Adverteix també que mentre aquest sol projecte de parc eòlic genera un gran debat a l’Empordà, la ponència de renovables té damunt la taula 500 projectes d’energia neta, la gran majoria a les demarcacions de Tarragona i Lleida.

Una comissió científica

L’històric ecologista Santiago Vilanova assegura que per a ell el problema no és el paisatge, sinó el possible impacte sobre l’ecosistema de la zona. Pel que fa a la qüestió paisatgística, retreu al sector turístic que ara faci escarafalls perquè es divisin uns molins a l’horitzó marítim quan durant molts anys ha contribuït a la depredació del paisatge del litoral de la Costa Brava. Entén que els aerogeneradors formen part de la cultura del paisatge del segle XXI i que “ens hi hem d’acostumar”. “Un parc com el que es projecta al golf de Roses és necessari i no es pot defugir si es vol complir amb la llei del canvi climàtic i es vol aconseguir la sobirania energètica que demana la Generalitat”, afegeix Vilanova.

“Els ecologistes no anirem mai contra l’energia eòlica”, afirma. Ara bé, creu necessari que la Generalitat creï “amb urgència” una comissió de científics independents, especialment oceanògrafs, que analitzin l’impacte del projecte Tramuntana tenint en compte els corrents marins o l’aportació de sediments del Roina, i amb una cartografia de la zona afectada. “L’empresa està molt disposada a rebre la informació dels científics, que és clau”, indica Vilanova.

També valora l’actitud “pragmàtica i receptiva” que la directora general d'Energia de la Generalitat va demostrar davant el projecte durant la jornada que fa poc es va celebrar a Girona, organitzada per la Taula Gironina de Turisme i la Cambra de Comerç de Girona, mentre que mostra sorpresa per l’oposició radical que va expressar el representant de la Diputació de Girona i del Patronat de Turisme Costa Brava-Pirineu de Girona, el diputat Jordi Masquef, atès que va expressar “el no rotund” al parc eòlic Tramuntana per l’impacte paisatgístic a la zona del cap de Creus i sobre la seva flora i fauna.

Una posició que contrasta amb l’expressada per Raul Domínguez, secretari tècnic de l’entitat ecologista Iaeden i de Salvem l’Empordà. Domínguez va admetre que l’oposició inicial de l’entitat respecte al parc “ha anat evolucionant a mesura que ens hem anat informant”. Tot i que va assegurar que encara no tenien un posicionament definitiu, admet: “Hem d’anar assumint parcs d’aquest tipus perquè amb el model actual energètic no s’arriba a complir amb els objectius de satisfer el consum amb energies renovables a pocs anys vista”.

En una línia semblant, l’empresari i representant de Pimec, Joan Vila, no veu l’impacte paisatgístic com el principal problema del parc eòlic marí Tramuntana, del qual defensa que contribuirà a resoldre el greu dèficit d’energia renovable a les comarques gironines. Per a Vila cal inscriure el projecte en un “canvi d’escenari” en què els turistes valoren les accions en favor de l’energia neta. “Els turistes no vindran amb avió, sinó amb cotxe elèctric o amb tren”.

Per altra banda, la plataforma Stop al Macroparc Eòlic Marí de la Costa Brava Nord s’ha reunit recentment amb el síndic de greuges, Rafael Ribó, a l’Ajuntament de Castelló d’Empúries, per traslladar-li la preocupació pel gran impacte que creuen que tindrà el projecte i la necessitat d’apostar per un model de transició energètica descentralitzat i participatiu. Defensen un model consensuat amb el territori i que no estigui impulsat per oligopolis, amb l’objectiu de beneficiar-se dels fons europeus, i que pugui aportar rendiments directes a les empreses i la ciutadania locals basats, a l’Empordà, principalment en l’obtenció d’energia solar en espais de generació en zones ordenades urbanísticament i amb el mínim impacte ambiental possible, prop dels grans llocs de consum.  

També van entregar al síndic un manifest que un grup de científics van fer públic recentment contra el projecte, així com les mocions d’adhesió a la plataforma de dotze ajuntaments: Roses, Vilanant, Torroella de Montgrí, Cadaqués, Ventalló, Regencós, Begur, Castelló d’Empúries, Colera, Pals, Figueres i Viladamat.