La docuficció 'El cau' travessa les barreres de la immigració

GironaSi es pot valorar alguna cosa d’un documental, encara que sigui empeltat de ficció, com és el cas d’El cau, és que et descobreixi un món ocult i et mostri camins per canviar el món. Els dos objectius els assoleix a la perfecció la pel·lícula de Pere Solés que s'estrena al cinema Truffaut de Girona dins del festival Temporada Alta. 

El film, rodat a la població multicultural i superpoblada de Salt, amb un dels índexs d’immigració més elevats de Catalunya, narra les vicissituds d’un grup d’escoltes que volen integrar a la seva agrupació joves d’origen immigrant. No és una tasca fàcil, ja que al municipi impera una estricta separació entre els nois d’origen saltenc i els fills dels immigrants, que sovint també estan separats per nacionalitats. Hi ha comptats espais de socialització, per això el cau dels escoltes intenta trencar aquestes barreres, sovint amb reticències i conflictes a una banda i l'altra. Solés està convençut que el seu projecte ajudarà a fer conèixer el món de l’escoltisme i contribuirà a fer una reflexió sobre la realitat de la immigració als barris i pobles de Catalunya. També vol ajudar a superar “clixés i estereotips sovint massa arrelats en la societat d’adults” per tal d’avançar cap a “posicions més tolerants i integradores”. 

Entre els intèrprets d’aquest film coral destaca l’Aliou Diallo, un cap escolta d’origen guineà amb estudis universitaris que ha crescut en el món dels immigrants però que es va integrar a la societat saltenca i ara parla el català. Ell té la capacitat de conèixer i entendre els dos mons i trobar els punts de connexió i entesa. 

El film és també un cant a l’escoltisme. “Va més enllà d’un grup de nois i noies excursionistes. L’escoltisme a Catalunya representa una sèrie de valors i codis de conducta que s’han anat transmetent al llarg de generacions. L’estimació i conservació de la natura, el respecte a l’altre i a la diversitat són alguns dels seus ideals”, explica Pere Solés.

Conflictes quotidians

El llargmetratge no aborda el tema de la immigració d’una manera sensacionalista, sinó que reflecteix els dilemes quotidians i els conflictes que apareixen entre un grup de nens en una zona d’alta densitat migratòria. El rodatge es va portar a terme en plena pandèmia, amb la complexitat de producció que això suposa, i sense un guió tècnic tancat, per aconseguir el màxim d’espontaneïtat i evitar repeticions que poguessin fer perdre la frescor necessària als intèrprets amateurs. Solés ja té experiència en aquesta mena de rodatges, ja que va abordar d’una manera similar els trastorns alimentaris d’un grup d’adolescents al film Ara. 

La pel·lícula, que aviat es podrà veure a TV3, és una coproducció de TV3 i DDM Visual SL, amb la col·laboració indispensable dels Minyons Escoltes i Guies de Catalunya.