Discriminació racial en el lloguer en més del 80% d’agències de Girona i Salt
El 92,10% d’immobiliàries de Girona i el 83,33% de Salt accepten propostes discriminatòries per raó ètnica o d’origen
Girona / SaltLes agències immobiliàries de Girona i Salt normalitzen la pràctica de la discriminació per origen i ètnia. En el cas de la ciutat de Girona les immobiliàries que practiquen aquest tipus de discriminació són un 92,10%, i en el de Salt, un 83,33%. Aquestes dades són fruit de l’estudi dissenyat amb l’objectiu d’esbrinar l’existència o no de biaix racista en el procés de selecció de candidats a llogar un pis als municipis de Salt i Girona.
L’estudi s'ha realitzat a partir de trucades a immobiliàries per part de propietaris ficticis que han ofert a les agències la possibilitat de gestionar el lloguer del seu pis amb la condició de no oferir-lo a “immigrants o persones de color”, expressió escollida per utilitzar el vocabulari utilitzat per propietaris discriminadors; a més, els propietaris ficticis posaven com a condició que ni tan sols s'oferís la possibilitat d'acordar “visites amb gent d’aquest perfil”. Les respostes han estat categoritzades en tres grups: acceptació de la proposta discriminatòria, amb una inequívoca resposta afirmativa de part de l’agent immobiliari; facilitació de la proposta discriminatòria, quan de forma indirecta l'agència possibilita aquesta discriminació, i refutació de la proposta discriminatòria, quan no s’accepta la proposta de gestionar el lloguer sota aquesta condició.
A Girona ens vam poder posar en contacte de forma exitosa amb 38 immobiliàries, de les quals 35 van acceptar la proposta discriminatòria, i la resta (3), sense refutar-la, la van possibilitar a la pràctica. Pel que fa a Salt, de les 6 immobiliàries contactades de forma exitosa, 5 van acceptar la proposta discriminatòria mentre que una es va negar a acceptar-la.
Davant la proposta discriminatòria dels propietaris ficticis, les respostes més habituals han estat d’acceptació, sense que se'ls demanés la raó d'aquesta petició. Les respostes han estat: “Em sembla perfecte. Mirem que siguin d'aquí, d'aquí. Animals sí, animals no?” O bé: “Nosaltres funcionem de tal manera que ens tornem com els propietaris i busquem el que vosaltres busqueu. I si hi ha gent que no us encaixa, doncs que es comprin un pis i se'l lloguin”. De fet, algunes immobiliàries agraeixen la proposta amb respostes com aquesta: “T'agraeixo que em siguis tan franca”.
Estigmatització i marginació
La normalització de la discriminació ètnica i per origen arriba a tal punt que els agents van molt més enllà, i aporten arguments per reforçar la posició del propietari fictici. Parteixen d’una estigmatització clara de la comunitat immigrant: “Sé el que em vols dir perfectament, perquè realment, no és per res, però és una minoria que sí que dona molts problemes. Sabem que no tenen els mateixos costums que nosaltres”. En un cas l’agent immobiliari afegeix: “Perdona, eh, però els sud-americans posen la música altíssima, i per exemple, hi ha gent que ve del Marroc o aquests llocs, i escolta, tiren les escombraries per la finestra, i això no pot ser”.
Un altre argument que utilitzen els agents es basa en la protecció dels veïns de “tota la vida”: “La gent que realment ha viscut en la mateixa escala tota la vida i ha tingut veïns com cal, escolta, els hi poses algú d'aquests i realment se'ls desvaloritza la propietat totalment. Per tant, no et preocupis, en aquest aspecte per bé o per mal mirem de ser, entre cometes, elitistes, eh”.
En la mateixa línia, hi ha qui afirma treballar només amb immigrants amb un poder adquisitiu alt: “La majoria són americans o de Nova Zelanda, són gent de molt nivell. El que em comentaves de gent de color, casualment mai n’he tingut entre els meus clients”. Un altre treballador sosté: “Aviam, normalment al centre ja no em solen demanar aquest perfil”.
L’única alternativa per a les persones immigrants per llogar un pis a través de la intermediació d’una immobiliària s’acaba reduint a les opcions que no vol ningú altre. Segons un agent: “No tinc clientela d'aquest tipus, si no és que el pis sigui molt barat”. Una altra professional ho explicava així: “A veure, ha de ser algun cas molt especial, d'algun pis que no es lloga i que està posat en zones com Salt, Santa Eugènia o Sant Narcís, i d'aquests en tinc molt pocs. I el propietari és qui acaba decidint, lògicament, però directament, jo fa tres anys que treballo aquí, i ho he fet només una vegada amb un pis que era a Sant Daniel, i que era un pis de molt mal llogar, i al final hi vaig posar un marroquí-català que treballava a La Caixa; el dia que va venir, vaig dir: val, serà una excepció”.
Racisme immobiliari, tot i la normativa
El codi ètic i deontològic dels Agents de la Propietat Immobiliària (API), extret de la pàgina web del col·legi i associació d’API de Girona, indica clarament que els agents han d'evitar el racisme immobiliari en l'exercici de la seva professió: “L’agent immobiliari actuarà subjecte a la legalitat vigent i als codis ètics establerts en el sector” i “no durà a terme, fomentarà o participarà en situacions o actuacions de discriminació”. Per altra banda, el Codi Penal sanciona (article 512) amb una pena d'inhabilitació per un període d’un a quatre anys les actuacions discriminatòries dels professionals en l’exercici de la seva activitat que comportin la denegació “a una persona una prestació a la qual té dret per raó de la seva ideologia, religió o creences, pertinença a una ètnia, raça o nació...”.
El president del col·legi d’APIs de Girona, Joan Company, reconeix que “la funció del col·legi és vetllar perquè es respectin les normes deontològiques”. I davant de la pregunta sobre si qualsevol petició dels propietaris és vàlida, contesta: “El respecte al codi deontològic és la ratlla vermella. Tampoc vull ser innocent i dir que mai cap propietari fa propostes fora d’aquests límits, perquè quan gestiones molts pisos, algun propietari et pot arribar a fer peticions fora de la normativa, però com a professionals sempre ens hi hem de negar. I si algú entra a acceptar peticions discriminatòries, es pot denunciar perfectament, i se li obriria un expedient disciplinari.
Sobre si hi ha racisme immobiliari, el president del col·legi afirma: “Tenim una comissió de deontologia, i quan algú ha viscut una situació d’aquestes i ens la fa arribar, obrim un expedient per recollir informació. Però porto quatre anys i no hem tingut cap cas”. Després de presentar-li les dades i explicar el disseny de l’estudi i del treball de camp, se li va preguntar què li suggerien: “Sense saber exactament com es va fer el treball de camp no hi entro, no entro ni a valorar-ho. S’hauria de veure exactament com es planteja la proposta. El que em sorprèn és que no ens arriben denúncies; jo animo sempre a denunciar-ho” Se li va oferir a Company la possibilitat de requerir els documents amb el contingut del disseny de l’estudi.
Discriminació sistemàtica i per defecte
La problemàtica darrera el racisme immobiliari va molt més enllà de la falta d’oferta de pisos de lloguer o la falta de solvència econòmica, i és que a Girona el 28,57% de les immobiliàries (10 de 35) que van acceptar la proposta discriminatòria reconeixen fer-ho de forma sistemàtica i per defecte, sense que calgui cap petició expressa dels propietaris, mentre que a Salt aquest percentatge representa un 20% (1 de cada 5).
Un exemple d’això és la següent resposta d’una agent: “No pateixis, que no tenim cap mena de problema, perquè jo soc la primera que no vull aquesta gent”. I sobre la raó, afirma: “No, jo és que és una de les condicions que poso. Qualsevol propietari que ve, el primer que li dic és que no pateixi perquè no entrarà cap d'aquests, més que res perquè solen generar problemes, llavors com que jo no vull problemes ni per a mi, ni per al propietari, ho descartem, així tothom content”. Una altra treballadora sosté: “No cal ni comentar-ho, no et preocupis, ja per defecte no ho fem. El que passa és que està malament dir-ho. Però nosaltres, per defecte, no ho fem, ja no ho fem”. Sobre si la causa del veto a aquesta comunitat s’explica per les males experiències, la treballadora contesta: “No, no, no ens agraden. No, aviam, per males experiències no l'hi puc dir, ja des del principi no ho fem. Llavors, després, et pots emportar algun disgust amb persones com ara nosaltres, no estem pas exclosos. Però bé, d'entrada, fem el que podem”.
Maltractament i dificultats per denunciar
La forma més habitual de complir amb la pretensió discriminatòria és allargar el procés de selecció per acabar dient que no. Així ho explica un agent: “Normalment, quan hi ha persones així el que fem és allargar el tema, els hi diem «t'apunto, et tenim en compte, però estem fent moltes visites perquè hi ha clients que ens han contactat abans». I els contestem en un moment donat «mira, és que un dels que hi aspiraven ja ha reservat el pis». I així ens estalviem els comentaris del tipus: «per què jo no? Perquè soc de fora?»”
L’únic agent que es va negar a acceptar la proposta discriminatòria, de les 44 agències contactades entre Girona i Salt, ho va fer amb aquest argument: “Nosaltres legalment no poden fer discriminacions perquè podríem ser objecte de sancions. No està permès per llei fer aquest tipus de discriminacions, no ens ho deixen fer. El que et puc oferir és un contracte amb el programa Noves Claus, Nous Veïns, que assegura el client i el protegeix en cas que la persona llogatera no pagui el lloguer algun mes. No podem fer cap tipus de discriminació”.
Els resultats d’aquest estudi s’han presentat als dos regidors d’habitatge dels municipis objecte de l’estudi. En el cas de Girona, davant la lectura dels resultats, la regidora Anabel Moya afirma: “La mostra no acaba de ser representativa. Però, més enllà dels números, crec que qualsevol acte de discriminació és intolerable i alarmant”. Pel que fa al poble de Salt, el regidor Àlex Barceló reconeix que han rebut queixes de veïns per racisme immobiliari, però “només ha arribat una denúncia a l’Oficina d’Habitatge”. Davant la pregunta de quin marge tenen els ajuntaments per actuar davant de racisme immobiliari, Alex Barceló afirma: “Tenim poc marge, perquè surt de la nostra competència, però això no vol dir que no actuem. Tenim una iniciativa anomenada Noves Claus, Nous Veïns que protegeix els propietaris i ofereix garantia de pagament a través de l’aval de l’Ajuntament”. Anabel Moya, per la seva part, sosté: “Això passa fora de l’administració, i tenim difícil detectar-ho. Crec que és una feina que s’ha de fer juntament amb les entitats de la ciutat, i si pot ser, implicar-hi les immobiliàries. La Taula d’Habitatge és un d’aquests espais”. Cal assenyalar que la llei del dret a l’habitatge (article 123.2-a en relació amb els articles 118.1 i 130.1) atorga la competència per sancionar les conductes discriminatòries en aquest hàbit als ens locals i es poden posar multes d’entre 90.001 euros i 900.000 euros.
La mostra d’aquest estudi ha estat delimitada sobre les agències que es dediquen al lloguer a Girona i Salt: un total de 103, segons dades del portal web del col·legi d’APIs, i “cap a 120 o 130” segons el president del Col·legi. Es va fer una selecció basada en un criteri de disponibilitat, en el moment del disseny de l’estudi, d’una pàgina web i d’un telèfon actius, així com d’ofertes de lloguer en el portal de les immobiliàries. Es va fer una tria total de 42 agències, i d'entre elles es va poder establir contacte telefònic de forma exitosa amb 38 de Girona i amb 6 de Salt (totes les que operen al poble). El treball de camp ha estat realitzat durant un període de tres dies consecutius, i s'ha comptat amb la col·laboració del Sindicat de Llogateres de Girona i del Sindicat d’Habitatge de Salt. El disseny de l’estudi ha estat inspirat en l’encàrrec de l’Ajuntament de Barcelona a l’Ariadna Fitó sobre racisme immobiliari publicat el desembre del 2021.