Una desena d'homes d'entre 20 i 50 anys han denunciat abusos sexuals d'un professor de bateria
La difusió del cas per part de dos nois afectats ha fet aflorar altres casos, tot i que alguns han prescrit
Una desena d’homes han denunciat per abusos sexuals el seu ex professor de bateria i reconegut músic de Girona Jordi Brull. El cas va començar amb la denúncia de dos exalumnes, Isaac Jover i Adrià Cuéllar, el març del 2019. En un principi, el jutjat d’instrucció número 2 de Girona va arxivar la causa perquè va considerar que no havia quedat acreditada la perpetració del delicte i que, en un dels casos, els fets igualment haurien prescrit. L'advocat de l'acusació particular, Benet Salellas, va demanar reobrir la causa i, des d’aleshores, han aparegut noves denúncies d’homes d’entre 20 i 50 anys que haurien patit abusos sexuals durant les classes de música que es duien a terme en un soterrani de la casa del professor al municipi de Quart (Gironès).
La insistència dels primers denunciants perquè transcendís el cas i l’anunci del processament de l’investigat a finals del 2020 han fet créixer el nombre de denúncies. “Tot ha anat més enllà del que nosaltres havíem pensat, és un cas d’abusos sexuals reiterats durant anys”, considera Jover, que hauria patit abusos dels 18 als 21 anys, del 2007 al 2010. D'altra banda, el ressò als mitjans de comunicació d'ençà que el diari El Punt Avui va treure el cas a principis de setembre del 2019 ha contribuït a fer que més persones s'atreveixin a denunciar. “Agraeixo a la gent que ha donat la cara i la veu. Si no hagués vist aquestes notícies, possiblement no hauria denunciat”, recalca l'Àlex, que vol mantenir l’anonimat i que va tenir Brull de professor a partir del 2010 fins al 2016, dels 13 als 19 anys.
Abús psicològic i sexual
Segons els denunciants, el professor consolidava un lligam emocional amb els seus alumnes, que l’admiraven com a bateria. En paraules de Jover: “S’estableix un vincle molt fort amb aquesta persona. No solament com a representació de la teva figura masculina sinó com a amic, com a company, com a músic. Hi entra tot el tema de la música: tu vols ser un bon bateria i vas amb aquesta persona, que és un gran bateria”. L’espai on s’haurien produït els abusos era un soterrani amb dues sales, una d’assajos i una altra de “relaxació”: “Tot estava emmascarat amb un discurs progre i llibertari”. L’Aniol, un altre exalumne que també vol preservar la seva identitat, afegeix: “Les normes que tens a casa allà no les tens, això fa que es creï una confiança molt forta”. Molts denunciants eren adolescents en aquell moment: “Estàs en una etapa d’aprenentatge i, aleshores, ell incideix en aquesta fase d’autodescobriment i desenvolupament personal. A l’adolescència comences a forjar el teu caràcter i, si pateixes un acte traumàtic, t’afecta en tots els sentits”, continua l’Aniol, que va assistir a classes de bateria dels 12 als 19 anys, entre el 2009 i el 2016.
Adrià Cuéllar remarca que l’abús psicològic hauria precedit el sexual: “És un abús psicològic que dona accés a un abús sexual. Per què ha aconseguit fer-te el que t’ha fet? Perquè primer ha abusat de tu psicològicament”. Cuéllar, la denúncia del qual ha prescrit, afirma que, en el seu cas, els abusos s’haurien produït des del 1999 fins al 2010: “Vaig començar a patir abusos als 12 anys. És la teva primera experiència sexual, no saps com funciona la vida ni la sexualitat. Absorbeixes les experiències que et passen i assumeixes, normalitzes un abús”. Els abusos, segons relaten, consistirien en tocaments, masturbacions i fel·lacions, que començaven amb comentaris lascius i massatges a l'esquena. En algun cas, també expliquen abusos amb penetració.
El pas de denunciar
Com manifesta Jover, va trigar a denunciar perquè, durant anys, no va compartir la seva història amb ningú: “Em sentia sol, pensava que només m’havia passat a mi i em pesava la idea de destrossar la vida a aquesta persona, que tenia una estructura social molt ben muntada”. A través de les notícies publicades als mitjans de comunicació, els exalumnes es van assabentar que el professor sempre hauria actuat de la mateixa manera: “Ell et deia: 'Ets especial, m’encantes, m’enamores...' No tenies prou consciència per veure què era tot allò ni que podia estar passant a altres persones. Quan vaig veure la notícia que l’havien denunciat, el meu cap va fer un clic: jo no era l’únic”, diu l’Àlex.
La majoria dels joves comenten que no eren conscients d’haver patit abusos fins temps més tard, com Cuéllar: “Me’n vaig adonar anys després, quan, amb 28 anys, una amiga m’explicava que el seu pare abusava sexualment d’ella i vaig pensar: jo també he patit abusos”. L’Àlex, en aquesta mateixa línia, afirma: “Hi ha coses que el meu cervell havia esborrat per protecció”. El grup d’exalumnes, durant les seves trobades, reflexionen entorn d’aquestes qüestions. Així ho detalla Jover: “Hem parlat molt de la dissociació, un mecanisme de defensa que crea la teva ment. Una persona, davant d’una situació traumàtica, no és capaç d’assimilar la gravetat dels fets que està vivint perquè no ho podria suportar. Un dels mecanismes és dissociar la realitat i, inclús, hi ha aspectes fisiològics com la pèrdua de memòria o el bloqueig corporal. Fins que un mateix no fa un procés terapèutic de sanació i de consciència, no és capaç de saber fins on l’arriba a incidir un cas d’abusos sexuals”.
Emfatitzen que, a més, tenien reticències a l’hora de denunciar perquè els costava acabar de trencar el lligam amb Jordi Brull. “Em feia por denunciar. Era un efecte contradictori: em feia por fer mal a aquella persona que m’havia fet mal a mi”, contesta l’Àlex. “La víctima té un sentiment de culpa brutal, la culpa està present durant tot el procés de sanació d’un abús”, puntualitza Jover.
Gairebé la meitat de les denúncies, com la de Cuéllar, han prescrit. Actualment, la prescripció de delictes per abús a menors comença a partir de la majoria d'edat de les víctimes. Precisament, aquesta setmana es debat al Congrés de Diputats el projecte de llei orgànica de protecció integral a la infància i l'adolescència davant la violència, presentada pel govern espanyol, que farà que el període de la prescripció s'ampliï i comenci a comptar a partir dels 35 anys.
Grup de suport i detecció dels abusos
Els denunciants han format un grup de suport per trobar-se i assessorar altres exalumnes que vulguin denunciar: “Haver viscut el mateix, amb la mateixa persona i en la mateixa situació, fa que ens entenguem i que sigui més fàcil la teràpia i la rehabilitació d’un mateix”, afirma l’Aniol. Han creat un correu electrònic (bateristesgirona@gmail.com) i un perfil a la xarxa social Instagram (@victimesdeljbb_despertagirona) perquè altres possibles víctimes exposin la seva història i s’hi posin en contacte. Tenen el convenciment que hi ha més persones afectades que denúncies i asseguren conèixer, almenys, tres casos més: “Cadascú necessita el seu temps i decidir si ho vol treure o si s’ho vol guardar”, assenyala l’Aniol. L’objectiu del grup, per a ell, és aquest: “M’agradaria que això servís per ajudar que no passi més i per ajudar a detectar casos d’abusos, que estan a l’ordre del dia. Fa falta més educació sobre l’abús”. En aquest sentit, Jover reafirma: “Per a mi, una feina important, que m’agradaria portar a terme a nivell social i que ja estem fent amb el grup, és la de detecció d’abusos. Jo, amb 18 anys, no tenia ni idea de què era un abús sexual”. “Érem víctimes i no sabíem que ho érem”, conclou l’Aniol.
Els homes i la càrrega de gènere
Jover creu que els homes tenen més dificultats a l’hora de parlar d'abusos sexuals i d’exposar la seva vulnerabilitat, degut a la càrrega de gènere i als clixés entorn de la “figura masculina”: “Quan expliques que has viscut un abús sexual t’estàs posant en una situació de vulnerabilitat, i això l’home no ho porta gens bé. Des del patriarcat, se’ns diu que els homes no ploren, que sempre tiren endavant, que poden amb tot. Doncs no: els homes patim, ens sentim vulnerables i expressar les nostres emocions sempre ens resulta més complicat. Els homes, com les dones, n'hem sortit malparats, del patriarcat”.
Pendents d’un únic processament
El desembre del 2020 el jutjat d’instrucció número 2 de Girona va dictar una resolució de processament contra Jordi Brull per dues denúncies, ja que la resta havien prescrit. Llavors, quan es va saber que el professor aniria a judici, quatre homes més van denunciar. Donades les circumstàncies, Benet Salellas, advocat de la majoria de denunciants, considera que les noves denúncies s’han d’incorporar a la causa oberta, atès que respondrien a “un mateix pla delictiu i ocasió delictiva”: “La dinàmica d’abús sempre és la mateixa, utilitzant les classes de bateria, i ens sembla més lògic que el tribunal tingui la visió de conjunt”. L’advocat ha interposat un recurs al jutjat d'instrucció perquè les últimes quatre denúncies no s’instrueixin a part de les altres dues i, actualment, s’està a l'espera que l'Audiència Provincial de Girona estimi o desestimi el recurs. “Fer pública la denúncia inicial ha ajudat altres víctimes a fer el pas de denunciar. Això ens demostra que les accions de visibilització del tema dels abusos són útils perquè ajuden les víctimes a empoderar-se”, valora Salellas.
L’advocat de la defensa, Carles Monguilod, ha declinat oferir declaracions per a aquest reportatge del diari ARA. El seu client ha negat les acusacions totes les vegades, un total de tres, que ha declarat al jutjat d’instrucció.